El GOB ha denunciat davant la Comissió Europea les lleis d'obtenció de sòl i de simplificació administrativa aprovades pel Govern en entendre que suposen una vulneració del dret ambiental europeu i la directiva marc de l'aigua.

La denúncia, han informat diverses representants de l'entitat ecologista en una roda de premsa celebrada aquest divendres, va ser registrada formalment a inicis de setmana i va dirigida tant contra l'Executiu autonòmic com contra l'Estat.

Amb aquesta es completa l'ofensiva judicial contra les lleis i decrets aprovats per l'Executiu autonòmic de Marga Prohens que «atempten contra el territori».

El GOB ja ha impulsat en els últims mesos dos recursos davant el Tribunal Constitucional i ha presentat una altra denúncia davant el Consell Internacional de Monuments i Llocs (Icomos), organisme assessor de la Unesco, per sobre la Serra de Tramuntana.

«És l'última empenta, contundent i forta}, ha explicat la portaveu de l'àrea de Territori de l'entitat ecologista, Margalida Ramis.

Molts dels arguments que han posat sobre la taula de la Comissió Europea, ha explicat, són els que ja han plantejat en els seus recursos d'inconstitucionalitat però adaptats a la vulneració de les directives europees, especialment les relatives a l'aigua.

«És un recurs clau i fonamental, i que serà estratègic per a fer front a la crisi climàtica. És per això que pensem que és un autèntic suïcidi incidir en nous creixements quan l'aigua no està ni tan sols garantida», ha sostingut.

Ramis ha confiat que aquesta denúncia davant la Comissió Europea acabi en una sanció tant a l'Estat, en tant que garant del compliment de les normatives europees que té transposades, com a la comunitat autònoma.

«Què pot passar? Que la Unió Europea obri un tràmit que pot ser que duri un any però que ens obrirà una finestra d'interlocució, perquè segurament ens demanaran més informació. I a partir d'aquí podria ser que decidissin sancionar», ha indicat.

En una línia similar s'ha expressat la jurista i membre de la junta directiva del GOB, Francisca Mas, qui ha insistit en la necessitat de preservar els recursos hídrics i ha acusat el Govern d'estar participant «en una carrera suïcida».

«Està posant els principis dels guanys i l'especulació per sobre dels principis de la vida. Sembla que l'excusa per a totes aquestes mesures i plans és que tenim un problema greu d'habitatge, però ignoren que hi ha milers que estan buides. S'estan carregant la lògica a l'hora de legislar», ha sentenciat.

Conseqüències en diferit

Les representants del GOB s'han enfocat especialment en l'incompliment de la directiva europea i de la llei estatal en matèria d'aigua pel fet de permetre creixements residencials sense la necessitat que s'acrediti que els recursos hídrics seran suficients.

També han advertit de la infracció de la normativa europea que estableix la necessitat de realitzar una avaluació ambiental estratègica, que haurien de ser «projecte a projecte», abans d'impulsar aquest tipus de desenvolupaments urbanístics.

A més, sempre d'acord amb els ecologistes, «exclou o rebaixa» els informes perceptius i «imposa» la prevalença dels projectes residencials estratègics --la figura que crea la llei d'obtenció de sòl-- sobre els planejaments urbanístics o territorials.

A tot això se li suma el «desmantellament de la participació ciutadana» derivat de la utilització de la via d'urgència, la qual cosa vulnera el Conveni de Aarhus i dues directives de la Comissió Europea «en tant que ometen processos d'informació», i de la legalització automàtica per silenci administratiu, que impedeix l'accés a la justícia ambiental i alimenta «l'opacitat i la inseguretat jurídica».

Ramis ha vaticinat que les conseqüències de totes aquestes suposades vulneracions no es veuran de manera immediata sinó en diferit, «la qual cosa les fa més perilloses encara perquè no hi ha una reacció popular immediata».

Espècies en perill

La portaveu de l'àrea de Conservació Marina de l'entitat, Xisca Mesquida, ha posat el focus sobre els perills que aquestes lleis aprovades pel Govern i convalidades pel Parlament suposen per a la flora, la fauna o els espais protegits.

Un dels riscos, ha posat com a exemple, és que s'autoritzi la construcció en sòl rústic «sense avaluació ambiental», la qual cosa derivarà en la consolidació d'edificacions en zones pròximes a espais protegits «sense tenir en compte l'efecte sobre espècies vulnerables».

«Vulneren la directiva d'hàbitats, que és de les normes més bàsiques del dret ambiental europeu i que obliga els estats a avaluar qualsevol projecte o llei que afecti espais naturals sota la xarxa Natura 2000», ha subratllat.

Mesquida ha aventurat que, vista la situació mediambiental en la qual es troben les Balears en aquests moments, «moltes espècies es poden veure perjudicades en el curt i llarg termini».