Investigadores de la Fundació IRES i l'Observatori Social de les Balears (OSIB) han constatat que el problema de l'habitatge a l'arxipèlag és «tan contundent» que impedeix la recuperació «total i efectiva» de les dones víctimes de la violència masclista. Aquesta és una de les conclusions a què han arribat les autores de l'estudi 'Dones sense casa, carrers sense sortida. L'Exclusió residencial femenina i la violència machista a les Balears', presentat aquest dimecres a la Universitat de les Illes Balears (UIB).
La coautora de l'estudi Isabel Nadal ha defensat que si l'accés a l'habitatge estigués garantit a les Balears «moltes d'aquestes dones acabarien amb el procés de recuperació» però el que passa és que «no troben una alternativa normalitzada al mercat ordinari d'habitatge». La investigació elaborada per Nadal, Clara Ferragut, Paloma Martín i Sara Bouza, tracta d'interrelacionar la violència masclista i l'exclusió residencial a les Balears. Per això s'ha comptat amb veus de professionals i de dones afectades per aquestes problemàtiques.
Ferragut ha indicat que, des de fa anys, l'exclusió residencial i la violència masclista estan «a l'ordre del dia» a les Balears i és una de les comunitats més afectades per aquesta situació. D'aquesta manera, ha apuntat que la investigació sorgeix que a la Fundació IRES es detectés que hi havia un perfil de dones que «no entraven als circuits o no s'adherien amb garanties», per la qual cosa es pretenia esbrinar les barreres que hi havia a la intervenció social i veure com es podia millorar.
Marín ha ressaltat que l'estudi constata que l'accés a l'habitatge és «molt complicat» i més quan es parla a persones afectades per «diferents opressions», com ara el gènere, l'origen, el consum de substàncies o la salut mental. «A l'estudi s'ha detectat una manca de serveis especialitzats per atendre dones amb exclusió residencial o víctimes de violència, unes realitats que a més s'interseccionen perquè és molt probable que una dona en exclusió residencial pateixi violència masclista al llarg de la seva vida i viceversa», ha al·legat.
D'altra banda, ha assenyalat que també hi ha una «violència institucional» provocada «moltes vegades» per les pròpies condicions que sol·liciten els centres per a dones amb processos de violència i hi ha una «absència» de serveis especialitzats. Ferragut ha advertit que a mesura que augmenten les vulnerabilitats d'aquestes dones, «els serveis disponibles disminueixen». És a dir, els serveis actuals poden atendre dones amb un perfil individualitzat però no les que tenen «múltiples vulnerabilitats» per «com està construït el servei» però també per una «sobrecàrrega» dels mateixos.
En aquest sentit, ha advertit que el perfil de dona en exclusió residencial a les Balears ha canviat amb el pas del temps perquè «cada vegada hi ha més persones, més dones i més famílies que estan en aquesta situació i acudeixen als serveis, per la qual cosa se saturen». Marín ha destacat que arran de la investigació s'ha articulat una xarxa de professionals dels serveis socials que treballen amb perspectiva de gènere, que han elaborat un manifest de necessitats que es llegirà el 26 de març.
Preguntat per les dades en què s'han basat les investigadores, Nadal ha ressaltat que les dades són «limitats» i ha afirmat que l'exclusió residencial de les dones està molt invisibilitzada. Així, ha argumentat que és «molt difícil» disposar de dades quantificables de dones que dormen en sofàs, bordells, treballen com a internes a alguna casa o hi ha mares monomarentals a habitacions sense contracte. Nadal ha incidit que les persones que l'Institut Mallorquí d'Afers Socials i l'INE calculen que dormen al carrer només és «la punta de l'iceberg», ja que hi ha «tota una realitat invisibilitzada».
Pel que fa a solucions a la problemàtica, Ferragut ha reivindicat que, en existir una relació bidireccional entre violència de gènere i exclusió residencial, cal una coordinació interdepartamental. Una de les dades a què ha fet referència és que l'INE calculava que el percentatge de dones sense llar a l'Estat espanyol era del 23%, mentre que a les Balears pujava fins al 40%. Per aquest motiu, ha recalcat la necessitat de crear recursos especialitzats d'exclusió residencial per a dones i que s'introdueixi la perspectiva de gènere als serveis residencials per «garantir els avenços de les lleis existents» i que «qualsevol dona pugui tenir una vida lliure de violències».
