L'actitud del profeta , no hauria de ser l'actitud del creient?
Jesús, tot i essent universal el seu amor, com home, tenia sentiments aparentment contradictoris amb la relació amb la gent, que no són una debilitat, sinó l'efecte d'una afinitat, que en uns la trobava i en altres no. Les actituds orgulloses li queien com un plom. Les actituds acollidores, li eren un bàlsam psicològic quan n'estava fart de cridar i lluitar, a Jerusalem, contra un mur, com era el cor endurit dels escribes i fariseus. En un bot era a Betània, el poblet dels germans Marta, Maria i Llàtzer. Estava just al tombant oriental de la muntanya de les oliveres.
Sollerics d'ahir i d'avui
Sembla que en el passat, com diríem en francès, "avant la guerre", totes aquelles personalitats que venien a Mallorca, es sentien obligats a visitar Sóller, sempre lloada i enaltida, com a població-jardí. Així ho varen fer el 29 d'octubre de 1933 el príncep de Prússia Humbert acompanyat del seu cosí, l'arxiduc de Mecklenburg. L'un i l'altre manifestaren la seva admiració envers el nostre paisatge. I ja que hem anomenat Mecklenburg, això hem recorda un episodi semblant.
Dites dels clàssics llatins, lliçons per avui
Ja és tradicional en mi, des de fa molts d'anys, durant els mesos d'estiu, espigolar d'entre les obres dels clàssics -llatins o grecs- dites que me semblen lliçons per el nostre temps, apuntant nafres o mèrits de la nostra societat, per ajudar-nos a curar-les, o fomentar-los.
Tintin et Milou
Si la setmana passada descobríem un poc més del mon de la gastronomia de la ma d'Astérix i Obélix, dos personatges coneguts a reu del món, la jornada d'avui compta amb un altre convidat de renom, el periodista belga Tintín.
Mundial de futbol de Sudàfrica: “Panem et circum"
Estem vivint la gran parafernàlia del Mundial de futbol de Sudàfrica. Hi ha moltes preguntes a fer-se, ja que de cop i volta ha aparegut un gran excés de nacionalisme, i patriotisme espanyol, quan qui realment juga no és Espanya, sinó una selecció espanyola de futbol. Uns jugadors de diferents comunitats autònomes, que conformen l'esmentada selecció, que cobren uns sous multimilionaris, per a "defensar un color" diuen alguns a alguna de les seves declaracions. Em deman si els mateixos que ho manifesten, hi haguessin de córrer darrera la pilota amb un sou mínim interprofessional o de mileurista, si tant els importaria "la roja" com així la denominen pel carrer, i s'ho prendrien de manera tan seriosa. Em sembla que a ells no els han rebaixat el sou per sortir de la "crisi" com han fet amb altres col·lectius de treballadors, bastant més mal pagats.
“Antes roja que rota” (un afer de pilotes)
Fa dos anys, quan "la roja" assolí el campionat d'Europa de futbol, alguns veïnats, amics i coneguts es sentiren en l'obligació de felicitar-me per l'èxit esportiu del meu presumpte país. Vull pensar que ho feren amb tota la bona fe del món, sense imaginar-se que les glòries d'Espanya me la deixen bastant fluixa. Supòs que també ho feien per demostrar el seu "fair play", ja que el triomf espanyol es fonamentà en la derrota d'Alemanya. Al principi, sols per educació, vaig rebre les congratulacions amb un "Danke" eixut i poc emotiu, però a la que va fer cinc o sis, vaig descarrecar-li el carro deixant prou clar que quan no jugava el Barça el meu únic equip era el que s'enfrontava a Espanya, que jo només era espanyol per imperatiu legal -i de molt mala gana-, però que si volia podia trobar-n'hi algun, d'espanyol, per esbravar-se les ànsies efusives. La pobra veïnada partí amb la coa entre les cames, ben embullada i pensant -amb raó- que m'acabava de remenar les cireres.