La tradició sollerica en el cultiu de cítrics, taronges i llimones, és proverbial i, segons autoritzats estudis històrics es remunta, al menys, al segle XIV. La Vall de Sóller és coneguda arreu d'Europa com la Vall dels Tarongers, sobretot des de que a mitjans del segle XVIII els preuats fruits es comenssacin a exportar al continent, exportació que no finalitzà fins ben avançat el segle XX. Josep Oliver, gerent de la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu de Sóller, parla aquesta setmana al Sóller de la problemàtica actual de la producció de cítrics a la Vall. Una problemàtica que la Cooperativa s'esforça, dia a dia, en resoldre. Oliver admet que la taronja sollerica passa per una crisi i creu que s'ha de fer alguna cosa per solucionar un problema que, en paraules seves, no és només agrari sinó també medioambiental i que afecta directament la imatge de la Vall de Sóller i per tant el turisme. Oliver creu que 'si el pagès no rep una compensació, la taronja pot arribar a desaparèixer de la Vall. Quan parlam de compensacions no vull dir exactament —subvencions— sinó simplement que els responsables aportassin aquelles 25 o 30 pessetes per quilo, que és la diferència de cost de producció que té la taronja sollerica enfront a la del Pla. Això representaria menys de 30 milions de pessetes, suposant una producció anual aproximadament un milió de quilograms'.