Els experts juristes anomenats a comparèixer aquest dimecres pel Parlament a la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals han manifestat el seu suport a la modificació de l'Estatut d'Autonomia de les Balears per eliminar els aforaments de diputats autonòmics i membres del Govern.

Així ho han indicat portaveus parlamentaris i diputats participants en la Comissió reunida aquest dimecres per acollir les compareixences de l'expresident del Parlament i ponent de la darrera reforma de l'Estatut, Joan Huguet, i del professor titular de Dret Penal de la Universitat de València, Antoni Llabrés.

Els compareixents han il·lustrat a la comissió sobre el sentit històric de la figura de l'aforament i han recordat que el nombre d'aforats a l'Estat espanyol és molt superior al d'altres països europeus. En tot cas, la reforma que pot escometre el Parlament dins de les seves competències només afectarà diputats i membres del Govern però no a jutges, fiscals o membres de les forces de seguretat, per exemple, perquè correspon a l'Estat espanyol.

A més, els experts han recomanat als parlamentaris que una reforma d'aquestes característiques es dugui a terme per unanimitat. Igualment han plantejat qüestions tècniques sobre les conseqüències jurídiques de la reforma i el seu encaix en l'ordenament vigent. En aquest sentit, els experts han recomanat al Parlament que inclogui una disposició transitòria per resoldre què ocorrerà amb les causes ja iniciades que afectin aforats, si n'hi hagués, quan la modificació entri en vigor.

Entre altres temes, el professor Llabrés ha exposat qüestions com a quines ocorre quan en un procediment coincideixen aforats i no aforats, una casuística per la qual s'obren dues possibilitats: que l'òrgan jurisdiccional superior assumeixi la causa també pels no aforats -però això suposa per a aquests perdre una instància per recórrer- o permetre l'escissió de les causes -la tendència recent per part del Tribunal Suprem-, com ha ocorregut en les causes pel procés independentista a Catalunya, ha exposat.

Preguntats per un possible termini per a l'aprovació d'aquesta reforma, els diputats no han pogut determinar una data però en tot cas han apuntat que la tramitació serà llarga. Quan finalitzin les compareixences -la següent serà l'11 d'abril- la comissió haurà de reunir-se per elaborar un informe; després de consensuar un text, la reforma ha de passar pel ple del Parlament i ser enviada a les Corts Generals per a la seva aprovació definitiva, en tractar-se d'una Llei Orgànica.

Per a aquesta feina, la ponència ha sol·licitat documentació a altres autonomies que hagin iniciat processos similars per poder comparar els textos.

Esperit de consens
Els diputats han qualificat d'interessants i enriquidores les compareixences i han destacat l'esperit de consens entre els grups per suprimir l'aforament. «Hi ha un acord pràcticament unànime en què els aforaments ja no tenen sentit en el nostre Parlament», ha recalcat el portaveu de Podem, Alberto Jarabo, després de la Junta de Portaveus del Parlament. Segons ha indicat, les opinions dels experts han validat la idea que aquesta línia és «la correcta».

Des del PSIB, la diputada Maria José Camps ha incidit que veuen coherent aquesta tramitació i ha confiat que es pugui aconseguir un consens total «fins i tot en els matisos». En la mateixa línia, la diputada del PI, Maria Antònia Sureda, ha manifestat la seva confiança en què existeixi unanimitat per a la reforma recordant que la supressió dels aforaments estava contemplada als programes electorals de diversos partits.

Per part del PP, el portaveu adjunt, Juan Manuel Lafuente, ha coincidit que hi ha unanimitat entre els grups polítics i ha considerat que les compareixences han estat de profit per als membres de la comissió.