Lucía Muñoz, regidora de l’Ajuntament de Palma i integrant de la Global Sumud Flotilla, va ser deportada des d’Israel a Grècia i des d’allà va anar a Madrid on espera el retorn de Reyes Rigo per viatjar juntes cap a Mallorca.

Hores després d’arribar a Madrid va ser entrevistada pel programa matinal d’Ona Mediterrània, Bon Dia i Bona Vida.

• Lucía. Han estat dies duríssims…

Han estat dies duríssims i encara tenim la sensació de que no s'han acabat, perquè encara hi ha companyes que estan allà. Estam pendents d’elles.

• En primer lloc, a nivell més personal, Com estàs tu? Com estàs? Alejandra? I si sabeu res més de na Reyes d'aquests dies?

Doncs nosaltres estam bé. Avui hem pogut descansar una mica per primera vegada des que vàrem arribar fa un parell de dies. Gairebé no havíem dormit. El dia d'ahir vàrem estar atenent mitjans de comunicació per intentar fer pressió perquè Reyes torni quan abans i avui ja estam intentant acompanyar el moviment de solidaritat que està convocant mobilitzacions i intentant també obtenir informació de si se sap res més de Reyes i veure quan tornarà.

• Estau recuperades?

Sí, avui ja he pogut dormir vuit hores seguides. També és cert que el canvi de participar en una missió humanitària on tot anava molt lent i amb una espera infinita a la velocitat d’aquests dies, també ha estat un trasbals important.

• L'Estat espanyol i la Unió Europea està fent tot el possible perquè Reyes sigui alliberada ja.

Jo crec que és que ahir era dia festiu a Israel. Llavors ha sigut un dia. Va ser un dia una mica difícil perquè no es podia. El cònsol no podia entrar a la presó ni contactar amb elles. Llavors estem una mica preocupades per això, però avui se suposa que ja pot entrar llavors. Esperem que avui puguem tenir una mica més d'informació de com està el seu procés i sobretot, de veure quan torna.

• Tornareu a Mallorca amb ella…

Aquesta és la nostra intenció. Perquè vam sortir juntes i volem tornar juntes. De fet, Alejandra va estar en la mateixa. Celda que Reyes i jo. Justament quan se varen endur a na Reyes i a un altre companya que es diu Nina a la cel·la d'aïllament i quan l'altra companya va tornar de la cel·la d'aïllament va tornar a la meva cel·la i ens va explicar una mica que a ella li havien contat que ja havia tornat. Que no, que al final no. Que demà dematí, però al dia següent no havia tornat tampoc. Llavors ens vàrem plantar a la cel·la. Fins que no tenguéssim informació de na Reyes, abans de que ens duguessin al furgó policial que ens va traslladar a l’aeroport. I ens varen treure amb les mans fermades i arrossegant-nos. No volíem sortir d'allà sense cap tipus d'informació de na Reyes.

• En arribar a l’aeroport de Barajas feies unes declaracions en les quals deies que si a vosaltres que tenieu tots els focus mundials a sobre i que sou del nord global vos varen aplicar tortures, què no faran a les persones del Sud global que no concentren tantes mirades?

Totalment. La nostra presó era d’alta seguretat que vol dir que és una presó per a palestins. Al pati hi havia una fotografia de Gaza totalment destruïda que posava ‘nova Gaza’.... S’hi podien veure també marques de violència extrema: marques de mans, rossegueres de sang… Hem de recordar que hi ha 10.000 presos palestins a les presons i que el tracte que varem tenir nosaltres va ser un malson, però que als palestins els tracten pitjor.

• Mahatma Gandhi va fer aquella formula que diu «primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’ataquen i, finalment, guanyes», que és perfectament aplicable a la Flotilla…

Jo crec que sí. El que hem vist durant la nostra missió ha estat precisament això. Al principi no hi havia gaires focus mediàtics, després, gràcies també a la bona feina de les organitzacions de solidaritat amb Palestina, ha aconseguit que la gent sortís als carrers i que la gent estàs pendent d’aquesta missió i al mateix temps la propaganda sionista tenia dues narratives: una que erem uns perillosos terrories de Hamàs i una altra que erem la flotilla del selfie, les vacances a la mar… argument incompatibles incompatibles entre si, però que han estat repetint.

Ara veim com aquesta pressió social té efecte. La lliço és, una vegada més, que la mobilització i la pressió social funcionen i que obliguen els govern a actuar.

Sabem que els governs no volen fer res per aturar el genocidi. Hem tengut un nou exemple aquesta setmana quan el Govern espanyol, en comptes d’aprovar un decret d’embargament a Israel, ho ha duit al Parlament. Embargament, per cert, que se suposa que estava fet des de fa dos anys.

• La Comunitat Internacional procrastina molt…

La veritat és que estam molt cansades de titulars i anuncis que no duen enlloc. L’obligació de la Comunitat Internacional és la de prevenir i aturar els genocidis.

Estam cansades de veure com un vaixell militar espanyol que se suposa que ens acompanya, se’n va en el moment que feia més falta…

• Teniu confiança en què el pla presentat per Trump pugui ser útil?

Tenim molt poca confiança en que el pla Trump-Netanyahu pugui ser una sortida, perquè es nega a que el poble palestí tengui veu i això fa que tenguem poques esperances. La Pau només és possible si hi ha justícia i si el poble palestí està present en el procés, sinó serà un sotmetiment a la potència ocupant.

• Llucia, i ara què?

Idò ara cal no deixar de parlar de Gaza. Estar molt atentes i alerta, fins que Palestina sigui lliure.