Totes les aigües subterrànies de les Balears presenten contaminació per nitrats, segons resultats d'estudis impulsats per la Xarxa Ciutadana de Vigilància de Nitrats, iniciativa popular de Greenpeace per al control de la qualitat de les aigües.

La iniciativa denuncia que l'augment de les macrogranges a l'estat espanyol segueix «enverinant l'aigua», segons els resultats d'un estudi amb dades del 2023, on es determina que en termes generals el 13% dels mesuraments en aigua de consum, així com el 54% en subterrànies i el 61% en superficials, tenen contaminació per nitrats.

Pel que fa a les aigües subterrànies, els següents territoris tenen resultats que indiquen contaminació per sobre del 50% dels mesuraments: les Balears (100%), Galícia (75%), Aragó (72%), Castella i Lleó (68%), Andalusia i Navarra (62%), Regió de Múrcia (57%), País Valencià (56%), La Rioja (55%) i Castella-la Manxa (52%), segons un comunicat de Greenpeace. Astúries i Cantàbria, amb un model d'agricultura i ramaderia molt menys intensiu, segueixen sent les regions amb els millors resultats, segons informa l'organització.

Greenpeace ha analitzat l'evolució de les explotacions de ramaderia industrial que estan obligades a declarar les seves emissions en el Registre Estatal d'Emissions i Fonts Contaminants i ha constatat que han passat de les 1.569 el 2013 a les 3.681 el 2022.

Això significa un increment del 135% en menys de 10 anys. Les macrogranges de porcí són, sens dubte, les que tenen un major pes i representen el 86% de totes les explotacions ramaderes industrials obligades a declarar les seves emissions, segons denuncia l'organització. Greenpeace denuncia també que les macrogranges de boví segueixen exemptes de declarar les seves emissions i per tant, «és impossible conèixer la seva evolució».

«En els tres anys de vida de la Xarxa Ciutadana no hem vist cap millora en la qualitat de les aigües en matèria de contaminació per nitrats. A què esperem per actuar de forma urgent i contundent? A que ningú pugui beure aigua i que es col·lapsin els ecosistemes?», ha declarat el responsable d'agricultura i ramaderia a Greenpeace, Luis Ferreirim.

L'organització destaca que «davant la greu situació de la contaminació de l'aigua per nitrats» s'han reunit juntament amb els col·lectius locals durant el primer trimestre de l'any amb les diferents administracions. Ho han fet amb totes les confederacions hidrogràfiques, amb diverses comunitats autònomes (la Junta de Castella i Lleó i la d'Extremadura, el Govern de les Canàries i la Generalitat de Catalunya), així com amb la Direcció General de l'Aigua (Miteco).

Greenpeace subratlla que totes les administracions «són conscients del greu problema i també de l'enorme responsabilitat de la ramaderia industrial, no obstant això, falta visió de conjunt i una acció coordinada i, principalment, mesures valentes per part dels territoris de l'Estat, que són qui, en última instància, estan permetent aquest avanç desmesurat de la ramaderia industrial i les seves macrogranges».