Des de petita, a casa d’Eugènia Canyellas (Sóller, 1968) s’ha viscut de manera molt intensa la música i la fe catòlica. És per això que l’any 1992 organitzà per primera vegada amb les seves germanes Marilén i Cati Eva, el Festival de Nadales que avui en dia té el nom de Maria Rosa. Aquest esdeveniment, que es durà a terme a l’església de Sant Bartomeu el proper 17 de desembre, serà una ocasió per escoltar tonades tradicionals i alguna de pròpia. La professora de l’institut Guillem Colom Casasnoves i també teòloga, rememora els orígens i lamenta que el catolicisme s’hagi convertit en un «tabú». El Grup Sibil·la també representarà la lectura dramatitzada Els Pastorells dia 21 d’aquest mes al Casal de Cultura.
-Com es va crear el Festival de Nadales que enguany compleix 30 anys?
-A casa, sempre des de petites el meu pare tocava la guitarra i féiem molta festa. Les padrines i repadrines ens contaven coses de com era el món a la seva època. A la vegada, ens han transmès la part positiva de la fe, de l’Evangeli. Vàrem començar amb l’Estol de Tramuntana, que fundà la meva tia, Maria Magdalena Mas Canyelles amb el seu home, Xesc Aguareles. Sempre he tingut inquietud per la música. Vàrem començar les Germanes Martínez, érem set. Una d’elles, Maria Rosa, que va morir i li dedicam el festival a ella. Tot començà amb les monges de sa Capelleta. Durant 20 anys anàrem cada dissabte a cantar.
Aquest grupet va coincidir amb gent interessant com Tomeu Ensenyat, Joan Simonet… Jo era la més gran del grup de joves. Dins l’Estol de Tramuntana començàrem amb les nadales. Primer al Port, es deien Josep Lliteres. Poc temps després, l’Estol no va voler fer pus més nadales i nosaltres agafàrem el relleu. Abans, cada any composava una nadala, ara des que no tenc temps no ho puc fer, però hem guanyat premis com un a Portocristo. Ho vivim amb força sentit, obertura, llum i tolerància.
-El concert és benèfic. A favor de quin col·lectiu aniran els diners recaptats?
-Durant tot aquest temps sempre hem mirat a qui podíem ajudar amb el que tréiem del concert. Des del primer dia, ara ja fa 30 anys que iniciàrem aquests concerts, és un esdeveniment benèfic. Tot el que recaptam va a ajudar. Quan ho organitzava l’Estol ja col·laborava amb Acció Social, Càritas, Projecte Home... Enguany el que recaptem anirà a la gent gran que viu tota sola i no té recursos econòmics suficients. El donatiu va a uns tiquets de compra que serviran per comprar a diversos establiments de Sóller, així es dinamitza el comerç local. Poden anar on volen: mercat, comerços del carrer de sa Lluna, una perruqueria, etc. Els encanta, estan contents.
-És habitual que el discurs anual estigui trufat d’alguna reivindicació.
-Sempre hem fet un discurs reivindicatiu on deim la veritat. No som polítics però feim política. L’esperit inicial del discurs és la llum de Nadal. Defensam l’esperit de la tradició de l’autèntic Nadal. Des del Betlem als textos bíblics. Tot el que ha forjat la tradició que ha arribat fins als nostres dies. Les nadales estan totalment vinculades a l’experiència de la nostra fe. A vegades es banalitza i ridiculitza o es veu la part negativa. Nosaltres ho mostram des de la part més positiva. Tot bondat i donar. També defensam la llibertat de poder parlar el català. Que cada poble pugui ser ell, que estimi la seva cultura. Si un poble no s’estima a ell mateix, les seves tradicions o cultura poden desaparèixer. A tothom li encanta la llum i la música però té a veure amb un text, un nin que va néixer (Jesús)... No podem estar empegueits de la nostra identitat cultural i religiosa. N’hi ha que ho estan, però tothom vol posar l’arbre de Nadal.
-S’està perdent l’essència original del Nadal?
-El catolicisme s’ha convertit en un tabú. S’està perdent el sentit original de la religió. Fa falta tornar-hi. Això no t’ho pot dir qualsevol però si hi vas veus que tot té un sentit: les estrelles de Nadal tenen un sentit bo, de salut, que cura. El betlemet de ca nostra és el món que voldríem. És perfecte. Tot això són esperances, il·lusions. No podem perdre la nostra identitat. L’hem de valorar. Però tothom fa reis. Consider que hi ha un buit espiritual i ignorància. Jo faig un màster a la Universitat Ramon Llull d’Espiritualitat Transcultural. La psicologia i l’espiritualitat van juntes. La nostra força ens ve de la fe i de l’exemple de Jesús de Natzaret i el seu moviment. Hem de cercar allò positiu d’aquestes situacions i treure el sentit original de les coses. En positiu i amb llum. Sempre té a veure amb la llum i espiritualitat heretada.
-El vostre projecte és essencialment femení. Creis que a Sóller hi ha tradició d’activisme i que té nom de dona?
-Darrerament, sí. Jo vaig fundar una organització que es diu Dones en moviment. El que em fa passar pena del moviment de dones és que hi ha molts de feminismes. Hem d’anar alerta amb el feminisme que es converteix amb un patriarcat femení, amb un feminisme a la inversa. O que de dins el feminisme, feministes vagin en contra de dones creients. Això ha passat. L’altre dia va venir a la biblioteca Nadia Ghulam (escriptora afganesa que es feu passar pel seu germà mort durant el règim talibà). Ella és creient. Per això hem d’intentar anar alerta en anar en contra de tot (de la religió, de l’espiritualitat...) perquè estigui de moda.
