L'absentisme creixent (Mt 11, 2-11)
Bé n'han passat al llarg de la història de personatges que han promès benestar als seus connaturals, tant des de la societat civil com dels grups religiosos disseminats arreu, arreu. Cada líder polític o religiós s'ha presentat al poble amb una declaració de principis sota el braç amb promeses a realitzar. I si avui trobam tantes persones decebudes, tanta gent que ja no creu en cap promesa -basta comprovar l'absentisme creixent a l'hora d'anar a votar en qualsevol comicis-, fa dos mil anys, quan el nom de Jesús començava a ser familiar, el poble també n'estava cansat de líders i profetes d'aquells que, com tots els aventurers, anuncien "duros a quatre pessetes", i a posta té sentit la pregunta que fan a Jesús entre la curiositat i l'escepticisme: ¿Sou vós el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?
Draps calents no curen la nafra profunda (Mt 1, 18-24)
Davant tants d'eslògans que bombardegen els nostres sentits i les nostres consciències augurant felicitat, pau, progrés, benestar, és com si s'intentàs anar posant draps calents sobre una nafra que no es cura així com així. I és que la nafra és prou profunda per a no quedar en la superficialitat. Curiosament, sempre amb les presses que tenim, es donen aquestes incongruències resultat d'un diàleg de sords. Per no saber fer treball d'anàlisi feim preguntes a qui no ens poden contestar; i per no saber escoltar donam solucions a preguntes que no ens fan.
Els àngels fornalutxencs
El millor regal que m'han fet en aquestes dates pre-nadalenques és donar-me la notícia del recobrament dels dos àngels que es trobaven a l'església de Fornalutx i que un mal dia foren malvenuts per quatre cèntims, com aquell que diu, quan la seva valoració actual passa dels vint-i-quatre mil euros. Es varen vendre per quatre centes pessetes cada un la dècada dels seixanta i el motiu, per a arranjaments i reformes del temple. No sé quines reformes en profunditat es degueren fer amb tan pocs doblers i si vendre uns objectes d'art que havien decorat l'església al llarg de més de tres segles valia la pena.
La blancor de la neu vesteix de blanc les festes de Nadal
Mai no m'he aturat a pensar la raó d'engalanar, durant les festes de Nadal, les nostres places, carrers i cases, amb llums acaramullats, amb neules tan espesses, amb penjarolls tan llargaruts. No sé per què, avui, ho he fet, i crec que no me faré molt lluny si hi veig la causa en poder baixar la nostra vista i estendre-la, fins a casa nostra, i veure-hi el mateix espectacle que contemplam dalt les nostres muntanyes cobertes de neu, paregudes a una nina vestida de primera comunió.
Avui va de peix (Sushi i III)
Per a finalitzar aquesta sèrie d'articles dedicats al Sushi, aquí us deixo un parell de receptes més d'aquests vistós plat.
Darreres revelacions de Wikileaks: Han obert la caixa de Pandora
Abans de posar-me a analitzar tot el que ha sortit en els documents que ha revelat aquesta pàgina Wikileaks, si m'ho permeteu voldria fer un parell d'apreciacions.
L'alarma de l'estat d'alarma (d'en Pepiño a Wikileaks amb escala a Son Sant Joan)
Espanya és un projecte d'estat fracassat i en descomposició. El caos muntat pels controladors reflecteix un desordre més estès, vell i profund. Una situació que no és recent, encara que en ZP hi contribueixi generosament. Decretar l'estat d'alarma evidencia com el govern socialista, havent superat la fase d'histèria, ha entrat en un estadi de paroxisme. Ho dic sense ser part interessada en el conflicte, ni simpatitzant de la causa i els mètodes dels controladors.
Una presentació de llibre
Haig d'agrair amb tota la cordialitat possible la presència de totes aquelles persones que acudiren a la presentació del meu darrer llibre, la qual va córrer a càrrec del poeta llucmajorer Miquel Cardell, que és també el cap de serveis informatius regionals a Ràdio Nacional d'Espanya. Entre els que m'honraren en aquell acte hi havia prou sollerics per deixar-me clar qui som i d'on som.
Vaques bojes, peixos tòxics (I)
Avui no parlaré de les vaques boges sinó del peix, un aliment molt comú però del que sabem molt poc sobre les seves procediments fins que arriba al nostre plat. Crec que ja és hora de saber la ‘presa de pèl peixetera'.
Els controladors aeris i “el corral de la Pacheca"
"Vaga encoberta"(?); "Vaga salvatge"(?), simplement "vaga"(?) doncs res d'això, i no sé, perquè ens han d'ofegar amb eufemismes els mitjans de comunicació, que semblen que o no se n'adonen o no se'n volen adonar-se. Informació o desinformació?
Receptes de festa
Per a aquesta setmana us proposo un grapat de receptes per a fer aquest dies de festa. Receptes senzilles però que ajudaran a donar un toc diferent a les vostres celebracions.
Breu assaig sobre l'ofensa (d'allò que ens hauria d'afrontar i del que no)
Setmanes enrere en Joan Castanyer Coll em dedicà una glosa arran d'un comentari sobre l'actitud de l'Església catòlica envers els escàndols sexuals que la sacsejen. Interpretava les meves paraules com una ofensa al Papa i una clara evidència de què m'havia trabucat el capet. Duc dies matxucant-me les poques neurones condretes que em queden perquè no li manca part de raó, tot i que -en realitat- l'agraviat és ell (i altres que pensen semblant) i no en Benet XVI qui, d'altra banda, poc assabentat deu estar de la meva bogeria. Així les coses no puc sinó excusar-me.