L'escriptor Sebastià Alzamora ha demanat aquest dimarts a la ciutadania que treballi per la democràcia, la cultura, la igualtat, la convivència i la justícia de cara a l'any 2021, així com «prendre consciència de les fisonomies de Palma i de les Illes».

Així ho ha expressat l'autor llucmajorer durant el Pregó de la Festa de l'Estendard, que enguany duu el títol de 'Fisonomies de Palma', el qual ha tingut lloc aquest dimarts horabaixa a la sala de plens de Cort.

Alzamora, que va ser triat per l'Ajuntament de Palma com a pregoner per a la festa d'aquest 2020, ha sol·licitat a la població que treballi «perquè no prosperin els reaccionaris ni els autoritaris» i «per a no oblidar que la pau social és un equilibri molt fràgil que es trenca a causa de la desigualtat i la cobdícia».

A través de records de la seva infància a la capital mallorquina i de les seves experiències personals, Alzamora ha construït un discurs dedicat a enumerar les fisonomies o aspectes més representatius de Palma. Així mateix, amb cites de Miquel dels Sants Oliver o Gabriel Alomar, l'escriptor ha anomenat a no oblidar aquesta «fisonomia col·lectiva», però sí que actualitzar-la i adaptar-la «a l'esperit dels temps, sense perdre la vitalitat i els trets que la defineixen».

Durant la lectura, Alzamora ha fet broma sobre el fet de ser el pregoner de la Festa de l'Estendard a Palma malgrat ser de Llucmajor. No obstant això, ha assegurat que «no hi ha cap mallorquí que no senti Palma com una cosa seva, hagi nascut on hagi nascut i encara que no hagi viscut mai».

Així, l'escriptor ha evocat nombroses imatges de quan visitava la ciutat durant la seva infància. «Per a mi Palma tenia una mica de meravellós, un lloc on m'agradava venir perquè passaven prodigis, coses extraordinàries, un món insòlit», ha assenyalat.

També ha esmentat una altra experiència personal, concretament quan Alzamora va conèixer el batle, José Hila. «Era en el local de l'associació Les Ovelles de Mica, un centre de rehabilitació i deshabituació de l'alcoholisme, on jo acudia com a usuari per a fer teràpia de rehabilitació i on el batle va tenir el detall d'acudir en persona», ha explicat.

Segons Alzamora, aquella experiència personal en Les Ovelles de Mica el va ajudar a prendre consciència d'una altra fisonomia de Palma, que és «la dels marginats, els exclosos, els pobres, els que no són tan pobres ni tan marginats ni exclosos, però es troben en situacions de necessitat i aflicció». «Moltes vegades pensam que no hi ha res que puguem fer per ells, però sí que hi ha moltes coses que podem fer, com per exemple parlar, simplement, o acostar-nos a veure què els passa, com viuen, què fan, quines converses tenen», ha indicat.

En aquest sentit, l'escriptor ha advertit que aquest 2020 ha agreujat la situació de moltes d'aquestes persones en situació de vulnerabilitat a causa de les conseqüències de la pandèmia del coronavirus. «Palma és una de les ciutats de l'Estat espanyol en la qual les desigualtats socials són més accentuades, i seria bo que aquesta realitat no ens fugís del cap», ha sol·licitat.

D'aquesta forma, ha considerat que el coronavirus hauria de recordar que existeixen malalties que no afecten únicament els individus sinó que també són col·lectives, com la desigualtat i la injustícia. «Faríem bé de tenir present que una comunitat no se salva per l'opulència d'uns pocs, sinó per les oportunitats, i també les segones oportunitats, que siguem capaces de donar-los entre tots», ha afegit.

Apostar per la Cultura

D'altra banda, Alzamora ha reivindicat la necessitat de construir una ciutat i una comunitat «justes, igualitàries, democràtiques, respectuoses amb les persones i amb la seva diversitat». A més, ha assegurat que «una ciutat que cuida dels seus ciutadans és una ciutat culta».

«La cultura és, també, una manera de cuidar-nos, cuidar els uns dels altres. En la travessia que ens espera, presumiblement llarga i pesada, per a recuperar-nos dels estralls de la pandèmia, no hauríem de tornar a descurar la cultura», ha destacat. D'acord amb l'autor, la cultura «genera valors afegits d'una importància cabdal, com és la cohesió social». «La cohesió social és la consciència de formar part d'una comunitat, i per tant la consciència del bé comú, de pertànyer a un lloc que hem de cuidar entre tots», ha apuntat.

Amb tot, ha recordat que la Festa de l'Estendard commemora la conquesta de Palma per part de les tropes comandades per Jaume I, «un fet que va comportar l'arribada a aquesta illa de la llengua i la cultura catalanes». «Són també, la llengua catalana de Balears i la cultura que es fa en aquesta llengua, eines de cohesió social que oferim als nouvinguts perquè tots puguem viure en igualtat d'oportunitats: això també és servir-se de la cultura per a cuidar, per a cuidar els uns dels altres», ha afegit.