Setmanari d'informació local - 138 anys

«Sóller es quedarà sense cap tapisser»

Bartomeu Sampol Bernat (Sóller, 1959) és el darrer tapisser de Sóller. Juntament amb el seu germà tenen un local a la Plaça d’Amèrica, tot i que el seu germà ja està retirat. En el seu temps lliure a Bartomeu li agrada molt l’horticultura. Té un hortet i gaudeix cuidant-lo. També li agrada molt fer treballs manuals.

-Quants d’anys fa que sou tapisser?
-Vàrem començar el novembre del 1983. L’any qui ve, l’any 2023 farà quaranta anys que feim feina aquí, sempre hem estat aquí mateix, a la Plaça Amèrica.

-Qui sou els que feis feina?
-Ara mateix som jo tot sol, abans feia feina amb el meu germà, però ho va haver de deixar per temes de salut. Igualment ell ara ja estaria retirat.

-Qui li va ensenyar l’ofici?
-Mon pare era sabater i quan varen començar a fer sabates d’estil industrial les vendes varen anar minvant. Ell va començar a fer petites coses de tapisseria com arreglar seients de Vespa i a poc a poc va anar començant a introduir-se dins el món de la tapisseria. Quan el meu germà i jo acabàrem l’escola ens ficarem de ple en l’ofici.

-Quan vosaltres vàreu començar hi havia més tapissers a Sóller?
-La veritat és que no, hi ha hagut algun tapisser esporàdic. Un que és parent nostre es va posar a practicar l’ofici, però era major i va durar uns 10-15 anys, després ja ho va deixar.

-Què vos agrada més de la vostra feina?
-M’agrada molt entapissar els mobles antics de Sóller, que n’hi ha molts. Es tracta d’una feina molt creativa i molt maca. Llavor veus els resultats i estàs orgullós. També la gent queda contenta amb el resultat. Quan tenc un moble ‘guapo’ la gent, sobretot els estrangers, s’aturen a fer fotos i em miren fer feina. Això els agrada molt.

-Creis que més endavant l’ofici de tapisser desapareixerà?
-Aquí a Sóller ho tenim malament, hi ha molt poques escoles que facin una FP de tapisseria. A les grans ciutats com Madrid o Barcelona segur que se segueix practicant, ja que hi ha molt de mobiliari, la feina a mà no es pot reemplaçar per cap màquina.

-A Mallorca hi ha alguna escola on es pugui aprendre l’art de la tapisseria?
-Ara mateix no. Fa uns anys el meu germà va fer un curs durant una temporada a Palma, però després varen canviar les polítiques. No sé si actualment hi ha res d’això. És una pena

-Creu que s’hauria de donar a conèixer més aquest ofici?
-Estaria bé. Jo sempre dic que en jubilar-me Sóller es quedarà sense cap tapisser.

-Quan vos jubileu hi haurà algú que segueixi l’ofici?
-No, ni el meu germà ni jo hem tengut fills així que amb nosaltres s’acaba, és una pena. Es tracta d’un ofici que no s’aprèn en dos o tres anys. Es necessiten molts d’anys d’aprenentatge i pocs estan disposts a fer-ho.

-És diferent aprendre ara que com ho feien abans?
Abans era fàcil perquè posaves un aprenent i estava un temps aprenent l’ofici. Com he dit es tracta d’una feina on es necessiten molts d’anys per aprendre. Ara mateix, si haguéssim d’agafar a algú, l’hauríem d’assegurar, pagar un salari i això no ens surt rendible. Estaria molt bé per part de l’Estat que ens ajudàs a poder tenir algú que aprengués l’ofici o que potenciàs l’aprenentatge d’aquests oficis tan antics.

-Creis que a Sóller ens hem centrat massa en el turisme?
-Sí, ens hem enfocat amb el turisme perquè ha estat més fàcil i no s’ha potenciat la feina d’aquí, els comerços locals. Sóller viu del turisme, però és molt important donar a conèixer els nostres oficis i la nostra tradició.

-En general quin procés utilitzeu per entapissar?
-Primer desfem la peça, miram si els fonaments, com nosaltres deim, estan bé per tornar-lo a entapissar. Si els fonaments no estan bé, revisam tot això, ho posam nou i ho entapissam.

-Heu rebut mai algun mèrit o reconeixement per la vostra feina?
-Oficialment no. El client sempre agraeix molt la nostra feina. Quan un moble queda bé i la feina està ben feta ens ho diuen. Però cap òrgan oficial ens ha dit res mai.

-Hi ha molta gent que vengui a dur-vos mobles?
-Sí, la veritat és que sí. Hi ha molta gent de Sóller que ve. Ara a l’estiu solem tenir més feina perquè molts d’estrangers venen a dur-nos mobles.

-Dia 27 va ser el dia de les PYMES. Teniu algun consell pels que tenguin un negoci com el vostre?
-És complicat, ja que les grans empreses t’ofereixen uns productes amb un preu molt baix. Però jo he vist mobles que quan els desfàs l’esquelet és de molt mala qualitat, però clar, la gent veu el preu i ho compra. Els materials no són de gran qualitat i això fa que el producte perdi valor i no duri tants d’anys. El problema és que els grans magatzems engoleixen els petits comerços.

-Vos agradaria que l’ofici continuàs a Sóller?
-La veritat és que m’agradaria molt que en un futur hi hagués un altre tapisser. És una pena que es perdi l’ofici i tant de bo algú el continuï

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per llorenc riera, fa dervers d'un any

el problema dels oficis que se van perdent no es, desgraciadement, un problema local o nacional. a dinamarca el problema ha existit desde fa molts d'anys. fa vint anys se veien encara peties tapisseries dintre las ciutats. avui en dia, ha de ser per sort es voure.ne una.
aquest offici no se ensenya a las escoles de oficis manuals. una pena!

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente