Felip Morell (Sóller, 1978) és geògraf i va formar part de l’equip redactor del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Sóller (PMUS) l’any 2009. També ha treballat en els PMUS d’Inca i Manacor, entre d’altres.
-Què necessita Sóller per resoldre el problema de mobilitat?
-El problema de la mobilitat urbana a Sóller es podria resumir en què tenim els mateixos carrers, però molts més cotxes. Com en la majoria de zones urbanes, Sóller ha experimentat un important creixement dels desplaçaments, tant per part dels residents com dels turistes. També hem de tenir en compte que l’augment de les places de lloguer vacacional i de turisme d’interior fa que hi hagi uns turistes amb unes necessitats de mobilitat diferents a les del turista d’hotel, utilitzant molt més els cotxes de lloguer. Abordar aquest problema exigeix una visió global de la mobilitat urbana i entendre que qualsevol acció ha d’anar dirigida a afavorir els mitjans de transport sostenibles com ara anar a peu, en bicicleta o en transport públic. El model basat en el cotxe privat és insostenible i contaminant i a més és injust, ja que ocupa una gran quantitat d’espai urbà que es podria dedicar a altres formes de desplaçament.
-Quines accions es poden fer?
-S’haurien d’encaminar en diverses direccions. La primera és actuar sobre l’oferta de cotxes de lloguer establint quotes o limitacions d’entrada al nucli. La segona, seria fer un «Pacte de Mobilitat» a nivell de totes les forces municipals on es marquin molt clarament els objectius i les accions a seguir a mig i llarg termini, ja que és important que les decisions polítiques comptin amb el consens de tots els agents implicats: polítics, econòmics i socials. És clau que els responsables polítics entenguin la mobilitat com un element d’interès general i que qualsevol acció ha d’anar en benefici de tot el poble. Finalment, crec que és molt necessari fer accions de conscienciació ciutadana sobre com ens movem pel poble i si tenim opcions de fer-ho de manera més sostenible. El parc de vehicles de Sóller és de gairebé 8.000 turismes el 2023 i, per tant, també hi ha una part important de la congestió que correspon a nosaltres.
-Va participar en la redacció del PMUS l’any 2009. Què deia?
-Un PMUS consta de tres parts: una anàlisi de com està el poble a nivell de mobilitat; una diagnosi dels problemes detectats i; una bateria de propostes per intentar solucionar-los. L’objectiu principal era afavorir els mitjans de transport més sostenibles dins la ciutat, que són anar a peu o en bicicleta. Es va analitzar el volum de trànsit que entrava i sortia de Sóller, l’amplària dels carrers, les places d’aparcament i l’ocupació que tenien al llarg del dia, etc.
En aquell moment, la Plaça feia relativament poc temps que s’havia peatonalitzat i es va aprofitar per crear una àrea de prioritat per a vianants als carrers que hi arriben. A més, hi ha propostes per millorar l’accés a peu a les escoles (Camins Escolars), una reforma circulatòria, millores per a la circulació amb bicicleta, propostes sobre transport públic, entre d’altres. El PMUS divideix els carrers en dues categories: «carrers d’estar» i «carrers de passar», amb l’objectiu clar de fer de Sóller una ciutat amable per als vianants.
-Seria vigent en l’actualitat?
-S’ha de dir que algunes propostes s’han dut a terme durant aquests anys, com les reformes del carrer de Sa Lluna, el carrer Batac, el carrer de Sa Mar, el carril bici de l’Horta, la reforma circulatòria, aparcaments de bicicletes, etc. Per tant, en part ha tingut una certa implantació positiva. Però evidentment la situació ha canviat molt des del 2009, tant pel que fa al trànsit com a l’obertura de nous carres, i crec que és necessari elaborar un nou Pla adaptat a l’actualitat i amb la participació de tothom.
-A nivell europeu la tendència és reduir el vehicle privat, sobretot del centre. Per què creu que costa tant fer-ho aquí?
-Per una banda, pens que ens hem cregut que el model basat en el cotxe privat era sinònim de llibertat i, malauradament, estem veient que no és així. Hem de revisar si fem un ús excessiu del cotxe i si podem canviar alguna cosa. Un exemple d’això el trobam en les entrades i sortides de les escoles del centre. I per altra banda, també crec que no ens ho han posat fàcil i el disseny de la ciutat no ajuda a no haver de dependre del cotxe.
-S’ha de promoure més el transport públic?
-És una molt bona forma d’actuar principalment sobre la mobilitat obligada, aquella que es fa per motius de feina o estudis. Invertir seriosament en un transport públic ràpid, eficient i amb bona freqüència ha de servir per augmentar el nombre d’usuaris, i no només d’aquells que no tenen una altra opció de desplaçament.
-Té solució el problema de l’aparcament a la Vall?
-En el PMUS del 2009 es va comptabilitzar que només estava disponible per aparcar el 24% de l’espai viari, unes 2.400 places al carrer. Tot i que s’haurien d’actualitzar les dades, és evident que no hi ha oferta suficient per donar servei a tots els cotxes que hi circulen. No hi ha cap solució màgica, però crec que les possibles propostes passen per evitar el trànsit de turistes que cerquen aparcament en zones on no n’hi ha, establir aparcaments dissuasoris a l’exterior, actuar d’alguna forma sobre la quantitat de cotxes que entren al nucli i també prendre consciència de que hem de canviar la nostra forma de moure’ns pel poble.
