La Universitat de les Illes Balears (UIB) reclama al nou govern la promoció de la llengua catalana després d’una legislatura de «retrocés». El Departament de Filologia Catalana ha elaborat un escrit en el qual exigeix l’aplicació de l’Estatut d’Autonomia així com la llei de Normalització Lingüística.

El document assegura que la legislatura del govern Bauzá ha implicat «un retrocés enorme en la consolidació dels drets jurídics i socials que corresponen a la comunitat catalanoparlant de les Balears».

El document assegura que la llengua catalana tot i ser reconeguda per l’Estatut d’Autonomia com a llengua pròpia i oficial de la comunitat autònoma, «ha perdut l’estatus de llengua de coneixement obligatori per part dels funcionaris públics, la qual cosa pot provocar situacions de no respecte al dret de qualsevol ciutadà a ser atès en català».

La UIB, així, considera que «la pitjor de les iniciatives contra el català», ha estat «l’intent de minoritzar-lo a l’ensenyament mitjançant l’anomenat Tractament Integral de Llengües (TIL), iniciativa sortosament fallida gràcies a la tenaç resistència i oposició d’ensenyants i de pares, reforçada per les resolucions jurídiques en contra que l’han invalidat».

La Universitat, en aquest sentit, confia que aquesta etapa de marginació social del català hagi finalitzat amb l’acabament d’aquesta legislatura, i per això demana a les renovades institucions que «acatin el mandat tant de l’Estatut d’Autonomia com de la Llei de Normalització Lingüística que obliguen les institucions a actuar a favor de la llengua catalana».

La UIB reclama al nou Govern a emprendre les actuacions necessàries per tal de recuperar el català en tots els àmbits perduts aquest quatre anys, sobretot tornant a reclamar el seu requisit indispensable per accedir a la funció pública.

També considera que el català ha de ser la llengua vehicular dels mitjans de comunicació públics i que les institucions fomentin l’ús de la llengua.   

Llengua Vehicular

Pel que fa a l’ensenyament, el document exposa que s’ha de procurar que el català sigui la llengua vehicular a l’escola i que s’apliqui el decret de mínims fent que s’ampliï l’ús del català al major nombre d’assignatures. En aquest sentit, consideren que el castellà està ben representat en les franges horàries assignades. A més, pel que fa a l’anglès en destaca la seva necessitat però estableix la conveniència de l’aprenentatge d’altres llengües que es parlen al continent com el francès, l’alemany, l’italià o el rus.  

Finalment, al marge de l’aprenentatge reglat de les llengües estrangeres, el document proposa la multivarietat de llengües presents a les Balears per difondre l’estima per les llengües i cultura a les aules d’ensenyament.