Jesús també cuidava la pròpia imatge (Lc 9, 18-24)
Una de les característiques de l'home de la cultura occidental actual és la complaença amb si mateix. Freud posà un nom a aquest fenomen, el narcisisme, en al·lusió al "mite de Narcís", que es va enamorar de si mateix quan va contemplar la seva imatge. Aquest corrent narcisista està en estreta vinculació amb la societat de consum: tot es ven, inclòs la felicitat sense tenir necessitat de dependre dels altres. Es fomenta així l'individualisme deixant de banda altres valors com l'afecte, el respecte, la solidaritat... i es pretén projectar la pròpia imatge per a causar admiració.
Coses de la mar
Tot aprofitant aquest dies suggerents de calor que ens conviden a passejar vorera de mar o per zones platgeres, observem la història dels nostres avantpassats que es dedicaven a la marina comercial. Repassant arxius podem donar una mirada de conjunt als diferents tipus d'embarcació emprats pels sollerics dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX. Aquests eren el xabec, el llaüt, el pailebot, la polacra, el bergantí-goleta, etc.
Els polítics, com els caçadors, asseguts en el poder, mengen de la caça
De petit, sempre m'ha agradat córrer per la muntanya. De major he tengut la gran sort, durant molts d'anys, d'anar al meu estimat Monnàber, a on he escrit desenes d'articles, i estar-hi, com a ca nostra, molts caps de setmana. Sempre tendré dins la meva bona memòria D. Bartomeu Colom i la seva esposa D. Isabel amb ells conversant, de cor, sobre les nostres vivències.
El nom de la... taronja (i II)
Encarant ja la recta final de les 4s jornades de la taronja, vull aprofitar l'avinentesa per a suggerir-vos tres elaboracions senzilles per a cuinar aquest cítric tan nostre.
Conductes violentes, i els drets conculcats
A les acaballes de maig -que quan sigui publicat l'article, ja ens trobarem a punt de començar l'estiu - el conegut "mes de Maria" durant l'apogeu del nacionalcatolicisme. Jo estudiava al "Liceo Español", concretament havia fet el ingrés, el curs anterior al començament del batxiller, i allà per celebrar el mes esmentat, s'engalanava una capelleta amb la imatge de la Verge Maria, a la qual se li portaven lliris blancs (senyal de puresa). Tot i amb els càntics, que el que hem passat els cinquanta encara recordam: "Con flores vamos todos/con flores a Maria/ con flores a porfia/que madre nuestra es". S'ha de dir que qui la va compondre estava prou inspirat, no sé quin paper hagués fet si l'haguessin presentada al festival d'Eurovisión.
De la crisi virtual a l'autèntica (un viatge des de la ficció al món real)
Qui més qui manco -tots- està ben embullat amb això de la punyetera crisi. T'ho miris com t'ho miris ho han enredat de tal manera que no hi ha forma de treure'n l'entrellat. Servidor -que sol anar sobrat de fantasia- ha acabat pensant que tot plegat es tracta d'una crisi virtual, d'una mena d'invenció per crear-ne d'altres de bon de veres. Si la memòria no em falla, fa poc més d'un any sols es parlava d'una "crisi financera": dels artificis comptables dels bancs americans, del risc de les inversions especulatives i de l'esclat de la bombolla immobiliària que afectava bona part del sector hipotecari. En poques paraules: el sitema financer s'havia passat set pobles, posant en solfa el bon funcionament de l'economia mundial.