La vida de Marga Martínez (Sóller, 1961) només es pot entendre a través del que la fa feliç, que és ajudar als altres. Martínez aconseguí des de molt jove dedicar el seu temps a una feina, que tant pel seu resultat com per la seva necessitat no és pagada. El seu paper al Taller Ocupacional de l’Estel Nou és encomiable, quasi tant com el que fa al club d’Esports Adaptats, del que és presidenta fa ja divuit anys. Ara, acabada de jubilar, fa la vista enrere per recordar els seus inicis, els moments bons, els no tan bons, i la seva pròxima i propera reelecció al capdavant del club.

- Actualment estau jubilada. Fa quan? I què feu al vostre temps lliure?
- Estic jubilada des del dijous 24 de juliol. És a dir, des de la setmana passada. Ara mateix, el meu temps lliure està centrat en el club d’Esports Adaptats Estel Nou. Tinc paperassa per fer perquè dia 1 de juliol vàrem tenir l’assemblea del club, del que som presidenta. Tinguérem dues assemblees, l’ordinària i l’extraordinària. A l’extraordinària s’elegiren noves eleccions i ara està en mans d’un comitè electoral, que ja ha fet un programa. Ara tinc molta feina endarrerida i he de preparar les actes. A més, a casa sempre hi ha feina a fer.

- La vostra feina abans de jubilar-vos era al Taller Ocupacional Estel Nou. Què en podeu dir d’aquesta feina? Quants anys hi estiguéreu?

- Jo estava de monitora encarregada de ceràmica i de neteja, ara últimament. Vaig estar quaranta-un anys al taller. Les feines han anat canviant amb el pas del temps, depèn de l’evolució dels al·lots però sobretot, del centre.

-Més o menys, quants d’usuaris, professionals i socis hi ha ara?
-No sabria dir les dades exactes, però al Centre Especial hi ha més de 30 usuaris, de personal més de 20, de taller ocupacional entre 20 i 30. N’hi ha més que quan vaig començar.

- El vostre pare fou el fundador del Taller Ocupacional, creat l’any 1981, fa quaranta-quatre anys. Com va sorgir aquesta idea? Ell us va servir de referent per entrar en aquest món?
- Jo tinc dos germans discapacitats. El meu pare va ser un dels interessats en el fet que es fes un centre a Sóller. Es van ajuntar pares i professionals. Ell, al principi, no va ser elegit com a president, n’hi va haver dos abans que ell, però durant un curt període de temps on no va funcionar amb cap dels dos. El van elegir i quan va veure que les coses no funcionaven s’hi va posar endavant, començant a moure’s amb altres de la junta. Record que jo l’acompanyava a Palma a veure el president anterior perquè a ell no li anava bé conduir. En aquell moment jo era molt jove, estudiava auxiliar de clínica a Palma i esperava per fer oposicions. El meu pare m’introduí allà com a voluntària i hi vaig estar quasi un any. Estigué un temps cobrant la meitat d’un sou fins que les coses arrancaren i ens pogueren pagar la nòmina completa. Durant el temps que feia feina em vaig treure l’accés de la universitat a la UNED, a més del títol d’educadora social i després em van convalidar la carrera de sociosanitària per discapacitats perquè era un dels requisits per poder fer-hi feina.

- L’Estel Nou és un exemple en la integració social, no només a Sóller sinó a les Illes Balears. Què se sent formant-hi part tants d’anys?
- Hi ha hagut molts bons moments, d’altres que no han estat tan bons, però em vull quedar amb els bons. He après molt dels usuaris, m’han donat més ells a jo que jo a ells.

- Així mateix sou presidenta del club d’Esports Adaptats. Quant de temps fa? Recordeu el moment en el qual acceptareu presidir aquest club?
- El club d’Esports Adaptats es va fundar l’any 2007, any des del que form part de la junta. Els fundadors vam ser el meu germà Pep, en Tolo Mora, en Toni Plaça i jo. Trobàvem que feia falta un club d’esports pels usuaris. En arribar la pandèmia hi va haver una aturada, que es quan vaig entrar a la presidència i va ser un moment difícil. Cercàrem gent que volgués formar part de la junta, tornàrem a fer una assemblea, cercàrem socis… Va costar molta pena començar de nou. La junta va proposar fer una diada esportiva en juny del 2021, sol·licitant el camp de futbol i posant un monitor per a cada esport on els usuaris podien escollir. Avui dia la continuem fent perquè va agradar i va ajudar a reiniciar l’activitat. Han guanyat moltes medalles; tres vegades campions d’Espanya i al campionat de les Balears també férem podi. Abans fèiem atletisme, natació, futbet i petanca, ara només petanca per l’edat dels usuaris, però esperem que hi hagi un dia en que es pugui recuperar la resta d’esports.

- Què en podeu dir de les pròximes eleccions? Us fa ganes renovar com a presidenta?
- Aquesta setmana és la de reflexió. A part de la meva no s’ha presentat cap candidatura. Si tot va bé, a partir del dilluns 4 de juliol continuaré com a presidenta. A aquesta nova candidatura ha entrat gent jove amb ganes de fer feina i estem molt contents de continuar endavant.

- Quins són els valors que us ha ensenyat formar part d’aquest club? Quin consell donaríeu partint del que heu après?
- Els valors més importants són el respecte, l’empatia i la comprensió. Avui dia, molta gent no ho té present, sobretot el respecte. Fa falta posar-se en el lloc de l’altra persona. També diria que és una feina que t’ha d’agradar i s’ha de tenir paciència. És a dir, s’ha de tractar als usuaris de tu a tu, ells volen ser tractats com a qualsevol altra persona. I el més important, que se’ls escolti perquè ells volen ser escoltats.