El 25 de setembre de 1962 hi hagué una gran inundació a Palma.
Ho record perfectament; jo era un nin de nou anys que veia una pel·lícula aquell horabaixa al cine Fantasio, vora la plaça de les Columnes, amb ma mare i sentirem els trons de la tempesta. Quan sortirem, la pluja era intensíssima i els paraigües no servien per a res. En arribar al carrer bisbe Cabanellas, on vivien a una planta baixa, hi havia al final una gran bassa d’aigua. L’hort de Son Canals estava totalment inundat i les deixalles d’obra no permetien que vessés cap a la plaça Tinent Coronel Franco, ara Miquel Dolç. Succeïa que el torrent de Na Barberà s’havia desbordat totalment, l’excés d’aigua havia descendit pel carrer Aragó, la carretera d’Inca aleshores, i inundava els carrers Reis Catòlics, Luca de Tena i pel carrer Safareig també l’hort gran de Son Canals.
Mon pare havia posat diversos sacs de ciment o arena a la porta de la planta baixa, i vàrem haver d’entrar per una finestra, ja que l’aigua sobrepassava els cinquanta centímetres. Tot el trespol de la planta baixa era banyat, de fet l’efecte d’aquesta humitat es va perllongar durant molts d’anys.
Els homes del carrer amb càvecs varen obrir un pas entre les deixalles que va permetre que l’aigua se n’anés cap a Reis Catòlics i s’Hort des Ca. No m’imagin com la gent de la Soledat ho degué passar, ja que amb poca pluja ja s’inunda, amb na Barberà desbordat que passa ben a la vora: la inundació degué ser èpica. El torrent Gros passava més enfora, per devers Son Pi a la vora de les vies del tren de Santanyí, i no ens va afectar tant.
Alguns nins del meu carrer sortiren a jugar amb l’aigua, ho veren com una diversió. Jo m’en vaig anar a dormir al llit, que era alt, envoltat d’aquella aigua que la pluja havia portat.
L’endemà els diaris portaven notícies. El torrent de sa Riera havia destrossat el pont del passeig Sagrera on ara desemboca, la plaça del Mercat i el Born eren una mena de llac amb dos pams d’aigua, i totes les botigues s’inundaren.
Ara els geògrafs ens informen dels perills de moltes cases de Palma en cas de grans pluges. De fet, Palma està bastida sobre un con de dejecció d’aigua i ha sofert desgràcies històriques degudes a crescudes inusitades de sa Riera com la de 1403 que va matar més de cinc mil persones, per aquest motiu el torrent es desvià cap al fossar, o el vall, de les murades per evitar noves morts l’any 1613. Malgrat això, de vegades torna a botar on ara són les quatre campanes i segueix el seu curs natural per la Rambla i es Born com l’any 1734.
Sols cal esperar que el modern clavegueram sigui capaç d’aidar en cas d’una gran tromba d’aigua com les històriques de les quals parlam.
