Els qui caramullen el pa de demà, lleven als pobres el pa d'avui (Mt 6,24-34)
Hi ha dos mots que aparentment perquè s'assemblen es poden confondre; són la utopia i l'ideal. La utopia és allò que és irrealitzable i l'ideal és l'objectiu cap a on hom dirigeix els seus esforços per tal d'aconseguir allò que és factible; uns aconseguiran el 100%, altres el 80, o el 50, segons l'esforç i la tenacitat que hi posaran en la seva consecució. Tan desgraciat és aquell que somia utopies com el qui ha descartat ideals en la seva vida.
Un projecte de vida no es pot fer sobre la superficialitat (Mt 7, 21-27)
Adesiara ens corprenen imatges de devastacions produïdes per pluges torrencials, cops de mar o desbordaments de rius i rieres. Devastacions que afecten primordialment a l'ensorrament i destrucció d'habitatges de gent humil i senzilla. Gairebé aquests fenòmens naturals mai afecten a vivendes de luxe, sumptuoses; d'aquelles que formen part de conjunts residencials edificats a les parts altes de les ciutats, entre altres coses per gaudir d'una visió panoràmica del mar, la ciutat o de la proximitat d'un bosc o pinar. Gaudir de la Natura és un valor afegit per els que tenen més poder adquisitiu.
Caracas: 1940
Repassant arxius haig de comprovar una vegada més que la història es fa sobre els papers i dins els papers. Els documents parlen i no canvien, com el cervell humà, de parer parer amb el pas dels anys. Així i tot, pensem, que com la memòria oral, els papers són també subjectius, és a dir, ens apropen a la realitat però no són la realitat.
Sóller i Fornalutx ja pensen quin batle elegir
Sí, a dues passes tenim el privilegi de poder elegir democràticament el qui volem que regeixi, cada u en el seu, el nostre batlle.
“Azúcar con amor" (I)
Per a la jornada gastronòmica d'avui i de les properes setmanes, comptam amb la col·laboració de Conchin Requena Martínez, bloguera i pastissera per devoció. Cochín, d'ençà de l'any 2009 ens mostra les seves creacions al blog http://www.azucarconamor.es/; tota una experiència dolça que us convido a visitar.
Les hordes de Francisco Camps i la llibertat d'expressió
El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps (m'estalvio lo de senyor, ja que de porcs i de senyors s'ha de venir de casta) acaba de fer ell i la seva camarilla una mostra despòtica, antidemocràtica, i en contra de la llibertat d'expressió, no tan sols a un gran nombre de ciutadans i ciutadanes del País Valencià ( malgrat a alguns els cogui el toponímic), tancant les emissions de TV3. Ho duia perseguint, com una espècie d'obsessió malaltissa des fa bastant estona i ho ha aconseguit. Dir que es perden batalles com aquesta, però no la guerra.
Breu recorregut pel bestiari polític solleric (campi qui pugui)
Tenim entreteniment assegurat per mesos. El bestiari polític local s'ha posat a la caça i captura dels votants indecisos que, per mal o per pitjor, són qui decideixen unes eleccions. Caldrà espavilar per destriar el blat de la palla, la veritat de la mentida, el seny de la insensatesa ... , perquè -com canta en Biel Majoral- "tot se pasta" i el decurs dels dies aportarà més confusió que claretat.
Un poeta oblidat
He llegit, o millor diria, he rellegit, la novel·la Svengali, de George du Maurier i a poques obres com aquesta hi ha una vista de conjunt de l'ambient de França i de París de començaments del segle passat, quan la capital francesa ja era la capital de l'art i artistes de tot el món hi anaven per tal d'aprendre les tendències de cada moment.
Menjada de tarro
Doncs sí, parlem de menjades de tarro mentals que ens deixen a tots absorts i dormits per creure només el que està ‘científicament provat', el que ens diu el nostre metge de capçalera, el nostre capellà, el nostre professor de ioga o el nostre mestre. Tots busquem la resposta dels nostres mals fora per a què un ‘gurú', ens els solucioni.
Escola, educació, transmissió de coneixements i de saviesa
Quan surti publicat aquest article, farà dues setmanes que s'haurà realitzat la concentració organitzada per APIMA C.P TRES MARJADES (Associació de pares i mares dels alumnes de "Ses Marjades) sol·licitant a les autoritats pertinents, que aquesta escoleta i la de l'Horta (escoletes infantils unitàries) tinguin continuïtat i no les tanquin com pretenen fer. Han passat moltes coses, inclusiu una proposició no de llei al Parlament de les Illes Balears per part d'un partit polític perquè no es tanquin i a més siguin subsanades algunes carències: menjador, sala de psicomotricitat.
“Azúcar con amor" (II)
La setmana passada vérem un del seus pastissos la " IPAD TARTA" . Doncs avui en coneixerem la seva elaboració: la base del pastís és el bescuit MSC, farcit amb crema de formatge i decorat amb fondant totes tres receptes molt aptes per fer aquest i qualsevol pastís .
De com la Mare de Déu es deia Joana i altres històries inversemblants
Hi ha qui diu que Maria, la mare de Jesús, havia nom Joana, ... Miquela, ... o Margalida, fins i tot. El pitjor d'aquesta afirmació no és només la seva falsetat, sinó que algú sigui capaç d'empassar-se-la, creure's que és certa. Si fa, no fa, com qui pugui beure's el comunicat d'Entesa per Sóller per justificar que es presenta en solitari als propers comicis locals. Seguesc relativament de prop el procés de formació d'una única candidatura d'esquerra a Sóller i, havent llegit l'esmentat escrit, em sent un poc preocupat pel rumb emprès per l'agrupació local del partit d'en Biel Huguet. És més, semblen dues forces completament diferents i, en el fons, molt possiblement ho siguin.