L'Esperit Sant; ànima del cel nou i de la terra nova
L'efusió de l'Esperit Sant el dia de Pentecostes, és narrada en el llibre dels Fets dels Apòstols com una gran manifestació de Déu (Teofania), semblant a altres moments de la història de la salvació, com és ara: el Sinaí, el Jordà, el Tabor, la muntanya de les oliveres, Bet-Hània. També hi entren aquí els fenòmens característics: un gran so, foc, vent impetuós: de sobte, es sentí venir del cel un so com si es giràs una ventada impetuosa (Ac 2, 1-11).
Coses antigues
És cert que hem passat enguany un hivern molt rigorós que alguns han atribuït als factors del canvi climàtic. A Sóller, on la pluja hivernal és freqüent i fins i tot la neu en els dies més conglaçats, vall humida que desperta bona part de la nostra verdor paisatgística recorda molts hiverns de molt baixes temperatures. Aquesta olor tan nostra de pedra humitejada és quelcom emblemàtic. Però la pregunta que em faig és la de si hi ha hagut temperatures tan fredes en èpoques passades, quan encara no preocupava la pervivència de la capa ozònica ni hi havia tantes indústries contaminants ni tant consum automobilístic ni tant CO2 sobre les ciutats.
Sincerament, s'explota l'home en totes les seves dimensions
Si hi ha una forma particularment perversa d'Explotació de l'Home per l'home mateix és la creença de cercar la solució de tots els problemes exprimit la debilitat de l'home fluix per naturalesa i de coneixement superficial en totes les coses que l'envolten, és l'atac que el despulla dense pudor, ni vergonya, baix el pretext de sinceritat, llibertat, autoritat llegítima; vivim una realitat que l'home és la víctima de l'home mateix. Ja ho deien els clàssics llatins: "Homo hominis lupus" l'home és el llop que devora l'home. El despullar-se i el mostrar el cos, com més millor, no és altra cosa que un joc d'infants, si se compara amb tantes maneres de desarmar i privar de l'espontaneïtat del dret natural que tots tenim.
Refranys i acudits: Patrimoni de la cultura popular
El dia mateix del Firó, mentre estava esmorzant a la terrassa, ara que la primavera ens ha regalat unes temperatures agradables, sentia una conversa del meu amic i veïnat Pep "Pauló", veïnat de l'esquerra i d'esquerres, amb qui compartim pas comú als jardins, amb el seu net Sebastià.
Robert de Nola. Història de la nostra gastronomia (II)
La setmana passada ja vàrem parlar d'aquest cuiner, però avui aprofundirem un poc més dins la seva vida: Robert fou cuiner de la cort reial catalana, instal·lada durant decennis a Nàpols, la capital del regne de Nàpols, un dels set Estats de la Confederació de Catalunya - Aragó. En aquell moment (any 1500) Nàpols i Roma eren les ciutats més grans, més riques i més cultes del món occidental. Un cuiner de la cort napolitana, si era bo, podia ser un gran cuiner i R. De Nola ho fou.
L'estalvi, la corrupció i la podridura. Les enquestes i els joves emprenedors
El debat sobre les mesures d‘estalvi del "gobierno de la nación" té la seva gràcia. De cop i volta en ZP se‘ns presenta com una mena de màrtir que, forçat i amenaçat per poders aliens -UE, FMI, Obama, ...- s‘ha vist en el trist tràngol de donar pel sac als seus ciutadans. El pobret s‘hi resistí ferm, però -finalment- ha hagut de baixar-se els calçons i anar per feina; tot i que, pel que sembla, ho fa amb gust i fruïció. És més: si ho pren per vici esmicolarà els memorables rècords establerts per Felipe González i acabarà fent la competència a Nacho Vidal. Jo, si tengués bo amb en Ratzinger, en proposaria una beatificació fulminant, de ZP, amb halo, lloc als altars i dia al santoral inclosos.