El GOB Mallorca i l’Associació de Defensa dels Paisatges d’Estellencs han presentat sengles denúncies formals davant ICOMOS Espanya, organisme assessor de la UNESCO, per advertir que la Serra de Tramuntana es troba en una situació crítica de degradació agreujada i accelerada per les polítiques desreguladores del Govern de les Illes Balears.

Les entitats alerten que, amb les reformes normatives aprovades en els darrers mesos, el Govern Prohens ha convertit la Serra en un territori desprotegit davant la pressió especulativa i turística, posant en risc els valors universals que van justificar el seu reconeixement com a Patrimoni Mundial el 2011.

Un marc legal desarmat: les polítiques desreguladores del Govern Prohens

El GOB denuncia que el Govern ha impulsat un paquet de lleis i decrets que representen el major retrocés en protecció territorial dels darrers 30 anys, i que afecten directament la Serra de Tramuntana, un dels espais més sensibles i simbòlics de Mallorca.

Legalització massiva d’habitatges il·legals

• La Llei 7/2024 de ‘simplificació administrativa’ i la Llei 4/2025 de ‘projectes residencials estratègics’ han permès amnistiar milers de construccions il·legals en sòl rústic protegit, incloent grans mansions edificades sense criteris paisatgístics.
• Aquestes normes anul·len la imprescriptibilitat de les infraccions urbanístiques vigent des de 1990 i permeten regularitzar obres que abans haurien estat objecte de sanció i demolició.
• El GOB adverteix que això trenca el compromís internacional assumit davant la UNESCO i obri una via d’impunitat per a la destrucció del patrimoni.

Impuls a la turistificació i a la conversió d’immobles històrics

• El Decret-llei 4/2025, presentat com a mesura ‘contra l’oferta il·legal’, ha aixecat la suspensió de noves places turístiques i ha creat noves borses amb 1.500 places més a Mallorca, incloent 500 en edificis patrimonials protegits, fet que promou la transformació del patrimoni històric en hotels de luxe.
• Lluny de regular la saturació, aquestes mesures multipliquen la pressió turística i acceleren la gentrificació dels nuclis de la Serra.

Desprotecció del sòl rústic i debilitament del Pla Territorial

• La Llei 4/2025 també modifica la Norma 19 del Pla Territorial de Mallorca, permetent construir en zones agrícoles i àrees de risc ambiental, abans protegides.
• Aquesta modificació obre la porta a nous creixements urbanístics en plena Serra, desvirtuant el seu caràcter rural i paisatgístic.

Desmantellament institucional

• El GOB denuncia que, paral·lelament, el Govern ha reduït recursos tècnics i capacitat de control de les institucions ambientals i patrimonials, i que la nova Llei de la Serra que es prepara no afronta aquests problemes, sinó que podria consolidar-los sota el paraigua de la ‘simplificació’.

Altres impactes denunciats

A la denúncia, s’enumeren i es fonamenten altres impactes greus com «la turistificació i l’expulsió del veïnat, que estan buidant la Serra de vida i d’activitat agrària. L’expansió del lloguer vacacional i la conversió massiva d’habitatges en segones residències han disparat els preus i expulsat la població local, especialment la jove, que ja no pot romandre als pobles. Les cases tradicionals es transformen en allotjaments turístics i els espais productius en simples decorats per al consum, convertint un paisatge viu en un escenari turístic». Un altre impacte destacat és «l’escassetat i la sobreexplotació de l’aigua, agreujada per l’augment de piscines, jardins ornamentals i habitatges de luxe, que ha provocat restriccions en municipis com Estellencs, Deià o Banyalbufar». El GOB adverteix que el canvi climàtic i la urbanització intensiva amenacen la continuïtat dels sistemes hidràulics tradicionals —un dels elements essencials del paisatge cultural i de la seva declaració com a Patrimoni Mundial.

Els ecologistes consideren que «La massificació turística i el col·lapse de la mobilitat són igualment preocupants. Cada any, milions de visitants saturen els punts més emblemàtics de la Serra, com Valldemossa, Deià o Sa Calobra, generant embussos, contaminació, renou i malestar social». La manca d’un pla de mobilitat sostenible contradiu els criteris de la UNESCO i evidencia la falta de gestió i planificació per part de les administracions. El text denuncia també que «molts municipis pateixen planejaments urbanístics obsolets i una deriva desenvolupista, amb ajuntaments —com Estellencs o Selva— que encara no disposen de planejament actualitzat o treballen amb documents antiquats o propostes desenvolupistes que amenacen els valors i la idiosincràsia de la Serra». La desprotecció del patrimoni etnològic i cultural és un altre símptoma greu. «Només dos dels devuit municipis de la Serra disposen de plans especials de protecció del patrimoni, i molts elements històrics —com molins, marjades o sistemes de regadiu— es troben en risc de desaparició per manca de manteniment i suport institucional».

A tot això s’hi afegeix «una greu manca de governança i coordinació institucional. Les dues figures de protecció existents —el Paratge Natural i la declaració com a Patrimoni Mundial— no estan articulades ni gestionades amb coherència». El Pla de Gestió aprovat el 2010 continua «desfasat i sense actualitzar-se quinze anys després, mentre les pressions urbanístiques, turístiques i ambientals no deixen d’augmentar».

Finalment, la denúncia alerta que la futura Llei de la Serra de Tramuntana «genera més incertesa que solucion. Si no afronta els problemes de fons —la turistificació, la pèrdua d’activitat agrària i la manca d’aigua—, podria debilitar encara més la protecció actual. Les entitats consideren que el procés participatiu ha estat purament formal i sense incidència real», i adverteix que «la norma pot acabar consolidant el model que precisament està degradant el patrimoni mundial de la Serra».

Les entitats ecologistes reclamen a ICOMOS i a la UNESCO:

1. Una avaluació independent del grau de compliment dels compromisos de la Serra com a Patrimoni Mundial.
2. Que ICOMOS alerti la UNESCO sobre el risc real de pèrdua dels valors que justificaren la declaració.
3. Que s’insti el Govern i el Consell de Mallorca a revertir la desregulació, restablint un marc de protecció ferm i coherent.