Aquest passat primer d’agost de 2019 es recordarà com el dia del comiat del grup de música popular eivissenca UC.

En un escenari i un marc històric com és ara Ses Voltes, just als peus de l’absis de la Seu de Mallorca en Joan Marí “Murenu” i en Victorí Planells en nom del grup que els va donar a conèixer arreu dels Països Catalans han dit: fins aquí.

Amb un repertori de cançons i tonades que han delectat el fidel, incondicional i entregat públic que ja des del primer dia d’aquell any 1974 els seguiren i s’emocionaren amb aquelles músiques eivissenques recuperades després de tants d’anys obscurantisme, franquisme i feixisme.

Varen ser els primers, els capdevanters de la reproposta en aquest costat de la Mediterrània, quan, en els anys setanta, l’influència del folk americà (Seeger, Dylan, Báez, etc.) va fer que molts joves de tot Europa es girassin cap a les músiques populars dels seus entorns, bandejades en nom de la modernitat i de la cultura de consum massiu, i les reivindicassin com a part essencial de la identitat, la cultura i l’expressió pròpies.

Poetes com ara Marià Villangómez, Jean Serra o Josep Marí es tornaren més nostres a través de les veus den Victorí, en Joan o n’Isidor.

Avui, després de 45 anys, els UC ens diuen adéu… Com voleu germans que canti?

En nom de la Cultura, en amb majúscules: moltes gràcies!

Text i foto: Toni Rotget