Aquest diumenge, 7 de juliol, a l’escenari del Mollet d'en Pereió dins el marc del festival de jazz de Portocolom 'A Jazz de mar' hem gaudit de l’acte de cloenda. Una exposició de sons i ritmes que posen de manifest l’enorme transversalitat del jazz i de l’espectacular posada en escena d’aquest músic felanitxer Toni Vaquer i la big band Alabaix.

L’estructura de la big band ha anat evolucionant al llarg dels temps, des de les bandes d’una desena membres en l’època inicial del swing, fins les grans orquestres de més de vint músics en la dècada dels setanta. En qualsevol cas, la característica essencial de les big band és la existència de seccions instrumentals, en algunes de les quals els mateixos instruments es troben duplicats.

En el cas d’aquest vespre, de totes les propostes que presenta A jazz de mar, tal vegada sigui la que resulta més especial per una serie de raons: Alabaix és una formació única que cada any presenta un concert irrepetible amb un repertori i músics diferents. Durant els dies del festival es genera una simbiosi entre els músics d’aquí i els que arriben de fora. De la mà del mestre Vaquer hem tengut l’oportunitat de gaudir d’un autèntic espectacle de música jazz i el que és més rellevant, música inèdita per l’ocasió.

Coversa amb Toni Vaquer

- Segons hem llegit en el programa del festival A jazz de mar 2019, vostè presenta un concert irrepetible, per tant, creat per a l’ocasió. Què li suposa de feina, inspiració i concentració a l’hora d’afrontar una música inèdita en cada ocasió?

- Depèn de les hores que li he dedicat. Diria que aquest concert és el resultat d’una setmana molt intensa. Hi ha alguns arranjaments que són inèdits que estan fets de fa uns dies.

Sí supòs que alguns d’ells requereixen alguna concentració, més que d’altres. M’hi he avesat al llarg dels anys.

- Vist des de fora, sembla que els músics de jazz teniu entre tots una bona relació. Si més no, un respecte i una empatia amb les respectives músiques, és així?

- Aquesta banda creu més en la humanitat abans que la música. I l’empatia cap als músics abans que la feina de fer les notes i de trobar els matisos dins la nostra feina. Pens més en tenir empatia dins aquests grups grans. Veure com l’energia dels músics permet prendre decisions en funció d’aquesta energia.

- Vostè es va formar musicalment en el Conservatori del Liceu de Barcelona i posteriorment, el 2013 fou becat pel Berklee College of Music de Boston on hi realitzà un màster en composició i arranjaments sota el mestratge de professors de renom internacional. Què n’ha tret de tota aquesta formació i experiència i quins avantatges ha tengut a l’hora d’afrontar reptes musicals com ara la creació de noves big band, concerts arreu o fer arranjaments per a músics de la categoria d’Andrea Motis, per posar un exemple?

- El que he tret de més valor és una cosa que m’ha ajudat molt i és sortir a fora a estudiar i compartir música amb gent de moltes parts del món. Tot això et posa en perspectiva i et fa sortir del cercle de casa teva. És una experiència que recoman a tothom.

- Heu dirigit una big band de 21 músics. Tots ells grans mestres ja de la música jazz. Com gestiona un director tanta càrrega de coneixement musical, tanta varietat d’estils, ritmes, percepcions, afinitats i sensibilitats tan variades?

- Un mètode que m’agrada molt i que utilitzaven els primers arranjadors de la big band era escriure expressament per als músics que tenien a la banda pensant en cada paper i cada cadira que ocupava aquell músic, pensant en la persona que tocaria aquella música. Pensaven en la personalitat d’aquell músic concret. Arranjar una cançó d’un músic i respectar la personalitat d’aquell músic per que li fos més fàcil o familiar assimilar el conjunt.