Aquest dimarts, 14 de juliol, l'empresa ATICS iniciarà la intervenció al cementeri de Son Coletes, Manacor, inclosa dins el segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears. Una actuació que es preveu que s'allargui fins al 9 d'agost i que cerca localitzar restes de les fosses de les víctimes de la repressió franquista a l'antic cementeri de Son Coletes.
Així ho han anunciat aquest dissabte la consellera d'Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro i el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, durant un acte informatiu per a familiars i veïns celebrat al Centre Cívic de Cales de Mallorca, al qual ha assistit el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera, el batle de Manacor, Miquel Oliver, l'historiador Antoni Tugores i representants de l'associació Memòria de Mallorca i del Comitè de Son Coletes.
Per a la consellera Castro, «les estimacions per a aquesta fossa són, per les seves pròpies característiques, molt incertes. És arriscat aventurar un resultat i d'aquí la constant crida a la prudència, a la qual jo em sumo. En qualsevol cas, l'important no és com de gran sigui el nombre de persones que aconseguim recuperar i retornar a les seves famílies. El que realment importa és el fet, és la justícia restaurada, la restitució de la veritat i reparació en la mesura del possible del mal causat».
«Son Coletes és una intervenció molt esperada», ha reconegut el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, «és un dels indrets de major repressió franquista de l'illa de Mallorca. Sabem que varen ser nombroses les execucions i enterraments que s'hi varen produir amb la major impunitat i brutalitat. Les associacions memorialistes s'han encarregat de lluitar contra la desmemòria i ara és el torn del compromís polític de les institucions. Hem de ser prudents, però esgotarem totes les possibilitats de trobar les restes d'aquestes fosses».
Son Coletes va ser creat el 1820 com a cementeri de les víctimes de la pesta bubònica i va ser utilitzat durant la Guerra Civil com a gran fossa per a les execucions indiscriminades de dissidents i presoners. Ara com ara, no es coneix amb exactitud la quantia del nombre de víctimes que s'hi enterraren.
Segons indica l'historiador Antoni Tugores en el Mapa de les fosses comunes de Mallorca, a partir del 17 d'agost de 1936, a Manacor, els organismes franquistes iniciaren una repressió sistemàtica i execucions al cementeri municipal del Pla de Son Mas. A partir del 24 d'agost, aquestes execucions i enterraments varen ser traslladats a Son Coletes per poder disposar d'un espai allunyat del nucli urbà. Entre finals d'agost i setembre de 1936 Son Coletes va ser escenari de grans execucions, no només de víctimes manacorines o mallorquines, sinó que «potser el nombre més important de víctimes enterrades en aquell lloc es degui a les captures de presoners de les tropes de Bayo», indica Tugores. Entre aquestes víctimes es podrien trobar les cinc infermeres voluntàries de la Creu Roja: Daria i Mercedes Buxadé, Maria Garcia, Teresa i l'autora del 'Diario de una miliciana', assassinades el setembre de 1936.
El Projecte d'intervenció al cementeri de Son Coletes, presentat per ATICS a la Comissió tècnica de desapareguts i fosses de les Illes Balears, inclou l'estudi d'una fotografia aèria realitzada per l'aviació dels Estats Units entre els anys 1942-1945, facilitada pel Dr. Cels Garcia del Departament de Geografia de la UIB. Un material que ha permès determinar que, pocs anys després dels nombrosos assassinats de 1936, l'antic cementeri de Son Coletes presentava una planta completament quadrada i tenia un total de 3.600 m2. Al centre d'aquest espai hi havia una creu de ferro. Segons la informació disponible, els enterraments de les víctimes s'haurien realitzat en rases, partint des del centre de l'esmentada creu, en línia recta i d'una forma radial.
A partir d'aquí, l'equip d'ATICS ha establert 5 zones per excavar el subsòl del cementeri de Son Coletes i poder establir els límits dels enterraments de les persones represaliades. Zones on s'intueixen alteracions del terreny a partir de l'estudi exhaustiu de la fotografia aèria abans esmentada.
L'equip tècnic que durà a terme aquesta actuació arqueològica està format per arqueòlegs tècnics, antropòlegs i forenses, així com per un equip de topografia de l'empresa ATICS, SL, adjudicatària del Pla de Fosses 2019-2020 del Govern de les Illes Balears, sota la coordinació de l'arqueòleg Cesc Busquets.
L'exhumació del cementeri de Son Coletes es posa en marxa després que el maig de 2019 la Sociedad de Ciencias Aranzadi elaboràs un estudi de viabilitat, que va permetre incloure aquest indret en el segon Pla de Fosses que impulsa el Govern de les Illes Balears, a través de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern.
