Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 137 anys

«Ara ens demanen fotos pel carrer»

Els tres participants s’han fet camisetes amb el nom del grup amb què participen al programa.

Aina Borràs

Pere Antoni Rullan (Sóller, 1986), Biel Sampol (Sóller, 1987) i Joan Rullan (Sóller, 1982) són amics d’ençà de fa un bon grapat d’anys i formen un grup amb molta gràcia que captiva als teleespectadors amb la seva burreria i ganes d’entreteniment. En aquesta entrevista expliquen la seva experiència en el concurs ‘Jo en sé + que tu’ que s’emet cada vespre a IB3 televisió i en el qual estan demostrant gran talent per estar davant càmeres.

-Estau a prop de batre rècord de permanència al programa. Quin és el truc?
-Ser autèntics, anar amb molta burreria i sobretot amb poca pressió. S’ha de dir també que una de les coses que ens va millor és la rapidesa amb la qual en Biel pitja el botó i ens dona l’oportunitat de respondre sempre els primers.

-Com sorgí la idea de participar?
-Una de les nostres mares patí una malaltia i durant aquest temps, gaudia molt de mirar programes d’aquest estil. Amb la intenció de fer-la contenta, ens apuntàrem. Per desgràcia, no arribàrem a temps perquè ella ho pogués veure. Tot i això, hem volgut continuar participant i ens ho sentim com a una espècie d’homenatge cap a ella.

-Estau tenint molt d’èxit. Com descrivíreu la vostra experiència al programa?
-Sí, fins i tot ens han comentat que l’audiència ha apujat i estam gratament sorpresos. La veritat és que és una experiència molt divertida en què hem rigut molt, ens hem enriquit tant a escala personal com en l’àmbit formatiu i on sobretot destacaríem positivament la gran quantitat de gent que hem conegut.

-Estau tenint molta repercussió a les xarxes. Com ho duis?
-La veritat és que sí. De fet, ens sorprèn moltíssim que la gent ens reconeix pel carrer i, fins i tot, ens demanen fotos.

-Es fa algun tipus de càsting previ?
-Sí, és una prova senzilla que val la pena de passar per després participar en el programa. De fet, animam tothom que s’hi presenti.

-Aprofitant el programa, heu donat visibilitat a tres associacions de malalties rares. Què ens podeu explicar d’aquesta iniciativa?
-Tot va començar quan la cosina del presentador del programa, amb la qual hem coincidit diverses vegades i ens hem fet amics, ens va explicar que és mare d’un nin que morí sense diagnòstic. A partir d’aquí decidírem que era important donar visibilitat i també doblers a les associacions que promouen les investigacions en aquest camp. En el nostre cas hem fet una petita aportació econòmica d’una part dels doblers guanyats al programa a les associacions: Duchenne Parent Project España; Asociación Enfermos de Patología Mitocondrial (AEPMI); i Muévete por los que no pueden.

-Quants de doblers acumulats duis?
-Devers 16.000 euros, però l’objectiu principal és arribar a agafar el pot que ara mateix ascendeix a devers 55.000 euros.

-Sabeu a què voleu destinar allò que guanyeu?
-Viatjar no perquè vivim al millor lloc del món. Estam pensant muntar una productora i treure ‘Jo en sé + que tu’ de la programació televisiva actual. És broma (diuen rient). En realitat cadascun té els seus projectes personals i professions, ja que som autònoms i ens aniran bé per invertir en les nostres empreses i idees.

-Us heu preparat d’alguna manera per participar?
-De primeres, no. De fet, fou tot molt espontani. A en Biel el reclutàrem durant una partida de truc a sa Taverneta el primer dia que anàrem a gravar. Ara bé, un cop hem vist la dinàmica del programa, sí que hem hagut de començar a estudiar. De fet, és el primer pic en les nostres vides que ho feim ha, ha, ha!

-Havíeu participat mai a qualque altre programa televisiu?
-En Joan sí, al programa Scrabble que emetia IB3 deu fer fa devers 12 o 13 anys.

-Considerau que és un concurs complicat?
-No, en termes generals, no. Però sí que té certa dificultat. Per exemple, les preguntes finals són punyeteres. És un concurs per estar relaxat i al final és un programa d’entreteniment.

-Com és la vostra relació amb el presentador David Ordinas?
-En David és una estrella que no deixa que ningú s’atraqui a ell i no el podem veure. Va, torna a ser broma (continuen rient). Hem creat un vincle molt proper i no el deixen venir amb nosaltres tant com voldríem. Tant ell com la resta de l’equip ho fan tot molt fàcil i ens hem sentit molt ben acollits. De fet, sovint ens hem vist fora del programa.

-Destacaríeu la participació de qualque altre grup o concursant en concret?
-En general podem dir ben tranquils que amb les més de 100 persones amb les quals hem coincidit, hem fet amistat. Tenim molt bons records de tots.

-Per què ‘Cool The Suck’?
-Cercàvem un nom que tengués doble sentit en anglès i en català i a darrera hora ens vengué l’enginy de cool the suck. És un nom que dona molt de joc i ens agrada, però tampoc té un significat més enllà.

-Us han proposat participar en altres programes?
-No, de moment no.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.