Posar-se Déu dins la butxaca? (Lc 18, 9-14)
Davant una discussió o simplement un contrast de parers sovint es tanca la qüestió dient: "-Bé, totes les idees són molt respectables"; i això és una equivocació; les persones sempre són respectables; les idees que puguin tenir, no sempre ho són. Els protagonistes de la paràbola, tenien les respectives idees sobre ells mateixos; un es sobrevalorava en excés i l'altre es minusvalorava fins a l'angoixa.
Aventures i desventures navals
Són moltes les cròniques i anècdotes que ens parlen d'un Port de Sóller molt actiu en el segle XIX i primer terç del XX. Moltes coses que hem llegit a les novel·les d'aventures eren realitat en el món dels nostres besavis i rebesavis. Fets que recorden coses que hem llegit de tota aquella colla d'autors del gènere com Emilio Salgari, Julio Verne, Jack London, Capità Marryat, etc. i ambé pel·lícules d'aquell cinema d'antany. Però eren realitats. Realitats èpiques de gent que es jugava la vida a la mar. El conjunt de tot plegat seria un entreteixit d'històries de tota mena.
Els desgavells dels governants els paga el poble
Tots els mitjans de comunicació ens parlen d'un desastre total del qual el poble en paga les conseqüències: el poble està que no pot més, els carrers del les grans ciutats amotinats amb rebel·lions més que destructives que deixen esmicolat tot quant troben el seu davant. Els diaris omplen les pàgines i els telenotícies els seus espais dient-nos els mal estar de la gent que menge el pa amb la suor del seu fronts.
Energies subtils: Els astres i la seva influència sobre nosaltres
El divendres dia 15, Santa Teresa, com activitats que entren dins el 10è aniversari de l'Escola Municipal de Música de Sóller; a la Capella de les Escolàpies, un servidor i Claudio Selleng iniciarem una xerrada. La meva part va tocar els Txacres o vòrtexs energètics coneguts fa més de tres mil anys per la Medicina Tradicional Xinesa i altres tècniques curatives i els cossos energètics, que conformen l'Aura, del que ja n'he escrit altres vegades i que el matrimoni Kirliam l'any 1939 va inventar la càmera fotogràfica Kirliam, que va poder-la captar, fent que fos reconeguda per la part oficial que rotundament la negava, davant l'evidència de la prova.
Va de rosaris i carabasses
La setmana passada parlàvem dels bunyols de les Verges com a tradició dolça del mes d'octubre, però a aquesta gustosa elaboració hi hem d'afegir, als bunyols que també es menjaven per tots sants: els rosaris i les carabasses de Halloween. Tradicions amb orígens molt distants però amb el nexe comú de la gastronomia com a comú denominador. Els rosaris, que aquests dies pengen a algunes pastisseries, són enfilalls de dolços, originàriament de fruites encarabassades o panallets, als que avui dia se li han afegit xocolata, "nubes", "gominolas" i altres llepolies. Això sí, sempre acabats amb una patena de fruita encarabassada o xocolata que culmina el rosari, imitant als rosaris religiosos. A la nostra terra, la tradició era que els padrins els regalessin als fillols, els avis als nets o els pares als fills més petits; i aquests els passejaven penjats del coll per tot el carrer.
Els embulls d'un petit país o la merda del galliner (entre la penúria i el Chanel)
De guies del nostre petit país deuen haver-ne caramulls a les llibreries i biblioteques. Tanmateix encara està per escriure la que de bon de veres pugui orientar el pacient observador de la realitat illenca, evitant que perdi de vista el camí un pic fetes les primeres passes. El que succeeix a ca nostra és mal d'entendre perquè, bàsicament, nosaltres -els illencs- som enrevessats de mena. Posem pel cas el comunicat de l'agrupació local d'UM oposant-se a la "pujada de la contribució urbana i altres impostos". Un legítim i bell propòsit que compartesc personalment, com segurament el comparteixen la immensa majoria de sollerics. És més, si pogués els abaixaria tots amb la certesa de rebre una sonada ovació del personal. La particularitat de la proposta rau en què es contradiu amb les intencions del regidor d'Hisenda, també d'UM.