La majoria dels alumnes de les Balears, un 51,1%, no cursa religió i opta per activitats alternatives als nivells bàsics d'ensenyament, segons l'informe 'Laïcitat a Xifres 2025' de la Fundació Ferrer i Guàrdia.

Segons l'estudi, creix l'alumnat que opta per activitats alternatives a la religió, una tendència «especialment clara» a Catalunya, el País Basc i les Illes Balears, on la majoria d'alumnes no cursa religió.

Segons ha explicat la fundació en un comunicat, un 39% dels ciutadans de l'Estat espanyol es declara ateu, agnòstic o indiferent davant la religió el 2024, 2,5 punts manco en relació amb l'any anterior.

No és la primera vegada els darrers anys que es produeix un descens puntual de la proporció de no creients, que no ha modificat l'evolució general, apunten. Amb les dades de propers estudis es podrà determinar si es tracta d'una nova disminució temporal o d'un canvi de tendència.

Per comunitats autònomes, a Catalunya la població no religiosa supera el 51%, seguida del País Basc, amb un 47,3% i Madrid, amb un 44,5%, mentre que a Ceuta, Melilla, Extremadura i Castella-la Manxa es mantenen índexs de religiositat per sobre del 67%.

L'estudi mostra que el manteniment del relleu generacional en les opcions de consciència: les persones joves d'entre 18 i 34 anys es declaren majoritàriament no religioses, mentre que el grup de 35 a 44 presenta un «lleu repunt» a la religiositat respecte a l'any anterior.

Les dones continuen mostrant, segons l'estudi, una religiositat més gran que els homes, especialment en el grup de persones catòliques practicants.

L'estudi reflecteix que el nombre d'estudiants que cursa religió continua disminuint i se situa a 2.940.793, mentre que el professorat ha augmentat fins a 36.686 docents.