Sebastiana Massanet Borràs (Sóller, 1959) és la pregonera de la 18a edició de la Fira de la Taronja, que se celebra aquest cap de setmana. La protagonista de l’entrevista fa un repàs de la seva trajectòria, vinculada en gran part a Sa Vinyassa i al món cítric.

- A què us heu dedicat durant la vostra vida?
- M’he dedicat al món del turisme, al comercial i abans de dedicar-me a Sa Vinyassa vaig ser funcionària interina.

- Quan començà la vostra vinculació amb el sector primari?
- Es pot dir que sempre he estat lligada a aquest món, perquè jo vaig néixer aquí, a Sa Vinyassa, i ja vaig créixer dins els tarongers, llimoneres, ametlers que abans teníem, etc. Record de petita collir taronges del terra, collir les ametles per Sant Bartomeu, donar menjar a les gallines, l’hortalissa, etc. Encara que fos una nina que no fes feina dins el camp, ho he vist fer sempre.

- Quantes generacions hi ha hagut a Sa Vinyassa?
- Els meus padrins, Miquel Borràs i Catalina Casasnovas, comparen la finca durant la postguerra civil espanyola. La meva padrina tenia un trast al mercat i venia la fruita i les hortalisses que collien a la finca. Quan ells varen morir, foren la meva mare i el meu pare els que es van dedicar a la finca. I ara ho feim jo i el meu home, en Joan Puigserver. És a dir, que ara seim la tercera generació que s’encarrega de Sa Vinyassa.

- Què us suposa ser la pregonera de la Fira de la Taronja?
- Primer de tot, em va venir molt de sorpresa. No m’ho esperava per res, em va telefonar en Tià Aguiló i em va venir molt de nou. Li vaig dir que jo no m’havia dedicat tota la vida a aquest món, ell em va dir que ho sabia, però que igualment volia que jo fos la pregonera. Dit això, li vaig dir que estava molt agraïda, i estic molt contenta de ser la pregonera d’aquesta fira de cítrics.

- Sobre què parlareu en el pregó d’aquest dissabte?
- El que vull és fer un homenatge als meus padrins, Miquel i Catalina, perquè ells varen ser els que compraren Sa Vinyassa, i els que ens han acabat inculcant amb el temps la importància del món de la taronja a Sóller.

- Des de quan us encarregau de Sa Vinyassa?
- L’any 2009 va morir la meva mare, i el meu home i jo decidírem encarregar-nos de la finca. L’any 2010 començarem els tràmits per fer-ho tot ecològic, i el 2012 ens donaren el certificat. El fet de fer-ho ecològic ens suposava invertir encara més doblers. I a partir d’aquí sorgí una altra idea per salvar i mantenir l’hort, que fou la de crear la finca d’educació mediambiental anomenada ‘Ecovinyassa visites’. A Sa Vinyassa hi ha una màgia especial, ens reunim la família, xerram, discutim, feim, desfeim, etc.

- Què es fa a Ecovinyassa?
- Vàrem començar l’any 2012 amb petits grups, amb visites guiades o autoguiades. Hi ha fitxes informatives amb cinc idiomes, van fent el recorregut per la finca, a mitjan camí tenen una zona de descans on se’ls ofereix una taronja, i al final de la visita els oferim el suc de taronja. Els doblers obtinguts amb Ecovinyassa els invertim a l’hort, per tal de conservar-lo. A part, la inversió per poder crear el projecte d’Ecovinyassa ha estat important. Hem hagut de fer banys, una terrassa coberta, etc. És a dir, que el fet de rebre visites també ens ha implicat fer més inversió. Ho hem de tenir tot sempre ben ordenat i a punt.

- Què destacau de la Fira de la Taronja, que compleix enguany la seva 18a edició?
- 18a edició, això ho diu tot ja. Quan una cosa té tanta continuïtat vol dir que té èxit i que agrada molt, ve molta gent cada any. És una fira molt guapa, alegre i que dona color al poble. I que, a part, facilita que puguem oferir el nostre producte estrella, que és la taronja. I, sobretot, la reina del suc, que és la canoneta. Crec que el format de la fira està molt bé la veritat. Hi ha el dia de la inauguració, després el dia següent del mercadet i les visites. I després hi ha els 15 dies en els quals els restaurants ofereixen menús encarats a la taronja.

- Què opinau del món pagès actual? Té el suport merescut?
- Ens fa por que el món pagès arribi a desaparèixer. Enguany, per exemple, com hi ha tantíssima taronja, no té preu i els pagesos es queixen que no té sortida. Com pot ser que l’augment que hi ha hagut durant els darrers anys quant a turisme no es vegi reflectit en el consum de producte local? Els hotels de l’illa haurien de consumir taronges locals. Crec que manca suport institucional i empresarial, per tal de donar-li sortida a tota la taronja produïda aquí.

- Alguna cosa més que vulgueu destacar?
- Animar a la gent jove, als joves agricultors, que n’hi ha molts, que tirin endavant, que no tenguin por, tot això no s’ha de perdre mai. Nosaltres hem tengut molta paciència i hem necessitat temps. Ens hi dedicam des de fa 12 anys, i no érem joves ja quan començàrem. Però amb paciència i temps tot s’aconsegueix, per això animam a la gent jove que també ho faci. I si les institucions han de donar un cop de mà, que el donin. Si tota aquesta gent jove necessita una subvenció per poder tirar endavant, se’ls ha de donar. La taronja va arribar aquí perquè teníem, i tenim, un clima ideal i aigua de les fonts naturals. La història de la taronja lligada a Sóller des de fa tants d’anys s’ha de mantenir. Les noves generacions han de lluitar per això.