El Parlament ha validat aquest dimarts el Decret llei, 9/2020, de mesures urgents de protecció del territori de les Balears, que protegirà 400 hectàrees de sòls urbanitzables i 200 dels coneguts com a falsos urbans.

El decret va ser aprovat el passat 25 de maig pel Consell de Govern. Entre altres aspectes, la norma té com a objectiu establir mesures de protecció dels valors ambientals, paisatgístics i urbans del territori de les Balears, dirigides a la contenció del creixement de la nova urbanització i reforçar la protecció del sòl rústic, amb la finalitat d'assegurar la recuperació d'aquest patrimoni.

La norma ha tirat endavant amb 32 vots a favor del PSIB, Més per Mallorca, Unides Podem i Grup Mixt. En contra seva, ha rebut 26 vots dels diputats de PP, Ciutadans, Vox i El PI. Sobre la seva tramitació com a projecte de llei que els partits de l'oposició havien sol·licitat, el Parlament ho ha rebutjat a través d'11 vots en contra, enfront de set a favor.

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha ressaltat, durant la seva intervenció per a defensar la norma, la «voluntat nítida» del decret llei per a preservar el sòl rústic. Així, ha afirmat que la norma recupera la finalitat del sòl rústic per a l'ús agrari i ramader, protegint-lo dels usos «impropis establerts en els últims anys, com són el residencial o turístic».

En aquest sentit, Mir ha insistit que el decret llei persegueix un «model de territori menys expansiu». D'aquesta manera, ha afegit, «s'eliminaran creixements potencials latents no desenvolupats a partir de la desclassificació dels sòls urbans no consolidats i sòls urbanitzables».

També ha recalcat que s'ha d'abordar «amb serietat i convicció» la presència de zones residencials en àrees en risc d'inundacions o d'incendis forestals. Mir s'ha referit, així mateix, a la «falta de planificació i ordenació territorial, especialment en sòl rústic».

A continuació, el conseller ha justificat la seva gestió en aquests moments, durant la gestió sanitària del coronavirus i posterior crisi econòmica, perquè s'han pres diverses mesures temporals i delimitades a sòls urbans consolidats amb la finalitat de reactivar l'economia «de la manera més ràpida possible».

A més de rebutjar els «vaticinis catastrofistes» de la dreta, Mir ha assegurat que aquesta iniciativa reforça la línia política del Govern quant a sostenibilitat i medi ambient. Així, ha recordat la Llei de Residus, la Llei de Canvi Climàtic, el decret per a la conservació de la posidònia o la protecció de 100.000 hectàrees terrestres i marines.

A favor

Unides Podem, a través de la seva diputada Cristina Major, ha estat el primer Grup Parlamentari a exposar les seves raons de vot a favor. Major ha recalcat que el decret llei és «un pas cap endavant» en la protecció de les Balears i «evitarà que les illes es converteixin en gegantesques urbanitzacions». A més, ha insistit que les illes estan «molt construïdes».

A continuació, el diputat de MÉS per Mallorca Josep Ferrà ha donat l'enhorabona al conseller de Medi Ambient i al seu equip. «No és fàcil fer el correcte», ha dit Ferrà, qui ha expressat que és «imprescindible» preservar el territori per a la ramaderia i l'agricultura.

Des del Grup Mixt, la diputada Silvia Tur, a través de conferència telemàtica, ha afirmat que aquesta norma arriba per a posar solució a una gestió política, des de dècades, «molt canviant i basada en l'especulació». Per això, ha recordat que hi ha «multitud d'allotjaments en el camp que s'utilitzen per a altres coses, amb finalitat turística».

Així mateix la diputada del PSIB Mercedes Garrido ha insistit, davant les crítiques de la dreta, que el decret llei «no ataca la propietat privada ni l'activitat econòmica». Per això, ha assegurat que amb la norma s'estableix «un equilibri entre el creixement econòmic i la sostenibilitat ambiental».

En contra

Els partits que han votat en contra de la norma, PP, Vox, Ciutadans i El PI, ha criticat en el seu conjunt la urgència de la seva tramitació mitjançant el model de decret llei. El diputat del PP Sebastià Sagreras ha anunciat, fins i tot, que quan el seu partit governi la derogarà. «Serà el primer que farem», ha assegurat. Sagreras ha afirmat que totes les justificacions donades des del Pacte per a tramitar aquesta norma com a decret llei «són falses».

Per part seva, el portaveu de Ciudadanos en el Parlament, Marc Pérez-Ribas, ha assegurat que a l'ésser un decret llei deixa al marge l'opinió del sector afectat. «Demanam que es tramiti com a projecte de llei», ha insistit, per a després matisar: «És una autèntica vergonya que s'aprofiti la pandèmia per a justificar-ho».

Campos, com a portaveu de Vox en el Parlament, ha dit que aquesta norma és «restrictiva» i, a més, ha coincidit amb la resta de grups de l'oposició que la via d'urgència «no respon a cap necessitat dels ciutadans» de les Illes.

Finalment, el portaveu del PI Josep Melià, ha reconegut que s'ha de posar límits al creixement a les Balears, però amb una planificació en la qual hi hagi una participació pública i política. «No hi ha urgència ni justificació de la COVID-19. El coherent seria gestionar-ho com a projecte de llei», ha demanat, alhora que ha assegurat que aquesta normativa «aturarà l'economia i la inversió».