Ramon Lladó va néixer a Sóller l’ any 1954, com diu ell «a la data històrica de l’onze de maig», és a dir, el dia del Firó. Enguany és el pregoner de la Setmana Santa del poble. Lladó, professor del Centre d’Estudis Te-ològics de Mallorca i de l’Institut de Ciències Religioses, ja va ser l’any 1995 pregoner de la Fira. Actualment, és canonge de la Seu i rector de la parròquia de Santa Catalina Thomàs a Palma, una de les més importants de Ciutat.
-Què suposa per vos el nomenament com a pregoner de la Setmana Santa de Sóller d’enguany?
-Jo diria que per a mi és un gran honor i una gran satisfacció. Sempre he estat molt satisfet de ser solleric. He comprovat que, vagis on vagis, ser solleric és una gran carta de presentació. I que els teus paisans pensin en tu i es recordin de tu, tot i fer molts d’anys que vius a fora, és un motiu de molta alegria.
-En quin estat creis que es troba a nivell d’acolliment, tradició i participació la Setmana Santa a Mallorca?
-En parlar de la Setmana Santa hem de tenir en compte no únicament les processons, sinó també les celebracions que són les més grans de l’any litúrgic. Crec que la Setmana Santa, en general, gaudeix de bona salut, però crec que s’hauria d’anar aconseguint que els confrares i confraresses que surten al carrer, s’anassin fent més presents a les distintes celebracions d’aquests dies i de tot l’any. Perquè així hi hagués una major sintonia entre les celebracions de fe i les manifestacions externes d’aquesta fe. També em sembla molt positiu que a Sóller i fora de Sóller hi hagi confraries que mantenen compromisos de vida cristiana (formació, celebracions, caritat) al llarg de tot l’any. Aquest també és un altre ideal que ens agradaria poder aconseguir en un futur.
-Com a professor del seminari, en quin estat creis que es troba actualment la vocació?
-En aquests moments hi ha nou joves que se preparen per ser
capellans. La majoria d’ells no són d’aquí, com tampoc són d’aquí molts dels qui vivim actualment a Mallorca. Efectivament manquen vocacions al
sacerdoci per poder atendre adequadament totes les parròquies de la Diòcesi. Els seminaristes, per anar bé, haurien de ser molts més.
-Què es podria fer per captar més religiosos?
-S’ha de pregar i demanar-ho a Déu en primer lloc i llavors, a la vegada, s’ha d’actuar jo crec que a molts de nivells. Un punt especialment important en aquest sentit és anar treballant perquè hi hagi cada vegada més famílies cristianes que eduquin els fills i filles en la fe, i els ensenyin a escoltar la veu de Déu que segueix manifestant-se de moltes maneres, si se sap captar-lo.
-Com s’inicià a la fe? Sempre vàreu tenir clar que volíeu ser capellà?
-Vaig néixer i viure la meva infantesa dins una família cristiana que me va iniciar en la fe, d’una manera molt senzilla i a la vegada molt autèntica. Vaig ser alumne de la Caritat i llavors del Convent. Era escolanet del Con-
vent i també em va ajudar molt la vida parroquial d’aquells mo- ments. El fet de ser capellà va anar aflorant poc a poc. Vaig entrar al Seminari als 18 anys.
-Què vos ha aportat a la vida la seva condició de religiós? Vos empenediu d’alguna cosa?
-El sacerdoci és una vocació preciosa, un vertader regal de Déu. Ser capellà m’ha aportat una perspectiva molt ampla: abans d’anar a fer la llicenciatura en Teologia a Roma, ja havia estat a Sant Llorenç des Cardassar i a Manacor. Tornant a Mallorca, vaig ser quasi set anys formador del Seminari Major. Aquests set anys venia a Sóller els caps de
setmana i ajudava l’equip de preveres d’aquell moment a celebrar les misses a Sant Bartomeu, a l’Horta, al Port, a Biniaraix i a Sa Capelleta. Després vaig ser rector de Pollença i ara ho som a Santa Catalina Thomàs de Palma, que a més de ser una parròquia gran, és també una gran parròquia. I som també canonge de la Seu, tot un privilegi formar part del Capítol que té cura de la nostra catedral. Per tot allà on he estat, i els capellans no triam sinó que ens hi envien, sempre m’he sentit molt a gust i he estat molt feliç. Què es pot demanar més? Per això, mai m’he empenedit d’haver-me fet capellà.
-Quina opinió teniu del Papa Francesc i de les seves mesures aperturistes?
-Jo crec, amb molta fermesa, que l’Esperit Sant a través dels conclaves, proveeix l’Església d’allò que més necessita a cada mo-ment. Pens que el papa Francesc és un do de Déu per l’Església i pel món sencer. Ha emprès, amb valentia, una reforma molt nece-ssària dins el Vaticà i per això s’ha guanyat molta oposició. I és que entre tots li posam difícil, pobre home. Ell ha de navegar enmig d’un sector de l’Església que ho voldrien canviar tot en dos dies, i un altre sector que no volen avançar un mil·límetre. Però ell sembla que sap bé cap a on hem d’anar i no amolla. Crec que, per moltes coses, és un gran referent amb una autoritat moral dins tot el món.
-Creis que Sóller ha canviat molt des de que vostè era petit?
-Sí, n’estic segur. Han canviat moltes coses de llavors ençà, tant en el paisatge com en la gent. Record molt bé encara el torrent destapat en el tram del carrer Jeroni Estades. Molts de canvis han estat per bé i altres per no tan bé, com passa per tot. No tots els canvis són sempre progressos.
