La ràdio Ona Mediterrània ha entrevistat aquest dijous Marta Sastre, una ciutadana que ha estat testimoni d’un episodi de violència policial a Palma i que, a més, l’ha patida en carn pròpia en denunciar els fets.

• Bon dia, Marta, benvinguda. Hem vist que alguns diaris ja fan referència al que va succeir dilluns a Palma. Explica’ns què va passar.

L'agressió va succeir el 15 de juliol quan em dirigia a entregar uns currículums. A la cantonada del carrer Sant Miquel amb Felip Neri, la policia estava reduint una persona. Un dels agents pressionava el coll de la persona amb el genoll. Segons tenc entès, la llei de protecció de la seguretat ciutadana considera que el fet que un agent pressioni el coll d’una persona detenguda és una clara vulneració dels seus drets perquè posa en perill la seva vida. I, tristament, ja hem viscut successos semblants, tràgics, com a Madrid l’altre dia quan un jove va morir d’aquesta manera.

També va ser bastant trist que les persones que estaven contemplant el succés feien proclames com «Un inmigrante menos» i «Viva la policía» amb aplaudiments. Si ho relacionam amb el que està passant a Torre Pacheco, veim com les proclames de l’extrema dreta estan calant en la nostra societat.

• Tu veus aquesta situació i creus que hi ha una vulneració de drets, bastant evident per altra banda. Aleshores, què fas?

Jo em pos a gravar el succés i m’atrac a un policia i l’inform que vagin alerta i que no li pressionin el coll. La seva resposta va ser fer-me una empenta i em va dir: «Déjate de cuellos». Jo li vaig respondre: «Si fuese el tuyo no dirías lo mismo».

Com a reacció a la seva empenta, vaig demanar el número de placa perquè estan obligats per la llei. L’agent va canviar d’actitud totalment i em va repetir diverses vegades «Quieres ver mi placa?» I em va agafar del coll amb força. Ho tenc gravat. Jo li repetesc en reiterades ocasions que m’amolli, que podem xerrrar. Inclús, com a mostra que era una acció de força desproporcionada, el seu company de patrulla el va haver d’agafar del braç perquè s’estava sobrepassant en la seva actuació.

Em va tirar a terra i em va posar el braç darrere, a l’esquena. Li vaig manifestar que no m’estava resistint però no em va amollar i em va dir: «Ahora ya no eres tan valiente. Ya no estás tan chulo como antes».

Els agents em varen tirar les coses de la bossa al terra i tot el que duia va quedar escampat. Un cop identificada i comprovat que en el meu DNI posa Marta, l’agent em va continuar tractant en masculí. El vaig intentar corregir: «Som na Marta, som una dona». I em va contestar: «Que te calles». Després em varen amenaçar que seria millor que no denunciàs perquè encara anirien a per mi.

Finalment, l’agent que m’havia agredit li va donar unes coces als meus objectes personals que hi havia a terra i em va dir: «Recoge todo esto».

• Per tant, hi havia una clara intenció d’humiliar-te.

Sí.

• En els fets concrets que ens has explicat hi ha diverses vulneracions, que han quedat més que clares, i després també hi ha una actitud fòbica cap a la teva identitat.

Sí, moltes persones no són conscients, cauen en discursos d’odi, però si ho visquessin de prop... Sempre ho he dit, la disfòria de gènere no li la desitj a ningú. Passes per un procés hormonal, uns canvis bastants dràstics en el teu cos, una exposició social, una exclusió a nivell laboral,... El més bàsic, que no et puguin tractar com tu et perceps, és una cosa que fa bastant de mal. Et recorda altres agressions que has patit en el passat i un sentiment que el que estàs fent no serveix per a res perquè inclús ho estan trepitjant.

• També vares ser víctima d’una agressió física fa mes i mig.

Sí, a la plaça d’Espanya. M’hi dirigia a un establiment de menjar ràpid i només entrar diversos joves em varen començar a insultar: «Esto qué es, un niño o una niña? Maricón».

Varen procedir a tirar-se damunt jo, vaig rebre coces, escopinades… fins que uns clients d’un altre establiment pròxim varen acudir a aturar l’agressió. I vaig poder denunciar-ho a la patrulla que sol ser a la plaça d’Espanya.

• Hi ha novetats sobre aquesta qüestió?

De moment no tenc cap informació i, per desgràcia, cap esperança. Ja l’any 2008 una companya meva trans va rebre una agressió a les festes del meu poble, Pòrtol, i finalment la causa va quedar arxivada.

Igual que amb ara el tema de la policia, pel tema del corporativisme i tal, no tenc gaire esperança.

• Hem parlat de dos fets concrets però, si no et sap greu, m’agradaria parlar ara més genèricament. En aquests moments, creus que hi ha una reculada en la nostra societat quant a tolerància?

Sí, totalment. El més trist és que està nasquent des dels estrats més joves de la nostra societat. Aquesta onada ha crescut per partits d’extrema dreta, com Vox, que han anat blanquejant aquests discursos a través de mítings, pòdcasts, periodistes que es dediquen a sembrar l’odi… Per això, consideram que les persones que tenguin un mínim de compromís amb els drets humans és molt important que es formin. M’agradaria aprofitar per a explicar que aquests cap de setmana, divendres i dissabte, hi ha unes jornades per a conèixer quin és el nostre recorregut, de tot tipus de dissidències, amb la participació d’Irene Montero. Dissabte, a les 19.30 h, estic convidada a una taula rodona en la qual es xerrarà sobre què hi ha després de la commemoració dels 20 anys del matrimoni igualitari.