Pere Antoni Rullan (Sóller, 1986), Biel Sampol (Sóller, 1987) i Joan Rullan (Sóller, 1982) són amics d’ençà de fa un bon grapat d’anys i formen un grup amb molta gràcia que captiva als teleespectadors amb la seva burreria i ganes d’entreteniment. En aquesta entrevista expliquen la seva experiència en el concurs ‘Jo en sé + que tu’ que s’emet cada vespre a IB3 televisió i en el qual estan demostrant gran talent per estar davant càmeres.

-Estau a prop de batre rècord de permanència al programa. Quin és el truc?
-Ser autèntics, anar amb molta burreria i sobretot amb poca pressió. S’ha de dir també que una de les coses que ens va millor és la rapidesa amb la qual en Biel pitja el botó i ens dona l’oportunitat de respondre sempre els primers.

-Com sorgí la idea de participar?
-Una de les nostres mares patí una malaltia i durant aquest temps, gaudia molt de mirar programes d’aquest estil. Amb la intenció de fer-la contenta, ens apuntàrem. Per desgràcia, no arribàrem a temps perquè ella ho pogués veure. Tot i això, hem volgut continuar participant i ens ho sentim com a una espècie d’homenatge cap a ella.

-Estau tenint molt d’èxit. Com descrivíreu la vostra experiència al programa?
-Sí, fins i tot ens han comentat que l’audiència ha apujat i estam gratament sorpresos. La veritat és que és una experiència molt divertida en què hem rigut molt, ens hem enriquit tant a escala personal com en l’àmbit formatiu i on sobretot destacaríem positivament la gran quantitat de gent que hem conegut.

-Estau tenint molta repercussió a les xarxes. Com ho duis?
-La veritat és que sí. De fet, ens sorprèn moltíssim que la gent ens reconeix pel carrer i, fins i tot, ens demanen fotos.

-Es fa algun tipus de càsting previ?
-Sí, és una prova senzilla que val la pena de passar per després participar en el programa. De fet, animam tothom que s’hi presenti.

-Aprofitant el programa, heu donat visibilitat a tres associacions de malalties rares. Què ens podeu explicar d’aquesta iniciativa?
-Tot va començar quan la cosina del presentador del programa, amb la qual hem coincidit diverses vegades i ens hem fet amics, ens va explicar que és mare d’un nin que morí sense diagnòstic. A partir d’aquí decidírem que era important donar visibilitat i també doblers a les associacions que promouen les investigacions en aquest camp. En el nostre cas hem fet una petita aportació econòmica d’una part dels doblers guanyats al programa a les associacions: Duchenne Parent Project España; Asociación Enfermos de Patología Mitocondrial (AEPMI); i Muévete por los que no pueden.

-Quants de doblers acumulats duis?
-Devers 16.000 euros, però l’objectiu principal és arribar a agafar el pot que ara mateix ascendeix a devers 55.000 euros.

-Sabeu a què voleu destinar allò que guanyeu?
-Viatjar no perquè vivim al millor lloc del món. Estam pensant muntar una productora i treure ‘Jo en sé + que tu’ de la programació televisiva actual. És broma (diuen rient). En realitat cadascun té els seus projectes personals i professions, ja que som autònoms i ens aniran bé per invertir en les nostres empreses i idees.

-Us heu preparat d’alguna manera per participar?
-De primeres, no. De fet, fou tot molt espontani. A en Biel el reclutàrem durant una partida de truc a sa Taverneta el primer dia que anàrem a gravar. Ara bé, un cop hem vist la dinàmica del programa, sí que hem hagut de començar a estudiar. De fet, és el primer pic en les nostres vides que ho feim ha, ha, ha!

-Havíeu participat mai a qualque altre programa televisiu?
-En Joan sí, al programa Scrabble que emetia IB3 deu fer fa devers 12 o 13 anys.

-Considerau que és un concurs complicat?
-No, en termes generals, no. Però sí que té certa dificultat. Per exemple, les preguntes finals són punyeteres. És un concurs per estar relaxat i al final és un programa d’entreteniment.

-Com és la vostra relació amb el presentador David Ordinas?
-En David és una estrella que no deixa que ningú s’atraqui a ell i no el podem veure. Va, torna a ser broma (continuen rient). Hem creat un vincle molt proper i no el deixen venir amb nosaltres tant com voldríem. Tant ell com la resta de l’equip ho fan tot molt fàcil i ens hem sentit molt ben acollits. De fet, sovint ens hem vist fora del programa.

-Destacaríeu la participació de qualque altre grup o concursant en concret?
-En general podem dir ben tranquils que amb les més de 100 persones amb les quals hem coincidit, hem fet amistat. Tenim molt bons records de tots.

-Per què ‘Cool The Suck’?
-Cercàvem un nom que tengués doble sentit en anglès i en català i a darrera hora ens vengué l’enginy de cool the suck. És un nom que dona molt de joc i ens agrada, però tampoc té un significat més enllà.

-Us han proposat participar en altres programes?
-No, de moment no.