Després de vuit anys a l’Illa on treballà a l’hosteleria, l’educadora social gallega Sara Fernández (Santiago de Compostela, 1987) creà al mes de gener amb un grup de companyes La Impostora Radio, una emisora alternativa per internet radicada a Sóller amb la intenció de dinamitzar l’escena radiofònica sollerica . Si bé encara no es pot sintonitzar en les freqüències tradicionals, sí que es poden trobar els programes en format podcast a Internet. Feminisme, migracions, música i política són alguns dels ingredients que conformen la graella d’aquesta emisora amb vocació de col·lectiu social i que està oberta a ciutadans inquiets per explorar el món de la ràdio, crear sinèrgies i convidar a reflexionar sobre la societat a la qual vivim.

-Com va nèixer La Impostora?
-A la meva ciutat, Santiago, feia ràdio de manera amateur i un dia un pic ja a Mallorca parlava amb un grup d’amigues amb les que compartíem aquesta afició i vàrem decidir crear un espai radiofònic a Sóller perquè sabíem que no n’hi havia. La nostra idea inicial era que fos amb emisora però sabíem que era car i complicat trobar una freqüència, així que decidírem generar podcasts. Per això ens deim la ‘no-ràdio’ perquè no som una ràdio convencional però sí que volem tenir una estructura com si fossim un mitjà convencional tenint una graella amb una sèrie de programes i generar des de la ràdio un espai de comunitat fora dels mitjans generalistes on hi cabem tots i totes.

-Com definiria La Impostora?
-Per ara som una associació sense ànim de lucre. Som un espai obert a qualsevol persona que tengui inquietut en locutar, ajudar a la part tècnica, xarxes socials o l’organització. També és un espai d’aprenentatge on entre tots aprenem com gravar, com es penja un podcast ja que no sabíem res. Ho hem anat aprenent en aquest darrer mig any.

-Quanta gent conforma el col·lectiu?
-Som unes disset persones. Ens deim La Impostora perquè no hi ha cap periodista (riuen). Mentida, n’hi ha una. Ens agrada comunicar, generar contingut i compartir-ho.

-Qui escolti la vostra ràdio quins continguts trobarà?
-Tenim un poc de tot. Tenim penjats sis programes i un parell més a l’espera de pensar-se. El programa que faig jo es diu El Polvorín és musical i investiga diferents accions culturals arreu del món i gent que ens interessa i ho vinculam amb la música. Després està El Fárrago que són històries ficcionades de gent de Sóller que el locutor ficciona. També trobam El Psicobar, un programa d’entrevistes des d’un punt de vista terapèutic no professional on la gent conta la seva experiència de vida, com se sent davant determinades situacions... Per altra altra tenim La abuela de lejos, un espai de experiències d’inmigració, gent que ha vingut a Sóller i investigar com ha vingut aquí, com es sent... Ens pareix molt interessant rescatar aquesta part. També hi ha un espai en aquest mateix programa. Un altre programa que tenim és La madre del cordero, un programa que començà com un repte per explicar en deu minuts un concepte, frase feta o expressió en un codi més humorístic o de ‘cachondeo’. Cercam definicions a Google o Wikipedia i feim comentaris en base a això. A més, en tenim un parell que encara no han sortit ja que estan en procés de creació.

-Creis que Sóller necessita més projectes com el vostre?
-Sí, mai n’hi ha suficients. Ara pareix que hi ha molta activació per part de grups de joves com Vitamina C i altres que estan impulsant fent coses. Hi havia la necessitat d’agrupar-se i fer coses en col·lectivitat i apropant-se a la cultura. La nostra asociació no només és una ràdio, que en realitat és el que més ens agrada, sinó també volem obrir la possibilitat de generar espais de dinamització cultural. Oferir projectes alternatius al que ofereix l’ Administració; que la programació cultural no estigui restringida o condicionada a l’Administració. Voldríem, entre altres projectes, organitzar concerts i altres espais que creim que fan falta a la gent del poble que viu tot l’any aquí.

-S’ha apropat molta gent interessant-se pel vostre projecte?
-Estam quasi arrancant. Per això, el proper dissabte, dia 3 de desembre, al matí serem a la plaça del mercat amb la idea de fer un poc de difussió i apropant-nos a la gent per a que ens coneguin i sabin el que som.Encara estam en una etapa de difussió. Els qui vàrem iniciar el projecte fa temps que estam treballant amb això però ens agradaria que més gent d’aquí s’hi involucrés i el projecte creixés. Però per això necessitam un poc més de difussió, esser més presents al carrer.

-Quins referents teniu en el món de la ràdio col·lectiva?
-La nostra intenció és, a partir de gener, unir-nos a la Red de Medios Comunitarios de España que és una xarxa que promociona els mitjans de comunicació alternatius per a la ciutadania i el poble. Tornant a la pregunta, Ràdio Vallekas és una ràdio que ha funcionat molt durant el temps i una experiència fantàstica per a molta gent. Jo, personalment, tenc altres referents però són de la ràdio convencional com Javier Gallego de ‘Carne Cruda’. M’agrada molt el que fa i el seu format em pareix molt interessant. També sóc molt ‘fan’ de Manolo Fernández que fa el programa de Radio3 ‘Toma 1’, que és un programa de música country.