A poc a poc el missatge de la Terra comença a calar en la societat. Ja en els anys 80 es començava a parlar del forat de la capa d'ozó i molts, llavors, pensaven en això com una cosa que està i existeix però que no se sap ven bé com arreglar. Per fortuna, les ONGs, les administracions públiques i alguns lobbys han realitzat moltes campanyes en les quals la societat, per fi, ha comprès que amb petits gestos, com utilitzar bombillas LED, poden ajudar al planeta a millorar.

Perquè fins fa poc, la cura del medi ambient no se sentia com un deure ciutadà, més enllà de no tirar papers a terra o no cremar els boscos – molts s'acordaran d'aquella campanya, també dels 80, de ‘Tots contra el foc’ i, segurament s'hagin oblidat, fins i tot, que el primer a interpretar-la va ser Joan Manuel Serrat.

Han hagut de passar moltes campanyes perquè la societat hagi entès que aquest bosc que es crema és el nostre també. Que aquests carrers que s'embruten, són nostres també, que l'aire que respirem, moltes vegades contaminat – sobretot a les grans ciutats – és també responsabilitat nostra. Sí, perquè un cotxe contamina més que una bici o un passeig i d'això també s'han de convèncer tots aquells que, gairebé sistemàticament, protesten en cada pla de peatonalització o reducció i calmat de tràfic. No és un capritx del govern de torn, és que el Planeta Terra ens pertany a tots i tots som responsables de trobar una solució.

I no ho diu tampoc el govern. Es diu des d'Europa. Hi ha uns objectius plantejats i renovats en la darrera trobada contra canvi climàtic a París als quals cal fer-los front i molt té a veure amb l'estalvi d'energia, el primer pas per no contaminar.

Aquest estalvi d'energia es pot produir per dues vies fonamentals. Una és la d'utilitzar menys, fer un ús racional, responsable i conscient – la consciència és, potser, l'arma més poderosa d'aquest segle. D'altra banda, està el fet del desenvolupament industrial. En aquests darrers temps, han sorgit noves tecnologies, molt més eficients, que ajuden a estalviar energia, o, almenys, a no malbaratar-la.

Moltes vegades aquests sistemes no es poden utilitzar de forma independent, han d'anar acompanyats d'altres gestos. Per exemple, per evitar malbaratar energia en la calefacció de la llar, les finestres hauran d'estar ben aïllades.

De fet, el tema de la calefacció ocupa l'agenda pública tots els hiverns, instaurant nous conceptes, per desgràcia, com la pobresa energètica, que fins fa uns anys no ho havíem escoltat tant i que, ara per ara, encara es parla menys del que es deuria.

En aquest sentit, la llar és el lloc on es consumeix més energia. Noves fonts d'energia renovable com la biomassa, poden utilitzar-se per a calefacció i aigua calenta sanitària, produint el mateix estat de confort que fonts contaminants com el gasoil o el gas ciutat.

També la il·luminació ha fet un pas endavant en l'eficiència apostant pel LED. Amb un simple canvi de bombetes, per tecnologia LED, s'aconsegueix estalviar energia i una il·luminació també més sana a la vista. De fet, la tecnologia ha avançat tant que existeixen bombetes led regulables, de manera que es pot usar només la llum que es necessita a cada moment i l'estalvi del LED enfront de la bombeta incandescent pot, energèticament parlant, arribar fins al 88%.

Independentment de la inversió, existeixen bombetes led barates i cada vegada, a més, ho seran més, perquè les incandescents estan obligades a desaparèixer del mercat en un període de temps més o menys breu. Si es pensa, té sentit. Per què insistir en un model contaminant i ja obsolet existint un altre molt més eficient?

No cal trobar a faltar el’ ‘antic’, ni ser poc inclinats al canvi. Es poden trobar al mercat la substitució de les bombetes halògenes en led que és exactament igual al que s'ha tingut sempre, però millor i, a més, respectuós amb el medi ambient.

En realitat, ja no hi ha excusa perquè tots cuidem el medi ambient. A la pregunta de ‘QUÈ PUC FER JO’, hi ha moltes respostes. Moltes d'elles hauríem de saber-les ja: podem reciclar, podem utilitzar tecnologies menys contaminants, podem estalviar aigua, podem deixar de malbaratar els recursos de la naturalesa com si fossin infinits (ja hauríem de saber que no ho són), però sobretot, hem de canviar d'actitud; creure'ns, de debò, que som part del problema, però també som part de la solució i que amb un simple gest tan banal com canviar una bombeta, podem fer molt i retornar-li al planeta tot el que es mereix perquè en ell pugui seguir regnant la vida, dels quals ens succeiran i dels quals succeiran als quals ens succeiran.