Avui és el Dia Internacional de les persones amb mobilitat reduïda. Amb motiu de la celebració d’aquest dia coneixem la realitat de com es poden moure alguns veïns sollerics per la ciutat. Constaten que les barreres arquitectòniques són una realitat al municipi. Els tradicionals carrers, les estretes voravies o el mal estat de les voravies més àmplies del municipi són alguns dels grans problemes als quals han de fer front cada dia els perjudicats, tal com afirmen.

Cert és que durant els darrers anys s’han duit a terme avanços importants al municipi per tal de facilitar la mobilitat a les persones afectades. Alguns d’aquests avanços poden ser la instal·lació de rampes i accessos en condicions a entitats rellevants del municipi, com poden ser les escoles, l’Ajuntament o el Centre de Salut, per exemple. I cert és també que els carrers empedrats i les estretes voravies formen part de la identitat de Sóller des de fa molts anys, i, per tant, es converteixen en un factor complicat de modificar.

Però hi ha altres aspectes que es podrien millorar i que no ho fan, per molt que ho sol·licitin les persones amb mobilitat reduïda. Per exemple, hi ha voravies àmplies com pot ser la del Carrer Cetre, que es troba en males condicions, culpa de les quals als perjudicats se’ls fa impossible poder transitar-hi en condicions. També ens trobam a Sóller amb un alt nombre de comerços, restaurants o bars que no compten amb les condicions necessàries perquè els afectats hi puguin accedir degudament. Per culpa d’aquest factor, moltes d’aquestes persones asseguren que decideixen ni acudir a segons quins comerços o restaurants.

Les persones amb mobilitat reduïda són conscients que durant els darrers anys s’estan produint avanços per a facilitar el seu desplaçament i per instaurar la inclusivitat, però opinen que encara hi ha molta feina per fer. Constantment es senten ignorats per les peticions que realitzen, tal com afirmen.

Maria Àngela Santos Mairata, mare de Pau Jaume Santos, el qual pateix la distròfia muscular de Duchenne, explica que Sóller té «moltes dificultats» per al desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda. «Som conscients que és un poble amb molta història i amb carrers i voravies típics d’una època passada caracteritzats pels empedrats o la seva estreta, però avui en dia als perjudicats i les seves famílies ens produeixen un greu problema». «Sabem i veim que les coses van millorant, però sempre voldríem que tot es fes més aviat», assenyala mentre recorda que «anar amb cadira de rodes és una dificultat amb què et trobes molts d’obstacles diàriament». «Per a nosaltres és una lluita constant, et passes la vida anant a sol·licitar canvis que, per desgràcia, no arriben o tarden molt a arribar», assegura. A més, afegeix que «el meu fill Pau ha optat en moltes ocasions per no anar a segons quines bandes perquè sap que es trobarà amb molts d’obstacles. A Sóller hi ha moltíssima feina per fer encara», emfatitza.

Per altra banda, Margalida Serrano Ribot va amb cadira de rodes. Serrano opina que «a Sóller la nostra mobilitat es fa molt complicada. Comprenc que no es modifiquin segons quins carrers típics empedrats i voravies estretes que tenen molta història, però el que em pareix vergonyós és que hi hagi voravies àmplies per les quals se’m faci molt complicat transitar». «Per exemple, les voravies del carrer Cetre, per les quals em veig obligada a passar diàriament, estan en molt mal estat. Cada dia em trobo amb clots o rajoles rompudes que em dificulten el pas per aquesta voravia», assegura. A més, afirma que «també em pareix ridícul que no es controlin els cotxes que aparquen al carril bici de la Carretera Desviament, pels quals tampoc puc passar degudament». Finalment, explica que «a molts de comerços de Sóller no hi puc ni accedir, perquè no estan correctament adaptats. En definitiva, aquests i molts altres exemples confirmen que, per moltes queixes que posem, no ens fan cas».

Rafel Marquès, col·laborador de la Creu Roja a Sóller, afirma que «nosaltres ens dedicam a ajudar a les persones que ho necessiten. Normalment, duim la gent amb un vehicle adaptat a on ho sol·licitin. Però si els hem de moure per Sóller, ens trobam sempre amb obstacles. Per exemple, creuar per la Plaça és un impossible, tot està ple de clots». A més afegeix que «per natura no hi ha comoditats al poble per a les persones amb mobilitat reduïda».

Finalment, Carla Vivas, que empra un cotxet per portar el seu infant per Sóller, explica que «és cert que les entitats com l’Ajuntament o el Centre de Salut estan ben adaptades, però molts altres llocs no ho estan». Posa com exemple, accedir als banys de tots els bars de Plaça on «has de pujar o baixar escales. A més, pràcticament cap d’ells disposen de banys per a minusvàlids, que són els que s’usen com a canviadors dels infants».