La venda per internet de dos àngels del segle XVII procedents de l’església parroquial de Fornalutx, donada a conèixer per aquest setmanari fa unes setmanes, ha causat un gran rebombori al petit poble de la serra de Tramuntana. Alguns veïns de la localitat s’han començat a mobilitzar per aconseguir que aquestes figures, actualment en poder d’una coneguda casa de subhastes d’art de Barcelona, que els ofereix per 24.000 euros, tornin al municipi. L’exrector del poble, actualment seglar, Agustí Serra Soler, ha admès al Setmanari Sóller que fou ell qui les vengué a final dels anys seixanta. Serra no se n’amaga i n’ha volgut explicar els detalls.

En quina època vàreu ser rector de Fornalutx?

En vaig ocupar el càrrec entre els anys 1966 i 1978. Després vaig deixar de ser capellà.

Quan vós éreu el rector, recordau si hi havia aquestes dues peces dins del temple?

Fins al moment de començar la reforma de l’edifici, jo no les hi havia vistes mai. Quan el Concili Vaticà II entrà en el seu màxim dinamisme, haguérem d’emprendre la reforma de l’altar major per poder dir missa mirant el poble. En aquells moments l’església de Fornalutx estava en tal mal estat que, literalment, s’esbucava.

I on eren, els àngels?

Quan vaig demanar al Bisbat per reformar l’altar, em contestaren que n’havia de redactar un pla integral, a fi que altres rectors poguessin continuar altres fases de la reforma amb els mateixos criteris. Va ser llavors que els descobrírem a les voltes, quan les buidaren d’escombraries acumulades durant segles. N’arribàrem a treure 18 camionades. Entre els enderrocs hi havia també moltes fustes, incloses aquestes dues talles, que semblaven mancades de valor.

Què va passar llavors?

Abans de res, vull dir que la reforma es fa ver segons un projecte d’arquitectura la redacció del qual es va oferir a Joan de Aguilar, arquitecte del Terreno. Ho va fer per amistat personal i familiar. No record què va costar la reforma, però va ser molt important: llum, la trona, la pila baptismal, sagristia, campanar, el cor i l’orgue, etc. Es va constituir una junta d’obres i el poble hi va cooperar totalment, ja que es necessitaven molts de doblers. Va ser en aquest context que es varen vendre els àngels.

Qui els va comprar?

Va ser a canvi d’un donatiu dels molts que hi va haver per fer les obres. Tot es va esdevenir perquè un matrimoni català va tenir coneixença dels àngels i s’hi varen interessar. En donaren 800 pessetes, 400 per cada peça.

Però, vós estàveu habilitat per vendre patrimoni?

No hi estava. Per això ho vaig demanar al llavors vicari general, Guillem Fiol, a la Cúria diocesana i en presència de Guillem Payeras. Em varen contestar que per ells no hi havia inconvenient, però que ho demanàs també als dos membres de la Comissió diocesana d’obres, Antoni Ferragut i el pare Roig, jesuïta. Tots dos varen veure els àngels a Fornalutx i trobaren que es podien vendre.

Què va passar amb els doblers?

Com ja he dit, va ser un donatiu. No n’hi hagué cap classe de factura i anà a parar al munt, amb els altres donatius per a l’obra.

El poble va saber que s’havien venut les peces?

Sí. Jo ho vaig comunicar a la junta d’obres i no vull dir que no hi hagués crítiques, però, de fet, la venda no va ser gaire més polèmica que la retirada de la trona i el canvi de la pila baptismal, que també es varen criticar. No em consta que hi hagués gaire polèmica pels àngels.

Què diu el Bisbat de Mallorca de tot això?

Tot d’una que en va sortir la notícia, em varen cridar i els vaig explicar exactament això. N’he parlat dues vegades amb Joan Servera i amb Miquel Garau i han admès la meva versió. No hi ha més explicació. El producte d’aquesta venda es va invertir en la reforma i aquesta millora està feta i era de vital importància.