El Consell de Govern en funcions s’ha donat per assabentat de la creació d’un cens de símbols, llegendes i mencions franquistes, per part de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern, d’acord amb el que disposa l’article 24 de la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics.
El cens incorpora un total de 92 símbols —entre noms de carrers, distincions i reconeixements honorífics, plaques en blocs d’habitatges i creus de la Victòria— repartits per 28 municipis de les Illes Balears: de Mallorca, n’hi ha 25 (Alaró, Alcúdia, Ariany, Bunyola, Calvià, Capdepera, Escorca, Inca, Llucmajor, Manacor, Mancor de la Vall, Marratxí, Muro, Palma, Pollença, Puigpunyent, sa Pobla, Sant Joan, Santa Eugènia, Santa Margalida, Santanyí, ses Salines, Son Servera, Sóller i Valldemossa); d’Eivissa, n’hi ha 2 (Eivissa i Sant Antoni de Portmany), i de Menorca, 1 (es Castell). Per la seva banda, Formentera és l’única illa lliure de vestigis franquistes.
L’article esmentat més amunt estableix que, quan els símbols, les llegendes o les mencions estiguin ubicats en llocs de titularitat estatal, es regiran pel que disposa la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i s’amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels qui patiren persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura, i que la seva destinació no podrà ser cap altra que la que estableixi la Comissió Tècnica d’Experts constituïda a aquests efectes.
Aquest mateix article diu textualment que es considera contrari a la memòria democràtica «l’exhibició pública d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions, com ara la guia de carrers, inscripcions i altres elements adossats a edificis públics o situats en la via pública, realitzats en commemoració, exaltació o enaltiment individual o col·lectiu de la revolta militar de 1936 i del franquisme, dels seus dirigents o de les organitzacions que van sustentar el règim dictatorial, es considera contrària a la Memòria Democràtica i a la dignitat de les víctimes».
La creació del cens, per tant, respon a l’esmentat article, que estableix un termini de 12 mesos des de l’entrada en vigor de la Llei 2/2018 perquè la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics de les Illes Balears elabori un cens de símbols, llegendes i mencions, que hauran de ser retirats o eliminats, tal com estableix la norma. El cens serà presentat al Parlament i publicat a la pàgina web creada a aquest efecte.
Per tant, i en compliment d’aquest precepte legal, la Conselleria de Cultura, Participació i Esports ha elaborat el cens a partir d’un treball de camp, d’una banda, i d’un treball de documentació, de l’altra. Aquesta tasca ha estat realitzada per un grup d’historiadors dirigits pel doctor Bartomeu Garí Salleras.
En la metodologia per a l’elaboració del cens s’han recorregut els diferents llocs en què es té notícia de l’existència de símbols franquistes —a tall d’exemple, en noms de carrers, escuts o emblemes en edificis públics o privats, creus dels «caiguts», entre d’altres, així com també la recollida d’informacions orals—, amb l’objectiu de recopilar la informació necessària per fer el cens, com ara prendre nota de les dimensions dels símbols, del material, determinar-ne la ubicació o recollir-ne imatges. D’altra banda, s’ha fet una feina de buidatge bibliogràfic per trobar referències històriques dels diferents símbols i/o mencions, ja sigui informació referent a la data en què es van col·locar o les circumstàncies en què això es va fer.
El cens conté, d’un costat, un estudi en què es detalla l’ús que es va fer durant el franquisme dels espais públics pel que fa als noms dels carrers i places i els nous monuments instal·lats durant el període franquista (làpides amb inscripcions i símbols, creus als «caiguts»); i, de l’altre, cada municipi compta amb una relació dels símbols i les mencions que hi ha hagut al llarg del temps, dels que s’han retirat i, finalment, dels que encara hi perduren.
La voluntat és la de disposar d’un cens exhaustiu i complet. A partir de la tasca inicial descrita, tot allò que pugui sorgir pel que fa a la temàtica en qüestió s’incorporarà a aquest document mestre.
