Rosa Maria Pujol (Cambrils, 1959) va rebre la setmana passada un reconeixement pel batle, Carlos Simarro, i el regidor de Cultura, Miquel Nadal, per la seva vital implicació i per haver impulsat des de fa 12 anys els Caparrots del poble, integrant al mateix temps els usuaris del taller ocupacional Estel Nou (empresa on fa 20 anys que treballa), fent-los partíceps dels balls populars a les festes patronals. Persona molt activa i coneguda al món social i cultural de Sóller, afirma que a vegades li costa caminar pel poble per la quantitat de gent que l’atura per agraïr-li la seva implicació en el teixit social solleric.

-Què va sentir en recollir aquest reconeixement a la seva trajectòria?
-Vaig sentir una mescla d’empegueïment, orgull i alegria. Han posat el meu nom però hem estat un grup de gent els qui hem fet feina. Al premi hi ha el meu nom però la feina de preservar i continuar és col·lectiva.

-Com neix el projecte de fer participar els usuaris d’Estel Nou a les festes del poble?
-L’any 2008 vàrem arrancar una altra vegada els caparrots, però l’any següent, 2009, no hi havia portadors. Llavors, fent feina a Estel Nou vaig trobar que col·laborar era una manera d’integrar gent d’allà. Era una manera d’integrar gent nostra a les festes del poble. Em vaig trobar que els Esclatabutzes havien mirat d’ajudar i col·laborar. D’ença el 2009 hem estat junts sempre cercant portadors i empenyent. La gent amb la que feim feina (uns 80 usuaris entre totes les branques) és gent ben capaç de participar en les festes del poble i els hi ha agradat molt.

-Com s’han adaptat els usuaris a aquestes activitats?
-Al 2009 se’n varen adaptar bastants. Vàren fer un grup molt maco. Van començar a assajar, berenàvem i ens ho passàvem molt bé. Assajàvem el ball perquè els caparrots de Sóller tenen un ball propi. Utilizàrem una gravació de la música dels xeremiers del poble. Varen posar moltes ganes per sortir. Mai vàrem estar tots sols ja que en Xisco Guasp dels Esclatabutzes sempre ens ha acompanyat, fins ara. Va ser una experiència molt enriquidora perquè la gent d’Estel Nou va fer noves amistats, ells se sentien importants. Érem com una familia: tamborers, xeremiers, Esclatabutzes i Estel Nou.

-Hi ha hagut recanvi generacional?
-Aquest ha estat l’únic problema. Com passa amb tot, hi ha pujades i davallades. La gent de l’Estel Nou ha anat tornant major i va començar a deixar-ho per problemes físics i ens vàrem trobar que faltaven portadors perquà es tracta d’una labor que exigeix una determinada força física. Estic xerrant de fa uns anys. En aquell moment vaig anar a xerrar amb la regidora de Cultura de l’Ajuntament per motivar els portadors perquè els capgrossos antics eren molt pesants i mals de dur. Eren de cartró-pedra i es feia complicat ballar amb ells.

-Els varen canviar?
-Sí, en varen fer un nou de fibra que no pesa i crearen un
Charlot (icònic personatge creat per Charles Chaplin a les películes còmiques de principi del segle XX). Després va passar que l’Ajuntament no tenia més doblers i un dia, reunits amb la regidora i altra gent parlant de que només un de nou era poca cosa, vaig proposar cercar finançament extern. Així va sortir la campanya Adopta un caparrot, coincidint que els col·lectius feien un aniversari i decidiren fer caparrots nous per celebrar-ho i va resultar ser un ‘boom’. Vàrem aconseguir quatre nous personatges: el Sagent Soler, el Rei Moro i les Valentes Dones.

-Com ha estat per vostè aquest procés? Com ho ha viscut en primera persona?
-Quan obris una porta, darrera hi trobes moltes coses. El primer que diria és gent: gent nova, amistats, coneixençes i satisfacció de poder col·laborar a les festes populars del poble. És una assignatura pendent perquè hi ha molta gent que diu: «aquí no es fa mai res» i jo contest: «aixeca’t i fes alguna cosa per millorar el poble. Hi ha moltes coses a fer». A casa nostra tothom col·labora amb alguna cosa. Així que vaig dir: «som-hi, endavant» i fins ara. A vegades hem tengut molta gent i, d’altres, no tanta però ha estat un grup molt guapo: músics, tamborers, el Esclatabutzes, nosaltres.

-Com veis el jovent de Sóller? Està prou engrescat?
-Gràcies a la meva professió i a les activitats culturals que em duit a terme he tengut l’oportunitat de conèixer molts joves i la veritat és que s’han de ‘mimar’ un poc ja que són els que estan destinats a seguir les tradicions i fan que les coses vagin seguint i no s’aturin. Vàrem fer una reunió a l’Ajuntament fa poc per potenciar l’oci jove i vaig quedar admirada perquè hi havia tots els col·lectius. Hi ha el compromís que les agrupacions folcklòriques Estol de Tramuntana i Aires Sollerics oferiran portadors per dur els caparrots per fer el ball i els passacarrers. Els caparrots són un fil de la cultura popular que s’ha de seguir. Ara, tot segueix amb força.

-Alguna anècdota de tot aquest viatge per acabar l’entrevista?
-Hi va haver un dia de le festes de Sant Bartomeu que els xeremiers no eren a Sóller i a l’Ajuntament no havien pensat a avisar els tamborers amb temps suficient. En Xisco Guasp i jo ens vàrem trobar amb els portadors, vestírem els caparrots però no teníem música i travessàrem la plaça sense música. La veritat és que aquell dia va ser un poc difícil per a tots.