Toni Burgos Oliver (Sóller, 1943) és el padrí de les XVI Fira de la Taronja i l’encarregat de pronunciar el pregó d’un esdeveniment que impulsà ell mateix. Jubilat des de fa 13 anys, tota la vida ha fet de pagès, un ofici que li ha encantat i que no ha deixat del tot. A part d’això és un gran aficionat als esports, concretament del futbol on passà quasi 40 anys dins la directiva del CF Sóller.

-Què pensàreu quan vos van anomenar padrí de la Fira de la Taronja d’enguany?

-Em va venir de nou, però estic content que hagin pensat amb mi. L’any passat ho va ser na Llucia Oliver i durant el seu discurs em va anomenar. Supòs que d’aquí sorgí la idea. Durant els meus anys a la política ella havia estat sempre al meu costat quan vaig inventar o posar en marxa la Fira de la Taronja i gràcies a ella i a d’altres persones que me van ajudar va seguir endavant aquesta iniciativa.

-Vareu ser, per tant, l’impulsor de la I Fira de la Taronja?

-Exacte. Quan estava dins política, juntament amb els encarregats de la part d’agricultura del partit ho vaig proposar a alguns companys i m’ajudaren, i d’això ara fa 16 anys. Després vaig participar els següents 3 anys, però la primera edició es podria dir que va ser un invent meu.

-Així, també vos heu dedicat a la política?

-Sí. Durant els meus anys com a directiu del CF Sóller em van venir a demanar si volia dedicar-me a la política. Vaig ser regidor per l’antiga Unió Mallorquina durant 5 anys amb Bel Alcover. Gràcies a ella vaig poder fer moltes coses per Sóller, entre elles organitzar aquesta fira dedicada als cítrics.

-Com va ser la primera edició. Va tenir el mateix format que l’actual?

-No. Demanàrem al Consell que ens aconseguís paradetes i ens en van donar vint-i-cinc i s’ompliren totes. Això es muntà a plaça amb pastissers procedents de tota Mallorca, però amb la condició que el seu producte dugués taronja o llimona. Va ser tot un èxit.

-Idò deveu estar content de veure que la iniciativa s’ha mantingut?

-Molt. El fet important és que la fira ha continuat. Tot i que amb la pandèmia quasi desapareix, s’ha mantingut i veig que els polítics i les entitats organitzadores la segueixen i per jo és la satisfacció més gran que tenc.

-El format, però, ha canviat bastant.

-Sí. En principi vam començar un dia a plaça, amb un parell de paradetes. Ara, a part de promocionar els cítrics, la fira es concentra amb dos dies i s’ha ampliat amb les jornades gastronòmiques. Això no hi era, però estic content que el sector de la restauració s’hi hagi implicat elaborant uns menús exquisits. El que és important és que la fira vagi progressant, d’una manera o d’una altra.

-Ja teniu preparat el discurs de demà?

-Sí, he tengut temps de preparar-lo i l’he fet llarg, però no vull avançar res, perquè vull que sigui una sorpresa.

-Teniu res a reivindicar cap al sector que representau?

-Moltes coses. Els pagesos sempre hem hagut de dependre de molts factors i ‘miram enlaire’ perquè depenem del temps. Però estic content perquè veig que actualment hi ha gent jove que s’hi dedica i que s’anima a fer feina al camp, ja que és un ofici com un altre. També veig que es ressembren molts horts de bell nou a Sóller i això sempre és d’admirar.

-Trobau que és necessari una fira per consumir i promocionar els cítrics?

-Sí, de fet d’aquí va sortir la idea. A Sóller tenim la taronja canoneta, per exemple, una taronja que només es fa aquí perquè a altres llocs s’ha intentat cultivar, però no ha anat gaire bé. Productes com aquests, s’han de promocionar.

-Quines altres activitats es podrien ampliar?

-Per exemple, es podria implicar a les escoles amb un concurs de redacció a partir de les taronges i amb un petit premi.

-S’ha discutit en moltes ocasions quina és la millor època per fer la Fira. Quan és el millor temps?

-La millor temporada és el mes d’abril. És quan hi ha la plena de la taronja canoneta, perquè més endavant hi ha altres varietats, però no són tan bones per fer suc. Així i tot el mes de maig seria quan hi ha més varietats, però està massa a prop de la Fira i el Firó.

-Com així és més protagonista la taronja que la llimona?

-El primer cartell de la fira posava el nom dels dos cítrics: la taronja i la llimona, però aquí sembla que la llimona no té tanta acollida. Per sort l’exportació ens ha salvat la collita. En canvi, de taronja en duen de per tot. Això ho vaig denunciar en una ocasió, perquè no hi ha dret que perdem la nostra taronja enfront de la de defora.

-No creieu, però que la gent ara valora més el producte d’aquí?

-Si no ho fan, ho haurien de fer. Primer s’hauria de consumir el que tenim a les Illes i després dur de fora el que faci falta, però primer ‘lo nostro’. Si no, recorda el que va passar a l’inici de la pandèmia, quan tot s’aturà i la feina i el producte del pagès local va ser molt necessari. Per això se l’hauria de valorar una mica més.