Una crida, la de Jesús, a la pietat i a la misericòrdia (Mt 4, 12-23)
Fa un any que l'opinió pública s'estremí davant la tragèdia provocada pel terratrèmol ocorregut a Haití, el país més pobre d'Amèrica llatina. Sembla però que, desprès del primer impacte emocional tot ha quedat en l'oblit i sols l'Església i algunes ONGs responsables, calladament, amb escassesa de mitjans econòmics, continuen pal·liant les conseqüències del desastre natural. Més recentment, les greus inundacions d'Austràlia o les grans esllavissades de Rio de Janeiro, i d'altres, que per la difusió diària que tenen, no cal esmentar, sembla que sols proporcionen notícies morboses als mitjans de comunicació. Aquests succeïts commocionen una multitud immensa de persones d'abast universal.
Felicitat des de la infelicitat?
Davant tantes ofertes de felicitat que proclama el món, Jesús no deixa de dir la seva. I encara que sigui la veritable felicitat, Jesús no la presenta més que com una nova oferta des de la salvaguarda de la llibertat de l'home que, mai per mai, no deixarà de respectar-la. Una oferta una mica -o molt- sorprenent si ens quedam en la primera part de la formulació: Feliços els pobres, feliços els qui estan de dol, feliços els humils, feliços els qui tenen fam i set, feliços els compassius, feliços els nets de cor, feliços els qui posen pau, feliços els perseguits. Quatre felicitats que responen a l'ésser de la persona i quatre que són conseqüència de l'estil d'actuar de la mateixa persona.
Més sobre els malnoms
Això dels malnoms és un fenòmen universal. No mancaven malnom o sobrenom als reis medievals i per tant, des del tron al servent més ínfim tothom tenia el seu malnom. Era quelcom necessari en aquells llocs on es repetia un nom de pila i un llinatge, única manera d'identificar qui era qui.
A Miquel Ferrà sobre els àngels fornalutxencs
T'ho promet, mil vegades he estat temptat de donar per acabada l'especulació sobre la "cara alegre" dels àngels fornalutxencs, ja que, de part meva, trob que són més que abastament les raons que te doní el 24 del desembre passat en el meu racó "Si pens és perquè visc", per fer-te veure la profunditat dels meus dubtes sobre la vertadera identitat dels àngels, sospitant que no són el mateixos que jo vaig vendre i que "un bon ciutadà, (que no comprenc per què ha d'amagar el seu nom, essent un regal fet a Fornalutx), pagant de la seva butxaca l'error que (jo) vaig cometre, demostrant la mala formació sobre l'art que me donà el Seminari" (en paraules teves)
Obsolescència programada o consumiu fins a morir!
El passat dia 9 de gener, devien ésser prop de les 22h, vaig poder veure un documental per TV2, que em va explicar moltes coses sobre l'economia actual i la manera del consumisme aberrant que s'ha anat generant des dels anys 20.
Anam d'aperitius
Per avui us proposo una terrina de fetges de pollastre amb una ceba confitada per al començament del menú; un petit snack o tapa per "anar fent boca". Esper que us agradi.
El vi i els seus beneficis (n'Aznar, les autonomies i els nostres ...)
"Las copas de vino que yo tengo o no tengo que beber, dejádme que las beba tranquilamente". Les sàvies paraules d'en Josemari Aznar pronunciades fa dos anys en un acte d'exaltació dels vins de la Ribera del Duero m'han fet reflexionar sobre els gens menyspreables efectes de l'alcohol en el pensament polític espanyolista.
Parlem de dos llibres
La bona nova de la setmana passada va ser la presentació del darrer llibre de Pere Serra, concretament el que duu el títol Juli Ramis a Can Prunera i on l'autor fa destrament una síntesi de memòria, anècdota, crítica i comentari.
Vaques bojes, peixos tòxics (i III)
Ja per últim, fer un esment sobre un tipus d'aliment que prenem molt sovint en amanides i en entrepans: el peix en llauna.
2011, un any de pinyol vermell
D'ençà que començà aquest any i encara no hem passat ni un mes, sembla que el món pareix una olla de grills.
Dos blogs de cuina
Ja fa unes setmanes que us don l'adressa del blog de cuina d'aquesta secció però encara no us l'havia presentat de forma oficial. Cuinant.blog ve a complimentar l'oferta de la web cuinant.com amb un caire més personal i directe ; el trobareu a la següent adressa web:
La ruta de les clavagueres (na Julve, el PP, na Jesusa i els Maulets). O caixa o faixa!
De seguir així les coses la Fiscalia Anticorrupció esgotarà el repertori d'expressions per batiar les operacions judicials contra els xoriços aficats en política. Quan s'anomena "operació clavaguera" una actuació al departament de Medi Ambient del Consell per irregularitats en la facturació de la recollida del fems, enlloc de dir-ne "operació abocador" o "operació deixalla", és que els fiscals ja s'han polit el diccionari sencer. És cert, emperò, que aquest últim (?) cas de corrupció ens mena a les "clavagueres" del poder, encara que sense aportar novetats en un paisatge prou conegut. Canvien els personatges, les figures, però el panorama segueix essent el de sempre, un dia amb actors del PP, l'altre amb els de la colla d'UM.