Lluís Castaldo París (Sóller, 1936), reconegut artista local, ofereix al Casal de Cultura fins a aquest diumenge l’exposició ‘Darrer batec’. El protagonista repassa a l’entrevista la seva trajectòria i l’estil emprat en aquestes darreres creacions.

- A què us heu dedicat durant tota la vostra vida?
- La meva vida ha estat sempre lligada al món de l’art. Vaig començar amb la pintura, després vaig descobrir la ceràmica, amb la qual he passat gran part de la meva trajectòria, per tornar a acabar ara amb la pintura. A part, quan era jove feia feina els estius en els hotels de la Vall per poder pagar-me la vida a Barcelona mentre estudiava allà.

- D’on sorgeix la vostra afició o passió per l’art?
- Quan tenia uns 13 o 14 anys em posaren a fer feina de botons a la Botigueta dels senyors. I, en realitat, fou allà on se’m despertà l’estímul de la creació, perquè tractava amb gent que havia viscut per mig món i quan tornaven a Sóller portaven els records de tot el que havien viscut a fora. I és per això que Sóller era diferent de la resta de Mallorca. Dins aquest món on jo feia feina, vaig anar descobrint la pintura, perquè veia pintors com en Castellanos que em cridaven molt l’atenció, i n’ajudava a altres, com en Bernadí Celià, a qui li preparava els colors i li feia nets els pinzells, per exemple.

- Quina fou la primera experiència artística que recordau?
- Un moment determinat un home francès que vivia a Sóller i que estava molt centrat a estimular la creació va trobar que jo podia fer una exposició, i així ho vaig fer quan jo tenia uns 18 o 19 anys. I, per sorpresa meva, si hi havia 30 notes que jo en aquell moment feia de paisatges i altres temes, es varen vendre pràcticament totes. Aquesta primera exposició va ser un estímul molt gran per a mi que em va animar al fet que jo havia d’arribar més enfora. Fins i tot em va motivar a estudiar els estudis superiors de Belles Arts. I així ho vaig fer gràcies a una beca que vaig guanyar en un concurs fet també durant aquella època, vaig poder partir a Barcelona a estudiar Belles Arts, on vaig descobrir posteriorment el món de la ceràmica.

- Com descobríreu la ceràmica?
- Vaig tenir la sort de conèixer a Barcelona el ceramista Llorenç Artigues, el qual es va interessar molt per mi i gràcies a qui vaig començar a estudiar ceràmica quan vaig acabar Belles Arts. Des d’aquest moment, sempre ha tengut més pes en la meva vida la ceràmica que la pintura. El que jo perseguia era la integració de l’art a l’arquitectura, i clar, el procediment de la ceràmica era ideal per a això. Amb la ceràmica he perseguit una meta que venia potenciada per dos grans ceramistes, com eren Artigues i Comelles, que havien aconseguit arribar a la perfecció ceramista.

- Com pensau que han evolucionat la ceràmica i la pintura des que vàreu començar fins ara?
- El camí de l’expressió i l’art des de l’impressionisme ha estat un procés molt ràpid i d’evolució contínua, amb aportacions constants. El que a final de segle teníem per perfecte i per obligatori, ara ja no ho és. Ha passat també amb la poesia, la literatura, la música, etc. Fins a arribar a l’abstracció actual. I, dins aquesta modalitat, jo m’hi he trobat plenament còmode des del principi. L’artista sempre havia estat supeditat al poder, ara ja no és així.

- Quin nom té l’exposició que inauguràreu el passat dijous al Casal de Cultura i per què?
- L’exposició es diu ‘Darrer batec’, perquè crec que és la meva realitat, és el meu sentiment, pens que és el darrer batec i la darrera exposició que faré en la meva vida. Soc molt conscient que és així. En total hi ha 9 obres exposades al Casal i he estat uns 4 o 5 anys creant-les. A part, s’ha presentat també en aquesta exposició un documental sobre tota la meva trajectòria.

- Com heu arribat a dur a terme aquest darrer esdeveniment?
- Vaig tenir un accident fa uns anys i em vaig rompre l’articulació del braç. I clar, aquest camí que havia seguit de perfeccionar el que era el recipient, dins el camí de n’Artigues i en Comelles, que havien arribat a uns extrems de simplesa i bellesa extrems, no el podia continuar. I vaig començar a reciclar el que m’havia donat la ceràmica durant anys per aplicar-ho a la pintura. Em negava a haver perdut el temps, i no aprofitar tot el que havia viscut i après. Jo havia après procediments mentre vaig fer Belles Arts que em permetien aplicar a la pintura les tècniques ceramistes. I això és el que he fet en aquesta exposició, aplicar l’après amb la ceràmica a la pintura.

- Què voleu il·lustrar amb aquests nou quadres exposats?
- Amb aquestes obres de l’exposició no vull representar ni il·lustrar res concret. És com si un músic comença a tocar perquè sí, i li acaba sortint una sonata. Aquestes obres que he fet són creacions que s’han de contemplar com una harmonia, una composició, un estat d’ànim, etc. Tots els quadros d’aquesta exposició estan fets amb materials que emprava per fer ceràmica, inclús he emprat compressors per aconseguir diferents matisos.

- Què opinau de l’actualitat cultural a la Vall? Hi ha suficient activitat? I compta aquesta amb el suport merescut?
- Veig que a Sóller hi ha un fragment d’inquietud molt gros, i això és molt bo. Hi ha molts de joves implicats en l’art a la Vall. El més desitjat seria que les institucions es preocupessin per l’art, el qual tenen un poc abandonat.