Les Balears produeixen 763 quilos de residus per habitant i any, i la majoria (629 kg) no es reciclen, segons un informe de l'organització Rezero, que puntualitza que tenint en compte la població flotant (afegint al càlcul l'indicador de pressió humana) la xifra baixa a 573 kg per habitant i any.
No obstant això, la dada, recollit en l'informe 'Illes Balears cap al residu zero. Situació actual i indicadors per a la transició 2019', continua situant les Balears al capdavant de les comunitats amb major generació de residus. La generació de residus per habitant ha anat en augment des de l'any 2013. A més, fins i tot amb la dada contextualitzada en funció de la pressió humana, la proporció de residus que no es reciclen continua sent molt alta (472 kg a l'any). Es tracta de residus reciclables, però que acaben en la fracció de rebuig i són incinerats.
L'estudi també analitza l'impacte del turisme sobre la generació de residus, que és inferior a l'hivern. La diferència de residus entre la temporada baixa i el punt àlgid de la temporada alta arriba a més del 160% a Pitiüses, al 154% a Menorca i al 35% a Mallorca.
Baixen la quota d'envasos reutilitzables
L'estudi de Rezero també ha detectat una baixada en la quota d'envasos reutilitzables, que era del 21% en 2010 i va descendir al 16% en 2018. El descens és més notable en el cas dels refrescos (passa d'un 28% a un 11%), i en el cas de l'aigua, només el 8% dels envasos són reutilitzables. Igualment, el consum d'aigua mineral embotellada a les Balears és el més alt de l'Estat espanyol, un 80% per sobre de la mitjana.
D'altra banda, en els últims cinc anys els residus de la construcció han augmentat un 180 per cent. En 2018 es va batre el rècord d'autoritzacions de construcció dels últims 18 anys, amb 613 permisos només a Mallorca. A Balears es van produir més de 500.000 tones de residus de la construcció en 2017.
La generació de residus perillosos també ha anat en augment i en 2017 el nombre d'empreses que els produeixen era un 75% superior respecte a 2010.
Recollida selectiva
L'informe conclou que la recollida selectiva a les Balears es manté en nivells notablement baixos. En conjunt, suposa menys d'una cinquena part (16,4%) del total de residus: en 2018 es varen recollir 47.385 tones de paper i cartó, 30.978 tones d'envasos lleugers, 40.113 tones de vidre i 25.350 tones de matèria orgànica, enfront de 730.540 tones de la fracció de rebuig.
Per això, des de Rezero han avisat que la recollida selectiva està «estancada», i consideren insuficient el creixement registrat, d'un 3% en els últims vuit anys. Igualment, l'augment de la pressió humana també repercuteix en la recollida selectiva, que disminueix entre un 4 i un 6 per cent durant els mesos d'estiu a Mallorca, Eivissa i Menorca.
A més, l'estudi de Rezero detalla que el 3,5% de l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle a les Balears deriven del tractament d'aquests residus, a causa de la quantitat de residus que no se separen i són incinerats (pràctica que, al seu torn, genera cendres i escòries).
Quant a la política municipal, només 12 municipis de les Illes (Esporles, Bunyola, Puigpunyent i nou localitats del Raiguer) aprovarien l'examen d'objectius d'Europa pel que fa a la recollida selectiva de residus, ja que recullen menys de 120 quilos per habitant a l'any en la fracció de rebuig. Així, prop del 80% de la població de les Illes resideix en municipis on la recollida selectiva no arriba al 20%. El sistema porta a porta està implantat de manera total o parcial en 35 municipis.
Alt consum de carn per persona
Les opcions alternatives de consum han anat en augment, com el comerç just (el negoci del qual gairebé s'ha duplicat) i la producció d'agricultura ecològica -amb un augment de les hectàrees dedicades del 28% en els últims vuit anys. Amb tot, l'informe de Rezero destaca que el consum de carn a les Balears és superior al necessari segons l'estimació de les Nacions Unides, que calculen que són suficients 33 kg per habitant i any.
Regular la venda d'elements d'un sol ús
Amb aquestes dades, l'estudi de Rezero planteja quatre eixos d'actuació, començant pel desplegament de la Llei balear de Residus. Sobre aquest tema, sol·liciten vetllar per la reducció del desaprofitament alimentari i regular la venda i distribució d'elements d'un sol ús (com a vaixelles de plàstic), especialment en esdeveniments públics com a festes o proves esportives.
També reclamen una nova política municipal de gestió preventiva on es prioritzi la recollida de la fracció orgànica, la recollida amb sistemes com el porta a porta i el pagament per generació i els acords amb el sector productiu i de restauració per a la reducció del desaprofitament alimentari, entre altres; impulsar l'I+D+I en prevenció de residus; i promoure campanyes d'educació ambiental.
Per part seva, el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha reconegut que un dels seus reptes per a aquesta legislatura és precisament el desplegament de la Llei de Residus aprovada en l'etapa anterior, i ha coincidit en la necessitat no sols de promoure la reutilització, sinó d'evitar la generació de residus. L'informe compta amb el suport de la Conselleria i la Fundació Marilles.
