Un total de cinc entitats (Terraferida, Assemblea per Porreres, Reviure Tofla, No Toqueu sa Garrigueta Rassa i Bloc per Felanitx) han alertat aquest dissabte d'un nou 'boom' de graveres a l'illa de Mallorca.
Segons han informat les cinc entitats en un comunicat conjunt, han estat estudiant l'evolució de les graveres de Serra de sa Mesquida/Montision (Porreres), Tofla (Alaró) i Ca Sentes/Ca Gallet (Felanitx) i aquesta jornada han fet públics els primers resultats, revelant que malgrat trobar-se les tres en espais protegits com ANEI, han passat d'una superfície de 26,3 hectàrees el 1984 a 118,5 hectàrees el 2018. Només en l'última dècada (2008-2018) han consumit 20 hectàrees de territori.
En concret, sobre la gravera Serra de sa Mesquida/Montision, la més gran de Mallorca, situada a Porreres, han advertit que ha passat d'ocupar una superfície de 13,6 hectàrees a 64,8. Només en els últims 20 anys hauria duplicat la superfície explotada.
Aquesta gravera va ser expedientada per explotar de manera il·legal la zona protegida, han recordat les entitats. No obstant això, han lamentat, en 2016 es va presentar un 'Pla de Restauració' que permet explotar la cara nord de la serra; així com autoritza l'extracció de 90.000 tones a l'any fins a 2080 i consumir 33,7 hectàrees més de muntanya protegida.
Sobre aquest tema, les entitats han advertit que si segueix l'extracció, haurà arribat a consumir «prop de 100 hectàrees de muntanya, molt més que tot el poble de Porreres, que té 64 hectàrees d'extensió».
Quant a la gravera de Tofla/Ca Negret, situada en la Serra de Bellveure, a Alaró, la qual és explotada per Cemex, han criticat que ha passat d'ocupar 7,9 hectàrees a 26,8 en una dècada. Alaró té 48 hectàrees. Les cinc entitats han criticat que després de dos anys inactiva, s'estigui tramitant un nou període d'explotació per a 82 anys.
Respecte a la gravera de Ca Sentes (Felanitx), la segona activa més gran de Mallorca, han asseverat que entre els anys 1989 i 2018 ha triplicat la seva extensió i ha arribat a les 27 hectàrees.
Aquesta extensió, han asseverat les entitats, s'ha accelerat en els últims anys coincidint amb les obres públiques posades en marxa. La pedrera acumula desenes de denúncies de veïns, del GOB i de l'ajuntament per irregularitats.
D'altra banda, sobre la gravera de d'Establiments, a Palma, les entitats han denunciat que «podria reobrir 15 anys després de tancar i obtenir permís per a explotar 30 anys més a través d'un pla de restauració».
Davant els resultats extrets dels estudis realitzats per les entitats, aquestes han alertat de «nou 'boom'» de graveres dins d'espais protegits a Mallorca, lamentant que sota la premissa de la «restauració s'estan aconseguint noves concessions per a continuar explotant les muntanyes durant dècades».
Així mateix, les entitats han retret l'actitud «permissiva» de la Direcció General d'Indústria que han qualificat de «preocupant», en assegurar que «es limita a tramitar el que arriba, sense cap qüestionament de l'impacte de les graveres i sense prendre mesures davant incompliments reiterats».
«Demanam al Govern mesures per tal de frenar el creixement urbanístic i turístic exagerat a Mallorca, redirigir la construcció cap a la rehabilitació dels centres urbans, fer prevaldre la reutilització dels materials ja extrets (mineria urbana) i preservar el sòl rústic», han sentenciat les entitats.
