Setmanari d'informació local - 138 anys

La ruta de Pedra en Sec compleix més de dues dècades d’existència

MALLORCA. AGRICULTURA. CAMINOS DEL ACEITE DE OLIVA. La Serra de Tramuntana conserva las evidencias de lo que fue una de sus actividades económicas más importantes. MAS FOTOS EN EL DISCO DEL 11-04-2016 | L. LARREY

La ruta de Pedra en Sec ha complit 22 anys d’existència. Des que el Consell aprovà la seva creació, la coneguda GR 221 s’ha convertit en un dels reclams de turisme alternatiu i per als senderistes que visiten Sóller i els municipis dels voltants.

Pel que fa a Sóller, el municipi compta amb un total de 85 camins declarats públics, que si bé no tots estan dins la ruta homologada i senyalitzada, alguns d’ells sí que formen part del recorregut que abraça la Serra de Tramuntana i que té un recorregut previst de més de 300 quilòmetres. És el cas del camí vell de Deià; la continuació cap al refugi de Muleta; des d’allà fins al camí de Son Sales. També un tram passa per la plaça en direcció cap a Fornalutx, pel camí de s’Ermita i cap a Biniaraix per seguir cap el barranc i arribar a l’Ofre. La GR 221 és un eix principal que uneix la Serra de punta a punta i en alguns pobles hi ha alguna variant. En el cas de Sóller n’hi ha una que va cap a Bàlitx i sa Costera.

BINIARAIX - EL CAOS CIRCULATORIO DE BINIARAIX CRECE CON EL CORONAVIRUS.

El Pla Territorial de Mallorca, de 2002, ja incorporà la Ruta de Pedra en Sec al seu contingut i el 2015 s’aprovà per al recorregut el seu pla especial d’ordenació i protecció, d’obligat compliment. Des que el Consell decidí la creació de la Ruta de Pedra en sec l’any 1999, el municipi de Sóller hi està molt present i lligat al projecte. Per exemple, va ser al municipi on va néixer l’escola de margers, que posteriorment assumí el Consell als anys 80. L’escola es dedicà a restaurar els camins de ferradura, entre ells el Barranc de Biniaraix, i a poc a poc va seguir en altres indrets de la Serra.

Val a dir que la implantació de la GR 221 ha estat qualificada d’èxit. De fet per a la comarca ha estat un projecte important, en tant que ha permès la desestacionalització i ha aconseguit un públic i un turisme fidel que té prou interès per la muntanya i el medi ambient. No es poden quantificar el nombre de visitants que han passat per aquests senders, però ha anat guanyant adeptes, sobretot després del confinament a l’inici de la pandèmia.

Al voltant dels camins, hi ha també tota una tasca del Consell de recuperar l’entorn ambiental i el patrimoni etnològic. A més, de completar la GR, la qual no està acabada. Hi ha trams que no són part del Consell i per tant no es poden senyalitzar com a GR 221 i en alguns casos duen a una confrontació amb els propietaris. El director insular indica que «negociar cessions amb els propietaris és poc viable, ja que generalment es mostren reticents a això i seria etern. Una lluita judicial per demostrar la titularitat pública d’aquests trams es pot allargar durant anys i anys, per això optem per les expropiacions. Actualment estem en el procés d’expropiació del tram entre la Trapa i el mirador Josep Sastre, a Andratx».

Un altre tram que queda per incloure és el que va entre Esporles i Deià. Dins aquest hi ha propietats públiques com la Comuna de Valldemossa, Els Cairats i el Camí de s’Arxiduc, però queden moltes finques privades.Per donar més protecció a la ruta, en el seu traçat, als usos permesos i tenir una normativa clara per aplicar, el Consell aprovà el 17 de juny de 2015 un pla especial de la Ruta de Pedra en Sec que regula les competències així com també la protecció del camí i els elements pròxims com marges, fonts de mina, cases de neu, etc.

Podeu llegir la resta del reportatge a l'edició en paper.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.