¿Servar la Natura si no hi ha l'home que la pugui habitar i gaudir? (Lc 18, 1-8)
El món acabarà asfixiat, diuen els entesos. Que si el forat a la capa d'ozó; que si l'efecte hivernacle ocasionat pel fum i la contaminació farà com una gran bombolla on l'aire enrarit augmentarà els graus de temperatura de la biosfera; acte seguit, el fenomen natural de la manca de pluja i la conseqüent desertització, etc. Davant aquesta hecatombe que s'apropa hom se consola pensant: "Bé, com que es tracta d'un procés que durarà cent o cent cinquanta anys, jo ja no ho veuré"; i... tan tranquils.
La història oficial
Parlàvem la setmana passada de les Milícies Urbanes de Sóller en temps de la Guerra Civil i entre els documents que comentam hi ha un quadernet que es va entregar a cada milicià en acabar-se la guerra i que no és altra cosa que la versió "oficial" dels fets. Tenc tambés entre les mans unes fotografies totalment inèdites. En una d'elles es veu una columna de presoners conduida per milicians armats i que té per teló de fons el nostre port. Una altra ens mostra els milicians fent pràctiques de tir i una tercera, un grup d'homes de la mateixa organització.
“Humà, massa humà", digué Nietzsche
Friedrich Nietzsche fou un filòsof alemany del segle XIX. La seva obra capital Així parlà zarathustra on exposà la seva famosa teoria del "superhome", producte segons ell de l'energia vital, de la voluntat del poder de l'home, de la cultura, del perfeccionament quotidià i de la pròpia superació, imbuït en la fe d'un mateix que menysprea tant el dolor propi com la debilitat de les persones i del fracàs dels altres; en definitiva, per a ell no hi ha més moral que la duresa, la força, motor que condueix l'home més enllà del bé i del mal; en contraposició total a la paraula - totalment humana - del Bon Jesús, que sempre va està costat dels cecs, dels malats, dels coixos..., enfora dels poderosos i de les autoritats tant religioses, com polítiques, tant que el mataren creuat com malfactor.
Els personatges de còmic i el menjar (III)
Fa unes setmanes ja ens endinsarem en aquesta especial vessant de la gastronomia amb els francesos Asterix i Obelix i el belga Tintin ; i com que precisament aquests dies estem de celebració ja que la sèrie de dibuixos de Hanna- Barbera Productions " Els picadedra" (en anglès The Flintstones) compleix 50 anys, reprenc aquesta entretinguda part de la gastronomia.
Agafats “in fraganti". El noms i els colors. Premis i mèrits
Duc dies amb la por al cos. D'ençà de la intervenció de la brigada antivici a Sa Botigueta tenc el sentiment que cap mallorquí pot colgar-se tranquil, sense la temença de despertar-se en un calabós de la policia. No hi ha escapatòria: qui la fa, la paga, per menuda que sigui. "El vint-i-dos!". "El trenta-cinc!". "El dotze!". I zas!, dos fornits policies prenen les entrades del local, mentre dos inspectors de joc aixequen acta del delicte i s'apoderen de les proves incriminatòries: cartrons de bingo, el bombo i les bolles numerades i -el més important- la bossa amb el botí: 232 euros! El cos del delicte. Pasta gansa, sí senyor. Tots els presents amb el DNI enmig les barres i alguns barrams que, prenent el trot, acaben per terra amb la identificació enganxada. La corrupció ha arribat als racons més insospitats de la Mallorca profunda. Qui ho havia de dir!, una honesta societat amb una trajectòria centenària transformada en un cau de desenfré i llibertinatge. Viure per veure!
Magarrufes, dopatges i tenacitat
Des de sempre he cregut i no sé si vaig encertat- no empri el "pensa malament i encertaràs"- que darrera de segons quins esports, on s'hi mouen molts doblers, l'ambició d'alguns que els practiquen, d'alguns "mànagers dels que els practiquen, de segons quins espònsors que volen resultats patents de triomfs, porta a què no es jugui net. No em refereix a què havent menjat algun tipus de carn com ha estat el cas, diuen, un renombrat ciclista hagi donat positiu al clenbuterol, anabolitzant prohibit a bastants països i encara sembla, que permès dins l'estat espanyol.