Quan tothom parla... i ningú escolta (Mc 7, 31-37)
Un signe dels temps messiànics -de la realització de les promeses de Déu- és que les orelles dels sords s'obriran... i la llengua del mut cridarà de goig (Is 35). És el cas de la curació del sord-mut que realitzà Jesús en la persona d'un pagà, i precisament d'un territori "impur" pel contacte amb gent idolàtrica o atea com era la regió de Tir i de Sidó i de la Decàpolis, ran de la vorera de la Mediterrània, cruïlla de tots els camins del món: d'Europa, Àsia i Àfrica, on es barrejaven totes les creences d'orient amb les d'occident.
Mantenim nosaltres el sistema que ens està enverinant a poc a poc?
Qui té el poder? Que passaria si tots els ciutadans europeus aturéssim o desconnectéssim els aparells de televisió durant un dia? Si deixéssim d'emprar qualsevol instrument electrònic (ordinadors i mòbils inclosos), desconnectats de totes les xarxes, Internet inclòs durant una hora? O si féssim el simple gest de prémer el interruptor general del quadre elèctric i deixéssim de consumir electricitat un parell d'horetes?.
Una forma diferent d'aprendre i divertir-se amb la cuina
Durant aquest anys que fa que escric en aquest setmanari, moltes han estat les perspectives de la cuina de que us he parlat: webs de cuina, revistes de gastronomia, música i cuina, cinema i documentals gastronòmics. També conegut la cuina i la gastronomia de la ma cuiners i cuineres, de gent no professional i fins hi tot ens hem atracat a la cuina vista pels condemnats a mort i d'altres rareses.
Cuines antigues de Sóller
Així es titulava l'article especial que vaig publicar en el setmanari el Nadal de 2005, una visita per algunes de les cuines més antigues de Sóller: Can Dulce, Bàlitx, Es Museu de Sóller (Carrer de Sa Mar), Can Carol i Can Prunera.
Commemoracions històriques del mes de setembre
Hem entrat a setembre, amb ell ens apropem a la tardor, a un esperat canvi de les temperatures que han fet un estiu llarg i xafogós; i al mateix temps a un grapat de fets històrics, inclusiu alguns d'ells coincideixen amb la data com és l'11 de setembre amb la remembrança de la diada nacional de Catalunya i la gran bestiesa de l'11 S, amb l'esclat dels avions contra les Torres Bessones a Nova Iork, que costà milers de morts (assassinats per obscurs interessos); fet que va permetre i justificà la Guerra a l'Irak, que a hores d'ara passa del milió de morts, que tan bé li va anar al Zombi Bush i als seus adlàters per fer un negoci sucós amb el petroli i la reconstrucció (diuen). Don gràcies a Déu que el zombi ja no exerceix de president de govern, malgrat no descart veure'l un dia assegut a un tribunal per crims en contra de la humanitat.
Mossèn Pons i Mossèn Rul·lan
Moltes vegades i des d'aquestes mateixes pàgines hem reivindicat la figura de l'historiador Mossèn Antoni Pons i Pastor, fill de família sollerica amb il·lustre nissaga i que fins ara no ha estat prou reconegut a la Vall dels seus majors. Nasqué a la casa, aleshores en diem posada familiar, del carrer del Sant Esperit el 8 de gener de 1888. Ingressava en el Seminari Conciliar i el 1903 era missacantant.
Una de per aquí (¡Qué viva Espanya!). Som una nació. Això d'Arenys
Avui començaré contant-vos-ne una que, no fa gaires dies, succeí per aquestes contrades. Els habitants de la veïna ciutat de Bad Nauheim, amen de del ronyó clos, tenen una contrastada passió per la cultura.