La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha informat que el Servei de Vigilància de la Posidònia ha fet durant aquesta temporada un total de 180.867 actuacions arreu de les Illes Balears. D'aquestes, 12.321 corresponen a embarcacions informades; 10.173 a les assistides per a un fondeig correcte (abans de fondejar); i 150.795 a les comprovades per saber si estaven sobre posidònia. A més, se n'han hagut de moure 7.578, dada que representa que el fondeig irregular a l'Arxipèlag ha estat d'un 5% (el 2022 aquest percentatge va ser d'un 10,8%).
El Servei, que és finançat amb els Fons Next Generation, va començar el 15 de maig i ha finalitzat el 10 d'octubre. Ha comptat amb 19 embarcacions (18 de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, a través de l'IBANAT, i una altra embarcació aportada pel Consell de Menorca). Aquestes s'han coordinat amb altres embarcacions d'espais naturals, camps de boies i reserves marines a través del Telèfon Posidònia (+34 617975172), que s'ha convertit en una eina essencial de coordinació, gestionant 371 consultes relacionades amb denúncies o dubtes en el fondeig.
Per illes, Mallorca ha estat on més accions s'han fet. Les sis embarcacions que hi treballen han duit a terme un total de 50.189 actuacions, de les quals 4.176 corresponen a informar les embarcacions; 3.372 a assessorar-les; i 39.123 s'han comprovat. El percentatge de fondeig incorrecte a Mallorca és d'un 9% (s'han hagut de moure 3.518 embarcacions).
Per altra banda, a Eivissa, les quatre embarcacions del Servei han realitzat 46.359 actuacions, 3.938 de les quals corresponen a informacions i 3.951 a assessorament. A més, se n'han comprovat 36.251, de les quals se n'han mogut 2.219. D'aquesta manera, el fondeig irregular se situa en un 6,1%.
Pel que fa a Formentera, les cinc embarcacions hi han executat 44.896 actuacions. Se n'han informat 554 i assessorat 919. De les 42.823 comprovades, se n'han hagut de moure 600. Així, el percentatge de fondeig incorrecte ha estat d'un 1,4%.
Finalment, a Menorca s'han fet 39.423 actuacions. Les quatre embarcacions que presten el servei han informat 3.653 vaixells; n'han assessorat 1.931 i s'ha comprovat el fondeig de 32.598. D'aquestes, se n'han mogut 1.241, dada que suposa que el percentatge de fondeig irregular sigui d'un 3,8%.
Amb tot, cal recalcar que enguany els Agents de Medi Ambient han aixecat un total de 110 actes a embarcacions per fondejar sobre posidònia arreu de les Illes (51 a Mallorca, 48 a Menorca i 11 a les Pitiüses).
Les zones amb més impacte a Mallorca són la costa de Calvià, la badia de Portocolom i Sóller. A Eivissa destaca la badia de Sant Antoni, Talamanca i Porroig. Enguany, a Menorca s'ha vist una millora general del fondeig i el funcionament de les boies de Fornells. Formentera, un cop més, destaca amb tan sols un 1,4% d'embarcacions amb l'àncora o la cadena en posidònia.
La directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres, ha valorat les dades i ha recalcat que, des de la seva creació el 2017, l'operatiu de posidònia ha estat essencial per reduir els impactes de les àncores i les cadenes en aquestes praderies vitals. «Un dels grans èxits d'enguany ha estat l'optimització del fondeig de les embarcacions de grans eslores, especialment els megaiots. L'ús d'aplicacions cartogràfiques per ajudar en el fondeig ha estat crucial per evitar l'impacte negatiu que les grans àncores poden tenir en les praderies», ha explicat Torres.
A més, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural recorda que aquesta temporada s'ha incorporat una nova aplicació per recollir dades específiques de les embarcacions que fondegen damunt posidònia, incloent-hi la tipologia de vaixell, la nacionalitat del patró i les raons per un fondeig incorrecte. En aquest sentit, s'ha comprovat que els velers i les embarcacions de motor privades són les més involucrades en fondejos irregulars, especialment quan provenen del litoral peninsular i de la costa francesa.
Dels vaixells que han fondejat de manera incorrecta, un 81,6% no han utilitzat aplicacions cartogràfiques de fondeig. L'anàlisi de les dades recollides indica que el desconeixement i l'error són les principals causes d'ancoratge irregular. El Servei subratlla que la falta de consciència és més pronunciada entre els patrons no locals i aposta per la necessitat d'educació i conscienciació en l'àmbit internacional.
D’aquesta manera, amb les dades de 2023, el Servei de Vigilància revela una reducció anual dels impactes en les praderies, un augment del coneixement i de la col·laboració del sector nàutic i la contribució a la xarxa mediterrània de posidònia, amb les Illes Balears com a model per a la conservació de les praderies.
