És el run-run de totes les cases i mercats, uns dels debats que més preocupen als ciutadans i omplen rius de tinta dels diaris en els darrers temps. Parlam de la pujada dels preus dels aliments de primera necessitat que han experimentat en les darreres setmanes un creixement sense pausa. Per lluitar contra aquest increment, el Govern central va suprimir des de dia 1 de gener d’enguany l’IVA els productes amb l’impost reduït, que abans era del 4%, i els que estaven gravats amb un 10% passen al 5%. Amb aquestes mesures, el ministeri públic afirma que vol millorar la situació de les famílies, especialment de las que tenen menys ingressos. La paradoxa, però, es mostra quan, tot i la davallada d’imposts, els preus dels aliments no aturen de pujar. Concretant, els aliments que passen del 4% al 0 són: el pa, les farines panificables, la llet animal, els formatges, els ous, les fruites, les hortalisses, les llegums, els tubercles i els cereals naturals.
Per una altra banda, els que baixen del 10% al 5% són els olis d’oliva i llavors, a més de les pastes. Aquestes rebaixes tributàries tendiran efecte fins el 30 de juny del present any.
Per conèixer el batec del carrer damunt aquest tema hem recorregut al poble per saber l’opinió de compradors i comerciants. Catalina Ordinas és una pensionista que dimecres comprava el pa a un conegut forn proper a la Plaça de la Constitució. «Em pareix molt malament aquest tema. Diuen que els preus davallen i no és així. Aquí el pa ha pujat. Ha passat de 1,35 a 1,70. Això m’afecta molt perquè amb una petita pensió n’hem de viure dos. Deman al Govern que miri per les persones d’aquí. La culpa la tenen els supermercats; qui cultiva i sembra s’enduu una petita part quan és el qui hauria de guanyar més doblers per la seva feina, mentre que el revenedor és el qui cobra més», comenta amb indignació Ordinas una vegada finalitzada la compra. Creuam la plaça de la Constitució en direcció al Mercat Municipal i ens aturam a un dels supermercats que podem trobar pel camí. Ens atén Esther Cifre. La dependenta ens explica que «a començament d’any ens varen comunicar que els preus pujaven un 10%. Així, la compensació de l’IVA no es nota. En teoria em pareixeria perfecte però no té incidència damunt la gent. Tot puja per l’encariment del cost de la matèria primera. Aquí el que més ha pujat han estat les llets i les farines». A la pregunta de si la gent que compra es queixa dels preus, Cifre comenta que «hi ha de tot però per norma general, no. Saben el que hi ha. Saben que no hi ha IVA però que tot ha pujat. La primera setmana de l’any hi havia més comentaris. Et deien: ‘ara o hi ha IVA, això hauria d’haver baixat’».
Escalada de preus
Arribam al mercat on ens trobam a Jaume Sina, que critica les mesures del Govern central que considera «equivocades» ja que «no era la manera adequada. La solució, crec jo, seria pujar els salaris de la gent treballadora. A aquest país els sous sempre han estat per davall dels altres països. Enguany ja han pujat al preu de l’IPC i pareix que s’estan adequant a les circumstàncies. En els darrers anys la població ha perdut més d’un 10% de poder adquisitiu», explica.
Francesc Martínez té una parada de fruita i verdura al Mercat. El placer afirma que «no crec que la pujada de preus sigui un tema d’IVA. sinó que ve marcat més per l’oferta i demanda. Si hi ha poca oferta baixen els preus i si n’hi ha molta els pugen. Per ventura s’haurien de pujar els sous; limitar el mercat és perillós. La gran majoria dels productes d’aquí són d’un situat de Mercapalma que compra directament als pagesos i també n’hi ha molt de quilòmetre 0».
Ens trobam doncs davant la paradoxa alimentària on mentre els imposts baixen, els preus dels aliments de primera necessitat pugen de manera inexorable amenaçant la qualitat de vida. En aquest cas l’oportunitat de solucionar aquest problema és ara mateix a la teulada de les institucions, en un any d’eleccions generals i municipals.
