Luís López Gómez (Terol, 1957) és un artista i escultor reconegut a la Vall que viu a Sóller des de l’any 1976. Fa ja 36 anys que va crear els caparrots que durant la darrera setmana han passejat pel municipi per celebrar la festivitat de Sant Antoni.

-Quan va començar la vostra passió per l’art?
-La meva afició sempre ha estat la qüestió de les arts, des que era ben petit. M’apassionen les arts del dibuix, l’escultura i la pintura. Ja quan era molt petit, construïa petits vaixells que anirien a l’aigua per emprar-los a competicions. La meva primera exposició la vaig fer aquí l’any 2001.

-L’art ha estat un hobby per a vos?
-No, no ha estat tan sols un hobby. L’art ha estat i és una dedicació per a mi. El problema és que de l’art no es pot viure. Tan sols es pot aconseguir si l’artista està a un nivell artístic molt alt o si té uns espònsors que facilitin la seva subsistència. I per això, t’has de cercar altres feines amb què compaginar l’art, per poder dur així el menjar a casa cada dia. Sempre he intentat tenir bastant d’accés a llibres de grans escultors i veure moltes exposicions per la Península, sobretot a València.

-Sabem que enguany es compleixen 36 anys de la creació dels caparrots que vostè mateix vàreu fer. Quants varen ser i per quin motiu els creareu?
-Vaig fer set caparrots i un dimoni. Me’ls varen encarregar. Els vaig fer per a l’Associació Sollerica de Cultura. Abans es feien unes trobades dels dimonis de tota l’Illa i per aquest motiu me’ls varen encarregar. Anàvem a les trobades i sortíem també per la Plaça. La inauguració dels caparrots va ser l’any 1987, en un festival folklòric que es feia durant el mes d’agost. En aquesta exposició, els caparrots varen agradar molt.

-A part dels caparrots i el dimoni, vàreu fer també un esclatabutzes?
-Sí, va ser un encàrrec pels Esclatabutzes. És un dimoni que està assegut en un braser amb dues torxes. Aquest ja estava fet en resina de polièster i amb fibra de vidre. Va ser posterior als caparrots i el dimoni, si no record malament el vaig fer l’any 1996. Sobre l’any 2000 vaig deixar de banda el modelatge en cartó i vaig començar a fer escultura de fusta. Més que començar, la vaig reprendre de quan era un infant.

-On heu exposat les vostres obres darrerament?
-Amb la Covid, el tema de les exposicions ha baixat molt. La darrera que vaig fer va ser a Can Xoroi, a Fornalutx. També en vaig fer una l’any passat amb uns amics aquí al taller. Abans, l’any 2019, vaig fer l’exposició a la Nit de l’Art, de la qual en vaig ser un dels fundadors juntament amb Salvador Martínez i Paco Lorente. El lloc on més exposicions he realitzat ha estat Can Dulce. Anteriorment, he fet exposicions a Estocolm, Madrid, Terol, Dènia, Palma, Binissalem, Santa Eugènia, Sencelles, Santa Maria i Eivissa.

-Quina visió teniu de l’actualitat artística a Sóller?
-Sincerament, veig l’art a Sóller molt poc protegit. Tant l’art visual com l’art musical. Tot el que és art a Sóller pareix que no compta amb el suport suficient de l’Ajuntament. Per exemple, quan jo vaig venir a Sóller l’any 1976 a Sóller hi havia dos cinemes, dues discoteques, el Teatre Defensora, etc. Sempre es feien teatres. Per ser un poble petit, hi havia molta oferta. Estrany era el dissabte o el diumenge en què no hi hagués alguna activitat, algun teatre o alguna pel·lícula projectada. I ara, tot són mancances. Hi ha problemes amb la remodelació del Defensora, i no hi ha un lloc per a la Banda de Música, ni per a cap de les agrupacions musicals del municipi, per dignificar els seus assaigs i les seves actuacions. Aquests són alguns dels exemples.

-Com veis les noves generacions artístiques de la Vall? Trobau que estan preparades?
-Les noves generacions les veig molt preparades. Si tenen ganes i no se’ls posen tants inconvenients, poden arribar on vulguin. A més d’estar preparadíssimes, són molt creatives. Comparant-ho amb la música, és com si nosaltres toquéssim d’oïda, i les noves generacions toquessin de mètode. Em sorprèn molt la creativitat que té la joventut tot i les dificultats que se li estan presentant i se li presentaran. I ara tenen la sort de poder cursar estudis superiors. Nosaltres tot ho apreníem a base personal, a base de llibres i de museus que visitàvem. La majoria apreníem així. Nosaltres ho teníem més com a un hobby, com bé m’has demanat abans, i ells tenen la sort de poder-ho tenir més com a una professió. Però, per desgràcia, ara han de fer com nosaltres, si ho volen tenir com a professió ho han de compaginar també amb alguna altra feina.

-Teniu alguna exposició programada per als pròxims mesos?
- Sí, a Calamocha, Terol. M’han organitzat una exposició on duré 18 obres, a la casa cultural d’allà. Aquesta exposició estarà exposada durant un mes.

-Teniu algun projecte previst de cara al futur?
-No, la veritat és que no. Arriba un moment en què les coses te les agafes amb més tranquil·litat. Faig col·laboracions a exposicions col·lectives, i això és el que tenc previst per ara. Les exposicions individuals costen molt psicològicament. Has de tenir un nivell productiu molt gran per no repetir peces artístiques. I per això les coses me les agaf ja amb molta tranquil·litat.