La mirada de Pep Marcús (Sóller, 1975) ha estat dirigida cap a dalt, a les estrelles, gairebé d’ençà que té ús de raó. La fascinació que de petit el duia a passar hores immers en imatges de planetes i galàxies l’han duit a compartir aquesta passió amb el món, ja que quan no divulga els seus coneixements astronòmics es dedica a donar classes a una escola. La pròxima xerrada que farà davant un gran públic serà avui al Col·legi Sagrats Cors a les 19 hores amb motiu d’un esdeveniment únic, l’eclipsi solar total que tindrà lloc el 12 d’agost de l’any que ve que comptarà una gran visibilitat des de la Serra de Tramuntana.

- Ara, a què us dedicau? I és una professió de vocació?
- Som mestre d’escola. Faig feina al CEIP de Fornalutx, on som tutor i faig matemàtiques, ciències, castellà, experiments i astronomia. Allà tenim ambients on faig astronomia i taller d’experiments. La docència em ve de sempre, de jove ja m’agradava molt. Em vaig adonar que als al·lots que no sabien per quin camí tirar se’ls podia dirigir.

- Quan fou que començà la vostra passió per l’astronomia?
- Es perd a les boires del temps perquè ja m’agradava de petit. A ca la meva predina agafava les revistes ‘Semana’ o ‘Hola!’ i fullejava fins a trobar una imatge de sa Lluna o d’una galàxia i quedava empardalat. Crec que tothom té el mateix interès i a un moment donat, la responsabilitat del dia a dia, o altres curolles, fa que un s’hi dediqui o no. Des de l’any 2009, som el president del Club Newton, que és l’Agrupació Astronòmica amateur del Pla i Llevant de Mallorca i em dedic a divulgar l’astronomia dins els meus petits mitjans sempre que algú em vol escoltar.

- Quin fou el descobriment que canvià com veis les coses?
- Hi ha molts de descobriments que són extraordinaris. Fa deu anys que s’han descobert, encara que ja estaven teoritzades, les ones gravitacionals, que són una manera de sentir l’univers, no de veure’l directament. Tota la història de la investigació m’agrada més que els descobriments actuals com el procés que ens ha duit fins al sistema solar d’avui. És fabulós veure com s’evapora una teoria en haver-hi una prova empírica que diu que no és aquest camí i anam cap a la veritat, l’objectiu de la ciència.

- L'any que ve tindrà lloc un eclipsi solar total. Què n'esperau? Quants d'eclipsis hi ha hagut els darrers anys?
- El que es pot esperar és la concurrència de gent a Mallorca, a les Pitiüses i a Menorca com si hi hagués un mundial de futbol, de fet, hi ha una comissió interministerial que està fent feina per organitzar la distribució, però la saturació existeix i serà elevada a l’enèsima potència. A on hi haurà més visibilitat serà a la Serra de Tramuntana, al Port de Sóller, el Port d’Andratx, el Port d’en Canonge... Durant un dia serem el centre del món astronòmic. Pel que fa als eclipsis, n’hi ha hagut vuit des de l’any 1905 fins ara sobre les Balears i de totals només un, el de 1905. El següent serà el del 12 d’agost i ens podem preparar. Per poder tenir una idea, l’any 2017 hi va haver un eclipsi total als Estats Units i van tenir entre 1 i 8 milions de visitants extra a la zona de totalitat. El del 2026 tindrà una particularitat que és el que el fa especial i és que passarà al final del dia, sols quinze minuts abans de la posta el sol s’eclipsarà i es farà de nit, en un minut i mig s’acabarà i tornarà a ser de dia i al quart d’hora es pondrà el sol com cada dia. Com a propina el vespre hi haurà el màxim de la pluja d’esteles.

- Quines recomanacions feis als sollerics que es vulguin preparar per a aquest esdeveniment?
- Molta paciència. Si ara ja hi ha retencions i es tanca el túnel, aquest dia serà un caos, esper que posi una solució prèvia. A Sóller tenim llocs on pujar, com més altura es guanya millor. La costa estarà saturada, tant la mar com la terra. La Torre Picada tindrà una vista privilegiada i com que no hi ha accés amb cotxe no hi haurà tanta gent com al Mirador de Ses Barques, Muleta o el Nautilus. I sobretot, seguretat. No es pot mirar amb material inadequat perquè pot provocar problemes de vista. Només es poden utilitzar ulleres d’eclipsi. S’han de comprar a botigues especialitzades i encara que a Mallorca no n’hi ha a internet sí.

- Amb motiu de l’eclipsi, fareu una conferència. La divulgació és dels principals problemes de la ciència. Com ho enfrontau?
- Les metàfores fan que la gent més o menys s’ubiqui pel que fa a xifres, per exemple. Faig ús de llenguatge planer i també intent no complicar la troca, és a dir, fugir sempre de la complexitat.

- En un món cada vegada més digitalitzat, on tothom pareix estar mirant cap als seus telèfons, per què creu que encara es mira cap al cel? Creu que encara es té curiositat pel desconegut?
- Ho duim dins l’ADN. Nosaltres som part del cosmos perquè és part de nosaltres. La nostra evolució ha anat per on ha anat perquè hem tingut curiositat. No hi ha ningú sense. A més, l’astronomia és una ciència accessible, és a dir, és gratuïta. A més, pot arribar qualsevol persona, des de tres fins a noranta-nou anys. Però no soc objectiu, present l’astronomia com el millor del millor. Pel que fa a la conferència, cal dir que és la segona amb el MUCBO. En férem una en setembre on hi havia trenta-cinc places que es cobriren amb poc temps i va haver-hi una llista d’espera de vuitanta persones que ens va fer canviar a un lloc on cabés tota la gent. Al Convent hi ha una sala magna on esper càpiga tothom, i si no en farem una altra, no hi ha problema.