Aquest diumenge, 12 d'octubre, la societat mallorquina ha sortit al carrer per a denunciar públicament els atacs constants contra la població migrant racialitzada. «Atacs que provenen de determinades instàncies polítiques i institucionals i de determinats mitjans de comunicació i que calen en part de la població general», han denunciat.

L'Assemblea Antiracista proposa:

Denunciar les causes reals de la migració
Les migracions no passen per atzar, tenen arrels en l'imperialisme, el colonialisme i l'espoliació que les potències econòmiques i multinacionals capitalistes exerceix sobre els pobles del Sud Global, obligant les persones a desplaçar-se de manera obligatòria a causa de les guerres, el saqueig, l'extractivisme i el deute. El sud global continua sent víctima d'un colonialisme que imposa polítiques econòmiques que destrueixen l'economia local, privatitzen serveis bàsics i agreugen la desigualtat.

Reclamar el dret a migrar i a viure dignament
La migració és, per a milions de persones, una estratègia legítima de supervivència davant de la guerra, la violència estructural i el canvi climàtic. Exigim el dret a migrar i a romandre amb dignitat al territori d'acollida. (Mallorca)
Les persones migrades contribueixen de manera efectiva al manteniment daquesta societat. Treballant a les cures, el camp, la construcció, la neteja, la sanitat, l'educació, el comerç, la força de treball de la població migrant no pot continuar sent invisibilitzada.
Exigim el reconeixement d'aquesta aportació i rebutgem la precarització, la feminització i la segregació ocupacional.
Reclamam també l'aprovació de la proposta de Llei «Regularització Ja» per a les més de 500 mil persones que viuen i treballen a l'Estat espanyol, en situació administrativa irregular. No hi ha integració ni justícia possible sense drets plens.

Rebutjar les fronteres que maten
Les fronteres es divideixen entre els qui tenen dret a viure i els qui són condemnats a morir. Rebutjam l'externalització de fronteres, que converteix països sencers en guardians de l'Europa fortalesa.
El tancament de fronteres selectiu permet la lliure circulació de mercaderies i capitals, però criminalitza les persones. Assenyalam que milers de milions d'euros públics són lliurats a empreses com Frontex, maquinària de guerra amb tecnologia israeliana que aplica intel·ligència militar contra els qui migren. Aquestes polítiques converteixen la Mediterrània en una fossa comuna i fan de la ruta Algèria-Balears un corredor de mort on cada any desapareixen persones que busquen una vida millor.
Rebutjam l'externalització de fronteres, que converteix països sencers en guardians de l'Europa fortalesa.
Exigim justícia per les més de 30 persones, amb noms, llinatges i històries, que van morir en operatius racistes; pels 23 morts a Melilla el juny de 2022; per les més de 63.000 morts i desaparicions documentades durant els processos migratoris, a la darrera dècada. Sabem que no són només xifres, per això avui honram les seves vides.

Denunciar els discursos d'odi
Ens posicionam davant de la supremacia blanca i els discursos d'odi, denunciant el paper que determinats mitjans de comunicació, en complicitat amb els partits polítics, tenen en la difusió de notícies falses que criminalitzen les persones migrants racialitzades.
Aquests relats falsos no són innocents: fan por, justifiquen l'exclusió i legitimen els delictes d'odi. Demanem responsabilitat i ètica institucional i periodística.

Advocar per una mallorquinitat diversa
Reivindicam una mallorquinitat plural i diversa, teixida per intercanvis, migracions i lluites col·lectives. La identitat mallorquina no pertany a uns quants, sinó a totes les persones que construeixen col·lectivament aquesta terra.
La nova mallorquinitat també té noms com ara Fàtima, Mamadou o Wang Li. S'enforteix en la diversitat i s'enriqueix amb les lluites dels pobles del sud global. Feim una crida a una societat inclusiva on la diversitat es reconegui, com a motor de justícia i solidaritat.

Considerar la interseccionalitat de la lluita antiracista
Les persones migrants i racialitzades patim i pateixen múltiples formes d'opressió.
La lluita antiracista necessàriament ha d'integrar el feminisme, els drets LGTBIQA+, la diversitat sexeafectiva, la perspectiva descolonial i de classe.
Les lluites històriques ens han ensenyat que reconèixer els eixos d'opressió que ens travessen ens permet organitzar-nos, unificar forces i desenvolupar estratègies col·lectives contra el racisme.
Avui reafirmam el nostre compromís amb la lluita antiracista, feminista, descolonial i de classe.

Denunciar el racisme institucional
Denunciam les polítiques de l'Estat que sostenen la desigualtat, la discriminació i la violència contra les persones migrants racialitzades. El racisme institucional es tradueix en violència policial, traves administratives que impedeixen regularitzar la vida de milers de persones i en lleis d'estrangeria que neguen drets fonamentals.
Aquestes violències no són fets aïllats: responen al model del racisme estructural que debilita, exclou i divideix la classe treballadora, criminalitza la pobresa i precaritza les nostres vides sostenint els privilegis de les elits. Rebutjam l'ús que es fa de la població migrant com a boc expiatori per a justificar retallades socials i restriccions que obstaculitzen una vida plena.
Diem alt i clar: NO als Centres d'Internament d'Estrangers (CIEs)! Són presons que vulneren la dignitat i els drets humans, espais de control i repressió que no tenen cabuda en una societat democràtica.

Per a finalitzar, l'Assemblea Antiracista ha assenyalat que «no n'hi ha prou amb no ser racistes: cal ser antiracistes. Com que la neutralitat no existeix, callar davant del racisme és permetre que hi continuï existint».