La llei val més que la persona humana? (Lc 10, 25-37)
A Jesús, el Mestre, li feien infinitat de preguntes; uns, preguntaven sincerament, cercant de debò i honestament la veritat (Mt 10, 17-30); altres, insidiosament, per fer-lo caure en el parany de la il·legalitat, com és el cas d'avui. El mestre de la Llei sabia prou bé que després de l'amor a Déu hi havia l'amor als altres. Però també sabia que una matisació d'aquesta llei prescrivia: Estima els altres, però no els enemics (Manuscrit de Qumram). L'estratègia estava ben feta, tenint en compte que Jesús, com a jueu, havia de ser observantíssim de la Llei i forçosament també de totes les matisacions que afavorien el simple compliment de la lletra com a tranquil·litzador de consciències.
Un savi, una creu i el nostre oli
M'agradaria parlar aquesta setmana d'un home intel·lectual i científic que ens deixà una profunda petjada i per al qual, Sóller, no li fou quelcom indiferent. Em referesc a Miquel Batllori i Munné (1909-2003) al qual era dedicat un número de Estudis Baleàrics el juny de 2003 i gener de 2004. Entre els textos destinats a lloar i recordar la figura i la tasca d'aquest personatge t'han nostre es reprodueix un article que el pare Batllori publicava en el diari La Almudaina el divendres 8 de maig de 1942, un treball que duia per títol "Iconografia Mariana a Sóller". En aquells dies es celebrava a Sóller una exposició de Marededéus, des d'una que era de caràcter bizantí fins a moltes altres pertanyents a la modernitat.
Handicap vegeterià
No crec que sigui casualitat que estiguiconeixentúltimament a més gent que és vegetariana i vegana. Cadascú té les seves raons, ja siguin morals, físiques o emocionals.
Les bruixes de Laspaúles
Durant el nostre viatge de vacances, del ja n'he escrit en un article, en passar per un poble d'Osca, "Laspaúles", on vàrem tenir la sort de poder visitar el memorial en el parc temàtic: "Brujas de Laspaúles"; on es troba l'escultura realitzada per Domingo Subias. El recordatori de 28 "bruixes", jutjades, de les quals 22 foren condemnades i executades a la foguera. Fou en el segle XVI.
“Any 50 abans de Crist. Tota la Gàl·lia està ocupada per romans… Tota? No! Una aldea poblada per irreductibles gals resisteix encara a l'invasor"
Crec que amb aquesta frase tothom sabrà ja de qui parlarem avui a la secció de cuina; evidentment d'Astérix i Obélix, els personatges creats per René Goscinny (guió) i Albert Uderzo (dibuix) publicats per primera vegada a França l'any 1959 (Astérix le Gaulois) i traduïts a la pràctica totalitat d'idiomes del món. Un
“Som una nació. Nosaltres decidim". Estalvi o “ahorro". Indults i absolucions
Record haver sentit dir que Ortega y Gasset afirmava que els catalans no eren una amenaça per a la unitat d'Espanya perquè es perdien en actes estètics, però mai no arribaven a fer res en el terreny pràctic. És a dir: lladren, però no mosseguen. Servidor pensa que la manifestació convocada per aquest horabaixa sota el lema "Som una nació. Nosaltres decidim" constituirà una bella mostra de l'amor català per l'estètica. Hi haurà una munió de gent, milers i milers de persones amb senyeres i estelades i crits reclamant la independència en una mena de masturbació col·lectiva. Tot ben maco, emotiu i patriòtic, però amb un nul efecte pràctic; perquè -a veure- algú es pensa que l'endemà, l'altre, o qualsevol altre dia, els membres del Tribunal Constitucional espanyol, amb el cul tremolós de por, anul·laran la sentència sobre l'Estatut i demanaran perdó per haver ofès la dignitat nacional de Catalunya? Qui s'ho cregui, ja pot anar agafant cadireta i esperar d'assegut.