La fe no soluciona problemes sinó la persona (Lc 17, 5-10)
Servir Déu en els germans i servir els germans per Déu, que al cap i a la fi és el mateix, no és cosa fàcil ni es pot improvisar. Sobre tot cal tenir en compte que tal tipus de conducta transcendeix el simple voler humà. És necessari comptar amb una energia i potencialitat que sols dóna la fe.
Marta Miralles, Paula Prohens i Miquel Beltran
És més que una evidència que els llibre ques es publiquen en aquest país passen ben sovint desapercebuts. De vegades són els mitjans de comunicació que en fan poc cas i d'altres, els mateixos editors que no saben remoure cel i terra per a poder vendre millor els seus productes. Perquè si per una banda es tracta de cultura, per una altra és un producte, és a dir, aquella peça o unitats que ens produeix algun benefici econòmic. És clar que mai manquen autors que treballen tot simplement per amor a l'art. En aquests dies d'estiu i començaments de tardor he llegit un muntet de publicacions que com ja he explicat passen un tant desapercebudes del públic lector i no s'ho mereixen.
Doncs, si perquè vivim pensam, pensem correctament
A tots els qui escrivim per a ser llegits per el quivulla, donant la nostra opinió sobre allò i això, potser sigui la següent pregunta la nostra tortura: "I, avui, què puc dir als meus lectors?"; no precisament haver de pensar com coordinar correctament les paraules enganxades dins bona gramàtica, ni fins i tot com poder donar credibilitat a les nostres idees, sinó en el desig de compartir amb els altres la veritat que vols exposar i l'amor que vols suscitar en favor del teu missatge.
Chutneys, confitures, gelatines, confitats, melmelades i compotes
Tots aquest noms serveixen per a definir les tradicionals elaboracions que es fan a partir de la reducció de polpa de fruita o verdura amb sucre, que ens permetran donar vistositat i varietat a les nostres taules i, com no, preservar els productes per més llarg espai de temps.
José Antonio Labordeta, una persona íntegra, honesta i coherent
Començ l'article en dilluns i ho vull fer deixant un testimoni de record de José Antonio Labordeta que va morir el passat dia 19 de setembre als 75 anys.
Vaga (a mig gas), coratge (poc..., poquet) i imaginació (no n'hi ha)
Déu em guard de parlar del nombre de vaguistes i d'esquirols del 29-S. És la comèdia de sempre. Els d'una banda inflen el globus tant com poden i els de l'altra fan com si res no hagués passat. Tant fa. És quelcom semblant al tamany de la cigala. La quantitat no és el que en veritat importa, sinó si causa l'efecte esperat o no. Un poc més o una mica manco resulta secundari mentre hi hagi un orgasme de debó. Vull dir que, si en ZP i la seva colla de "sociatas" ineptes rectificàs, els líders dels treballadors arribarien al clímax sindical.